Es diu que l’art mai mor i que els artistes, a través de la seva obra, sobreviuen a l’eternitat. L’immortal llegat de Leonardo da Vinci, de fet, ha perdurat fins als nostres dies a través de les seves obres, els seus quaderns i les seves visionàries idees. Però atès que el polifacètic geni del Renaixement mai va tenir fills, durant molt de temps es va creure que el seu llinatge biològic s’havia extingit amb ell. Fins ara. Mig segle de recerques han aconseguit reconstruir 690 anys i 21 generacions del llinatge davincià fins a trobar 14 descendents vius de l’artista. La troballa, publicada en la revista científica Human Evolution, suposa la reconstrucció més completa fins a la data de l’arbre genealògic de Leonardo.

El treball, que entremescla història, genètica i dècades de treball de camp, ha aconseguit reconstruir la persistència del cromosoma I del llinatge Da Vinci durant almenys set segles: des de l’avi de l’inventor fins als actuals descendents familiars. Mancant fills biològics del florentí, l’arbre genealògic es traça a través de la descendència del seu germanastre Domenico.

La teoria és que, si sabem que el cromosoma I es manté intacte durant almenys 25 generacions, és possible rastrejar aquesta informació genètica per a identificar els descendents masculins del llinatge Da Vinci. Una vegada identificats els hereus de l’ADN, també s’obre la porta a una possibilitat encara més extraordinària: seria factible estudiar un fragment original dels gens de l’artista italià.

Mig mil·lenni després de la mort de l’emblemàtic autor de la Gioconda, «Leonardo encara viu». Aquest és el lema que Alessandro Vezzosi, historiador de l’art i fundador del museu davincià Ideal, reivindica com a conclusió d’aquest treball. «Mig mil·lenni després de la seva mort, veiem que la història d’aquest artista continua viva. És un error pensar que ja ho sabem tot sobre el seu llegat perquè la ciència i l’art continuen llançant grans sorpreses sobre la seva figura. No parlem d’història, parlem de memòria viva», clama l’autor del recentment publicat estudi.

els hereus de leonardo

Contra tot pronòstic, els gens de Leonardo da Vinci han sobreviscut al pas del temps. En 2016, els autors d’aquest treball van presentar un avanç dels seus descobriments i van reunir un total de 35 familiars vius de l’artista. Entre ells va sorprendre la presència del cèlebre cineasta italià Franco Zeffirelli, director d’obres com Romeo i Julieta i La traviata. «Llavors presentem alguns dels descendents indirectes de la família Da Vinci. Avui presentem la troballa de 14 hereus directes del llinatge masculí de la família de Leonardo. La diferència entre els uns i els altres és tanta com entre el dia i la nit», recalca Vezzosi.

La identitat dels hereus de Leonardo segueix, ara com ara, envoltada de misteri. Els investigadors, de fet, han preferit mantenir els seus noms en l’anonimat per a protegir la seva privacitat. Només se sap que el major dels hereus té 85 anys, és comerciant de porcellana, cofundador d’un aeròdrom i autor de diversos invents. El més jove, nascut en 2020, encara no ha apuntat res en la seva fitxa tècnica. Però tenint en compte que ve d’una família d’artistes, artesans i entusiastes de les màquines... les expectatives són molt altes.

«Tots es van mostrar emocionats en saber que pertanyien a la família de Leonardo. Els familiars han col·laborat activament amb la recerca i s’han mostrat molt agraïts amb el treball», explica la historiadora Agnese Sabato, presidenta de l’Associació del Patrimoni Leonardo da Vinci i coautora d’aquest treball. «Molts dels descendents havien sentit històries sobre el vincle de les seves famílies amb l’artista però, com sol ocórrer en aquests casos, creien que només es tractava de llegendes que passen de generació en generació. Ara coneixem amb exactitud els seus orígens», comenta la investigadora.

la connexió amb barcelona

L’arbre genealògic dels Da Vinci també s’amplia cap al passat. La recerca, de fet, reconstrueix la història de 225 individus des de la 15a generació de la família Da Vinci. Fins i tot confirma la llegenda del famós vincle de la família amb Espanya; els registres històrics mostren que l’avi de Leonardo, Antonio di Piero, era un comerciant que viatjava entre Barcelona i el Marroc. «Pot ser que l’avi expliqués a la seva família com era la costa del Marroc o com era la vida en una gran ciutat com Barcelona. És possible que Leonardo conegués Espanya gràcies a les memòries del seu avi», comenta l’investigador.

«Quan hem parlat amb els familiars de Da Vinci, o amb les persones que habiten en les antigues llars de la família, hem vist com molts dels relats que es recullen en els arxius cobren vida fins als nostres dies a través de les memòries d’aquestes persones», reflexiona Vezzosi. Això, explica, és un exemple més de la història viva de l’artista. Per això mateix, «abans que imperi l’oblit», els investigadors criden a protegir els emblemàtics llocs que van marcar la vida de Leonardo da Vinci i de la seva família.

Fa dècades que la comunitat científica somia d’estudiar els gens de Leonardo. Però l’objectiu semblava impossible, ja que, mancant descendència biològica, tampoc es podien estudiar les restes biològiques de l’artista, ja que la seva tomba va ser saquejada i el seu cos va desaparèixer durant unes revoltes (i encara que anys més tard es van trobar uns ossos que podrien haver pertangut a l’artista, va continuar havent-hi dubtes sobre la identitat de les restes).

Estudis previs havien intentat rescatar fragments de material genètic a partir de les receptes secretes de l’artista per a crear les seves pintures, en les quals incloïa mostres de saliva, orina i fins i tot sang humana. Però, ara com ara, ha estat impossible gratar alguna cosa d’allí (excepte un extraordinari catàleg d’empremtes dactilars del mateix Da Vinci).