L’allipebre és una salsa que ha donat nom a un plat, una cosa que també passa a Provença amb l’allioli (alholi), que de tant associar-lo al bacallà bullit amb verdures ara designa aquest plat.

Elaboració

Netegeu les anguiles i talleu-les a trossos d’un dit o més de gruix.

- Poseu al foc una cassola amb un cul d’oli. Quan sigui calent, poseu-hi una picada feta amb els alls, sense que estiguin aixafats del tot; quan siguin rossos, hi tireu el pebre vermell, remenant i procurant que no se us cremi; tireu-hi tots seguit l’aigua, just que cobreixi el peix (mig litre, aproximadament). Quan trenqui el bull, tireu-hi el peix i el bitxo (hi ha qui l’hi posa abans). Tasteu-ho de sal i acabeu-ho de fer coure uns 20 minuts.

Notes

Hi ha qui hi afegeix una picada de pinyons, ametlles o cacauets (un ingredients que només apareix en alguna picada valenciana) amb unes gotes de suc de llimona o vinagre o un raig de vi.

- A la zona del Delta de l’Ebre hi ha versions en què se sofregeix amb l’oli ben roent (mirant de no esquitxar-vos), primer de tot, una picada feta amb molla de pa, ametlles i alls (que, fins i tot, es poden posar al final de la cocció, per conservar el gust de l’all), o més complexes, amb bitxo, nou moscada, safrà, julivert i fins i tot tomàquet -aquesta és, precisament, la recepta que ens dóna Joan Company-. Aquesta salsa, si li afegim pebrots de romesco, vi, etc, ja és, pràcticament, un romesco; més amunt, cap al Tarragonès, l’allipebre, en efecte, sol tenir nyores o pebrots de romesco i, fins i tot patates: ens aproximem als suquets.

- A l’estil de la bullinada d’anguiles del Rosselló s’hi posa una mica de sagí i un pols de farina.

- Com hem dit, hi ha allipebres de peix i marisc. Plats afins són, per exemple, la balandra, dels pescadors de l’Ebre, també amb pebre vermell, o els esmarris, plats i salses per a peixos.

Un quilo d’anguiles mitjanes.

Oli .

Mitja cabeça d’alls.

Una cullerada de pebre vermell.

Un bitxo (vitet, a València, pesteta, a l’Ebre, pebrina a la Catalunya Nord).

Sal.

Aigua.