Amb l’inici de l’estiu i la Babel als nostres centres d’estiueig de la Costa Brava, la temporada artística de Girona passava el relleu a les nombroses galeries d’art costaneres que, fa uns quaranta anys, oferien una programació d’allò més interessant i variada. La Costa Brava era la gran sala d’exposicions de l’estiu i permetia uns recorreguts culturals que contrastaven amb el turisme de gresca, sol i platja. Aquesta eufòria expositiva que trobàvem a la dècada dels 80 i que no suposava cap minva de qualitat en relació amb la programació de les sales d’art de la ciutat, ha anat disminuint amb el pas dels anys i, en l’actualitat, ja gairebé no queda cap galeria de les d’aquella època. El contrast entre l’ahir i l’avui és molt evident i potser només Cadaqués, per la seva estreta relació amb l’avantguarda artística tradicional, continua sent un lloc de referència clara en la programació estiuenca d’exposicions.
La dinàmica dècada dels vuitanta va fer bullir d’art tots els pobles de la Costa. Palafrugell, per exemple, tenia un gran protagonisme amb quatre galeries d’art: la Palafrugell Art, la Mestral, El Tinell i la Sala d’Art Empordà. La galeria Palafrugell Art es va inaugurar el 4 de juliol de 1981, al carrer de Bailén número 1, sota la direcció de Pere Maldonado i la regència de Xavier Amir i la seva esposa, Margarida Cañet. La sala Palafrugell Art va programar importants exposicions i va aplegar els llibres de Xavier Amir i els editats pel fons d’art Baix Empordà. A més, a Llafranc, l’hotel LLevant era el principal focus artístic.
A Palamós, les mítiques galeries Tramontan 1 i Tramontan 2 van fer una gran tasca de divulgació artística, consolidant els Premis d’Art i oferint mostres de gran nivell. A Palamós també hi havia les galeries Gavina i Jomaca.
A Sant Feliu de Guíxols funcionaven fins a set galeries: Actis, Espuña, Greca, Reina Elisenda, Rutlla, Rosella i la Maragall. I a Platja d’Aro, les galeries Xaloc, 3 i 5, galeria d’art D’Aro, la 75 i La Carmen eren un altre punt de referència destacable.
Cadaqués, que des de la dècada de 1930 va esdevenir un veritable centre artístic català amb ressonància internacional, gaudia d’interessants ofertes expositives a les sales Es Colom, Rotllan, Uno, Fort, La Sirena, El Llané petit, Sa Lumenera,...
A l’Escala, al cèntric indret del Port d'en Perrys, s’inaugurava, l’estiu del 1981, una sala d’art, enmig d’un gran muntatge escenogràfic; la promovien Jean Pierre Zingre i Guy, dos rossellonesos instal·lats a l’Empordà, i la californiana Judit Davis.
El Taller d’estudi Vilà Clara, a la Bisbal; la galeria de «La Caixa», a Roses; la Sala Major del Castell, a Calonge, la Sala Municipal d’Exposicions de Lloret de Mar; les sales Lleonart, el Cau Serrat, Sa Coma, Can Tonet, la Pinacoteca i la Xarxa d’Art, a Tossa de Mar (una altra localitat de la Costa Brava que rep artistes internacionals dels de la dècada de 1930) ; La Marquesa de Ripalda, El Soterrani i el Museu, a Pals; El Rusc d’Art, S’Auguer, Silva i L'Arcada, a Blanes; i la galeria Begur, a Begur, completaven l’extensa llista d’establiments en localitats costaneres que omplien d’art l’estiu de fa quaranta anys.
EL PANORAMA ACTUAL
El Baix Empordà i Cadaqués són, en l’actualitat, els dos nuclis forts de la temporada artística estiuenca. A part de la prestigiosa biennal de fotografia de Palafrugell, les galeries Miquel Alzueta, al Palau de Casavells, el Summer Space i la galeria Joan Prats, a Fonteta i l’Espai Tònic, a Vulpellac, configuren l’itinerari galerístic del Baix Empordà. La Fundació Vila Casas ha organitzat, també, exposicions d’art català i modern contemporani en els seus centres Museu Can Mario, a Palafrugell, i Museu Palau Solterra de Torroella de Montgrí. I la Fundació Josep Pla de Palafrugell ha presentat, aquest estiu, l’exposició De Palafrugell a París, 1913-1925. Josep Pla i els artistes, una mirada literària, una mostra molt interessant comissariada per Mariona Seguranyes.
A destacar, també, la celebració durant el cap de setmana del 4 i 5 de setembre del Missonny Art Festival, a Gualta (Baix Empordà), que va aplegar 38 artistes emergents al costat de músics i djs. El promotor, Sonny Kirchner, va presentar una interessant proposta multisensorial amb artistes de diferents tendències com Sarah Main , Karla de Lara, Pau Escat, Bibiana Domit, Javier Montesol, Natalia Politowa, Alicia Gimeno, Gisela Talita, Albert Madaula o Aldo Comas.
A l’Alt Empordà destaca la galeria Horizon, a Colera. I també aquest estiu, a la sala d’actes de l’Ajuntament d’Agullana, s’hi ha pogut veure una exposició col·lectiva d’una seixantena de pintors i dibuixants que en diferents èpoques han estat atrets per aquest paisatge empordanès. El comissari Enric Tubert ha escollit noms com Quim Bech de Careda, Claude Lambert, Moreno Jiménez o Robert Eduard Imman.
Cadaqués, a l’Alt Empordà, ha continuat mantenint la rellevància de sempre amb una àmplia oferta expositiva a càrrec de les galeries Patrick Domken, Sala Cadaqués, Galeria Iturria, el Museu de Cadaqués, el casino de l’Amistat i la Galeria Fort, que ha presentat el prestigiós concurs Mini Print Internacional de gravat.
El Mini Print internacional de gravat, que se celebra des de fa quatre dècades, ha assolit, enguany, la xifra de 645 participants. Per cloure l’edició d’aquest any, es presenta, fins dijous 30 de setembre, l’exposició de l’artista japonès Satow Yasuda que mostra les seves obres juntament amb els gravats de tots els participants al Mini Print. L’artista Jordi Mitjà ha estat el protagonista de l’estiu a la galeria Cadaqués. A la sala Patrick Domken, el reconegut pintor Koyama i l’escultor Emili Armengol han presentat les seves darreres obres. La galeria Iturria ha ofert les exposicions dels artistes José Luís Scaffo, Carmela Piñón, Pedro Tyler, Guillermo García Ruiz, J.Principal i Albano. La galeria Marges-U ha exhibit l’obra artística de Carbó Berthold i de la japonesa Nobuko Kihira.
Aquest final d’estiu, doncs, confirma el contrast entre l’abans i l’ara del panorama artístic a la Costa Brava, amb l’excepció clara de Cadaqués, que manté una diversificada i interessant programació en unes galeries d'art «veteranes» que han sobreviscut a les crisis i a les diferents anades i vingudes del complicat món de l’art.
