Aquests dies s’ha parlat i escrit molt amb motiu de la desaparició fa 85 anys, només esclatar la Guerra Civil Espanyola, del poeta i dramaturg granadí Federico Garcia Lorca. Aquest reconegut ja de ben jove artista de les lletres, mantingué com és sabut una estreta relació amb les contrades gironines, en especial a través de la seva amistat amb el geni autòcton, el figuerenc Salvador Dalí.
Amples capes de la societat sentien admiració per Lorca, i no només per la seva categoria intel·lectual sinó també pel seu demostrat idealisme i pel seu posicionament al costat d’una societat a voltes precària, injusta, endarrerida en el seu temps i totalment millorable. Valors democràtics i socials que a la bestreta serien precisament els que més anhelava una gran part de la ciutadania, i que per contra patiria les seqüeles en forma de restriccions i prohibicions a conseqüència de la victòria del cruent cop d’estat.
El públic gironí va voler sumar-se a la figura del literat no només amb la programació per les Fires i Festes de Sant Narcís de l’any 1936; a més, i com veurem tot seguit, pel record i la dedicatòria que se li va retre a través de l’opuscle que comentem tot seguit, imprès justament quan va tenir-se coneixement del seu previsible i -en aquells moments- encara no confirmat traspàs.
El Comitè Econòmic d’Espectacles Públics, CNT-AIT, que aleshores controlava la programació i la gestió del Teatre Municipal, també anomenat per aquella època, Principal, talment com ho feia també amb els altres grans salons de la ciutat de Girona, Albéniz, Gran Via i Coliseu, anuncià per a la diada del patró, 29 d’octubre, la presentació de la companyia castellana de comèdies d’Emili C. Espinosa, «amb una memorable funció d’homenatge al malaguanyat poeta del poble Frederic Garcia Lorca» (sic), amb la reposició de l’obra Bodas de sangre, en 3 actes i 7 quadres, en prosa i vers, i l’elenc especial de l’esmentada formació, amb noms com Maria Gámez, Eva Cedeño, Miquela Castejón, Emma Picot, Adriana Robles, Raimonda de Gaspar, Enriqueta Illescas, Lídia de Esvía, Emili C. Espinosa, Antoni Angulo, Joan Català, Albert Reixach, Lleó Monteleón, Josep Parejo i Xavier C. Espinosa.
NOM CATALANITZAT
A la primera pàgina del díptic anunciador, l’organització escriví: «El ‘Comitè Econòmic d’Espectacles Públics, CNT’ atent sempre als desitjos del públic, té el viu dolor i satisfacció alhora de presentar la reposició de l’obra de l’eminent literat Frederic Garcia Lorca (sic); i al dir dolor ens referim als companys que han lluitat i sucumbit en el front, i per altre que sense haver-hi anat i que espiritualment estan amb nosaltres es trobaven, o es troben presoners de la fera feixista i que per notícies que ens dona la premsa, han estat covardament assassinats uns i altres sotmesos a repudiables vexacions». Una redacció certament millorable però que sense dubte es feia entendre. I continuava:
«S’ha dit que Garcia Lorca ha estat assassinat a Granada; si això fóra cert, hauran pogut destruir-lo corporalment, més no espiritualment. Restaria l’obra de Garcia Lorca, per a tots els homes lliures; per a tot el proletariat; per a totes les persones que anhelen i treballen per a una reivindicació social que surti del poble.
Nosaltres creiem que a la reraguarda es combat al feixisme fent que el poble vegi les coses que ells voldrien privar i destruir; doncs bé, la nostra cooperació en aquesta lluita contra la tirania, és procedint de manera totalment oposada i clara o sia, contra tot el que ells facin i representin; i això complirà el Comitè costi el que costi».
MÉS TEATRE EL DIA 30
L’endemà, dia 30, el Municipal de Girona oferí un altre esdeveniment teatral, «Esclavitud», obra de Josep Lopez Pinillos (Parmeno), també a càrrec de bona part de l’elenc expressat anteriorment, i segons apuntava el programa, «magnífica obra social que té lloc en els camps de Castella i que posa al descobert les diverses accions criminals dels senyorets cacics i dels grans terratinents». Al sevillà López Pinillos, com es veu, també se li va catalanitzar el nom i va passar a dir-se Josep.
Els intermedis d’aquelles i d’altres grans sessions teatrals, de cinema i de l’espectacle en general, eren amenitzats com era el costum en aquell temps del canvi del mut al sonor quant al cinema, per músics locals distingits. En el cas d’aquest Saló, hi actuava una orquestra organitzada pel Comitè, composta per 22 professors, sota la direcció del mestre Costa Hors.
Com a curiositat, afegir que una llotja de pati i primer pis, costava 11 pessetes; les butaques de pati, 3 pessetes, i l’anomenat paradís, 95 cèntims. Alhora s’hi afegia l’impost del 5 per cent d’infància. I a més, «Importantíssim, queden anul·lats absolutament tots els passis i entrades de favor concedits en anteriors espectacles».
HOMENATGES ARREU DEL MÓN
Al llarg d’aquests 85 anys, García Lorca ha rebut arreu del món tota mena de recordatoris i d’homenatges. Per esmentar-ne alguns, l’any 1986, la Comissió Nacional del Cinquantenari convocà un concurs de cartellistes, amb una impressionant participació, dues de les quals es poden veure a dalt, la d’Enric Satué, i la de Manuel Prieto, aquesta de clar significat bél·lic i amb iconografia de la lira, que representa la poesia.
Dotze anys més tard, a Granada se celebrà una exposició competitiva de filatèlia d’àmbit mundial, on aquest que subscriu obtendria dues medalles, dit sigui com a anècdota. Aquí mostrem un enterpostal al·lusiu al poeta granadí, emès en aquest cas per l’administració postal argentina.
Un dels homenatges, el d’aquest mateix any, no ha estat exempt de polèmica. La Direcció General de Diversitat Sexual i Drets LGTBI, depenent del Ministeri d’Igualtat, va publicar una foto -els drets de la qual pertanyen a la Fundació Gala-Salvador Dalí- de García Lorca abraçat precisament a Salvador Dalí. El que passava és que la foto havia estat manipulada: s’havia esborrat a Gala i s’hi havia col·locat el poeta. Tants anys després, en Frederic encara ha de lluitar per la veritat.
