Quan en els temps que corren avui, els col·leccionismes clàssics i més populars caminen en alguns casos per contínues i desesperançades davallades, pot resultar del tot xocant la notícia apareguda el passat 18 de juny, sobre un dels resultats de la subhasta que la seu novaiorquesa de la casa Sotheby’s tancà quant a la venda, una més a la història, del reconegut com el segell de correus més car, el magenta d’un penic, per 9.013.000 dòlars, dins d’una estimació que arribava fins als 15 milions.
Repassarem la trajectòria d’aquest «miraculós» efecte postal. L’aficionat sabrà que el primer segell del món per a abonament previ de la correspondència aparegué l’1 de gener del 1840 a Anglaterra, el penic negre, dins del projecte iniciat per Sir Rowland Hill (1795-1879). Arribat 1856 i en fallar un dels subministraments d’exemplars d’aquestes taxes per part de la metròpoli i destinats a la Guaiana, una de les seves possessions d’ultramar, l’administrador de Correus, E.T. Dalton, encarregà a una impremta local l’emissió d’emergència d’uns quants efectes per sortir del pas, els magentes d’un i de 4 penics, i el blau de quatre penics.
Per donar-li més oficialitat a l’emissió, sense dentar i d’escasíssimes unitats, de tinta negra sobre l’esmentat paper magenta, duien il·lustrada la imatge d’un veler de l’època, amb la llegenda llatina del lloc, «Damus Petimus» «Que Vicissim», i a més la signatura del secretari Edmon Wight, del país emissor i del facial corresponent. L’únic exemplar conegut, recollit casualment pel nen Vernon Vaughan el 1873, seria venut per sis xílings al col·leccionista Mckinnon l’any 1878; aquest, el vengué a un comerciant filatèlic de Liverpool per 120 lliures. Posteriorment passà a mans al comte austríac Philippe von Ferrary, una de les majors autoritats de sempre en aquest camp. Ferrary donà la seva col·lecció al Museu Postal de Berlín, fons que confiscarien els francesos per ajudar a la reparació de les desfetes de la I Guerra Mundial.
L’any 1922 passà a mans del milionari nord-americà Arthur Hind, a canvi de 35.000 dòlars, per a després de diverses transaccions més, adquirir el segell un altre nord-americà, John Dupont, l’any 1980 per 935.000 dòlars. L’any 2014, hi hagué un nou propietari, Stuart Weitzman, i finalment arribem a l’any en curs, amb l’adjudicació de la famosa casa de subhastes. Acompanyem el «Guaiana» amb imatges de Sir Rowland Hill i del primer segell del món, el penic negre de 1840.
