A la tele hi havia un partit de bàsquet -Et passes el dia mirant esports! – va rondinar- i qui juga ara? -El Maccabi Haifa... -Doncs mira, ara que diu de Haifa, he llegit una història al diari....

Josep Guillemi Rudó va néixer el 3 de febrer de 1866 a Llançà, on el seu pare tenia una de les rajoleries que regentava. Després d’una etapa a terres empordaneses, la família va traslladar-se a Barcelona. Pel que fa a Josep, el 1881 va començar el noviciat dins l’orde dels carmelites descalços, d’aquesta manera es convertir en el primer català a ingressar a l’organització després de l’exclaustració de 1835. Com a nom de religió va prendre el de Romuald de Santa Caterina.

Va seguir al formació per fer els vots al convent del Desert de les Palmes de València i, paral·lelament, va estudiar filosofia i teologia. Quan tenia vint-i-quatre anys, el 1890, va ser ordenat a Segorbe. De seguida es va mostrar com un dels membres més de la comunitat. Per exemple, va participar en la fundació de la revista «San Juan de la Cruz», editada des del Convent de Segòvia.

El 1892 va ser destinat al monestir del Mont Carmel i va residir a Palestina durant tretze anys. A més, al llarg d’aquell període, concretament entre 1898 i 1905, va ser rector de la parròquia llatina de Haifa. Després va tornar a Catalunya, on fou nomenat prior del convent de Tarragona fins el 1913. Posteriorment va ser designat vicari provincial entre 1915 i 1920, per després esdevenir provincial de l’orde al llarg d’una dècada, fins que el 1930 es va retirar.

A més, al llarg de tots aquells anys, va traduir al castellà les principals obres de la monja Teresa de l’Infant Jesús i la Santa Faç, també carmelita descalça. Aquesta religiosa francesa, morta el 1897, era molt popular en aquella època perquè se li atribuïen diversos miracles. Entre els títols traslladats a l’espanyol per part de Guillemi es poden citar «La rosa deshojada», «Lluvia de rosas o algunas gracias», «Artículos para la beatificación de sor Teresa» i «Pensamientos de sor Teresa del Niño Jesús». Més enllà dels volums relacionats amb la religiosa, el frare de Llançà també va traduir del francès el llibre «Práctica de la oración mental».

Quan el 1936 va esclatar la guerra civil, aquest carmelita residia a un convent de Barcelona. L’establiment va ser assaltat durant els primers dies marcats per la violència anticlerical, ell va aconseguir escapar però fou detingut i assassinat durant la nit del 24 al 25 de juliol. Aleshores tenia setanta anys.

El 28 d’octubre de 2007 va ser beatificat, juntament amb altres assassinats durant la guerra, pel Papa Benet XVI. Al calendari del santoral va quedar fixat com el seu dia el 6 de novembre.