Segurament són molts els pobles que han sigut plasmats en pintura. Potser tots. Però no tots tenen un veí disposat a dedicar dos anys i mig a buscar i localitzar les obres que tenen el seu paisatge o els seus carrers com a tema. Això ha fet Enric Tubert, historiador de l’art i veí d’Agullana, amb el seu poble. El resultat ha sigut sorprenent: unes 260 peces -entre pintures, dibuixos i material imprès- de 66 artistes, és igual si són professionals o aficionats, bona part de les quals es poden veure fins al 12 de setembre en l’exposició «Agullana, pintada i dibuixada», a la sala de l’Ajuntament. Al catàleg de la mostra se n’inclouen bastants que no estan exposats, i encara en una projecció que va tenir lloc fa uns dies, es va poder veure obra de tots els artistes que Tubert ha localitzat.

El mateix Tubert, que va centrar la recerca en col·leccions particulars de famílies del poble o que hi tenen alguna relació -sense descuidar els fons dels artistes coneguts- es mostra sorprès de la quantitat d’obra localitzada. «No pensava que la cosa es fes tan gran», assenyala. Tot i que la majoria de peces són pintures i dibuixos dels més diversos estils, ha recollit també material imprès, (llibres, programes de festa major, goigs, auques, catàlegs...) en els quals es reproduïen obres el tema de les quals és el paisatge d'Agullana.

La resta ja va ser proposar a l’ajuntament la possibilitat d’una exposició i la publicació d’un catàleg. En la mostra, que comissaria el mateix Tubert, es poden veure unes 60 peces originals corresponents a 40 artistes, i una tria de material imprès. En el catàleg, en canvi es publiquen 130 peces corresponents a 54 artistes.

No va ser fàcil a tasca. Tot i que Agullana i el seu paisatge ha sigut sovint font d’inspiració el material es troba molt dispers entre particulars.

Tant el catàleg com la mostra, s’han estructurat en vuit blocs diferents: Plaça Major, Font d’Avall, Carrers i modernisme, Vistes generals, Masos i arbres monumentals, L’Estrada i Santa Eugènia, Altres mirades i Obra impresa. Tal com explica el mateix comissari, aquesta manera d’estructurar la mostra «propicia el contrast de mirades des de les quals s’explora un mateix espai, segons els artistes que pintin o dibuixin».

la plaça major

Com a tantes poblacions d’arreu del món, la Plaça Major és una autèntica àgora. En el cas de la d’Agullana, la seva amplitud de mides i la presència de dos edificis com l’església parroquial de Santa Maria i la torre Estela fan que aquesta plaça sigui un tema recurrent. S’ha pintat amb aire fotogràfic (R. Morató), des d’una perspectiva aèria (Josep Maria Esteve), amb la tècnica del pastel (R. Eduard Imman) o de l’aquarel·la (F. Moreno Jiménez, Frederic Lloveras, Xavier Franquet), amb riquesa de detalls (Josep Blanes) o amb un aire més naïf (Francisco Cumbriu). També han reflectit aquest indret, entre d’altres, Jordi Solà Franquesa, Ramon Prior, J. L. Sabaga i Jaume Quera.

font d’avall

Plàtans centenaris, el xalet Gomis/Parellada -amb la tanca d’inequívoc aire gaudinià- bancals de pedra que guarden dos dolls d’aigua, el carrer empedrat i -no menys important- el flux continu de veïns que hi van a buscar aigua -per estèticament perfecta que sigui una font, ha de servir aigua, això ho saben als pobles- són un conjunt d’atractius que un artista no pot passar per alt. Per això, i per la història que guarda l’indret, són diversos els pintors que l’han triat com a tema per la seva obra. Potser per la naturalesa -mig arquitectura, mig natura- del lloc, els diferents artistes l‘han plasmat amb una molt diversa variant d’estils. La peça d’Antoni Federico, per exemple, té inequívoc aire fauvista, mentre que Joaquim Vicens Gironella plasma la font en gravats sobre planxa de suro. Per la seva banda, la pintura de Claude Lambert, un altre dels qui es van acostar a la Font d’Avall, és d’un surrealisme radical. És clar que, més enllà d’aquests exemples tan personals, no falten els autors que han tractat l’indret des del figurativisme més clàssic, com Josep Blanes, J. Roche Gàlvez, R. Eduard Imman, Xavier Franquesa i l’abans esmentat Claude Lambert. Fins i tot des del taller de ceràmica de l’Escola Lluís Marià Vidal es va fer una peça que es pot veure a l‘entrada de l’antic restaurant La Font d’Avall.

carrers i modernisme

Agullana va experimentar un important creixement durant els segles XVIII, XIX i inicis del XX, a causa de la indústria del suro. El que era una vil·la únicament agrícola i ramadera es va enriquir gràcies al suro i el seu tractament, i això es deixa notar en els seus carrers, la majoria de traçat rectilini, a vegades amb desnivells notables i amb presència d’edificis d’estil modernista. Un exemple és la torre Estela, que a més està situada en un punt visualment estratègic. Tot plegat fa que carrers com La Concòrdia o Laureà Dalmau, i edificis com el xalet Gomis i l’esmentada Torre Estela, hagin sigut retratats per pintors com Manel Castellano, Feliu Renom, Josep Ponset, Claude Lambert, Ramon Prior, R. Eduard Imman, Ramon Paracolls, Joan Sarquella o Neus Domingo. També per aquarelistes com Xavier Franquet, Moreno Jiménez i Juan Roche.

vistes generals

La mirada panoràmica sobre Agullana s’ha realitzat des de tres punts concrets: des de la «vinya d’en Facundo», a l’est; des d’on hi ha els dipòsits de les aigües municipals, a l’oest; i des del camí de la carretera de Darnius, al sud. Sigui quin sigui l’angle, sempre ho presideix tot l’inconfusible campanar de cadireta amb cinc forats. Ho han dibuixat Joaquim Bech de Careda, Jordi Solà Franquesa o Feliu Renom. I ho han pintat artistes reconeguts com Lluís Roura, Ramon Barnadas, Corney, Josep Cruañas, Claude Lambert, Frederic Lloveras, Martínez Lozano, Moreno Jiménez, Àngel Planas, Antoni Rosant i Salvador Torres, a més de pintors aficionats, molts d’ells agullanencs, que també tenen lloc a la mostra.

masos i arbres monumentals

Els suros centenaris i les masies del seu entorn han sigut dibuixats per Joaquim Bech de Careda, un autèntic expert, i pintats per Claude Lambert, Nuri Arch, Jaume Quera, Josep Cruañas, Lloveras, Joan Safont i Lluís Roura.

L‘estrada i santa eugènia

El veïnat de l’Estrada, amb les seves construccions d’aire rústic i l’església de Santa Maria, així com l’ermita de Santa Eugènia, han sigut plasmats per Bech de Careda, Lluís Roura, Antonio Robles, M. Carme Rovira, Àngel Planas, Glòria Tusell, Claude Lambert -va dibuixar una auca de l’aplec-, Jordi Solà Franquesa, Josep Blanes i J. M. Coromines.

més mirades i obra impresa

La mostra inclou també ceràmica, litografia, pintura mural (Marta Bellvehí), relleus sobre escorça de suro (Gui Muty) o obres properes al primitivisme de Gauguin com les de Joaquim Vicens Gironella. També, material imprès relatiu a pintures i dibuixos, incloses felicitacions de Nadal i documents de propietat de nínxols.