Com cada any, Llagostera ha celebrat la Fira del bolet (del 10 al 12 d’octubre). Aquests bolets se solen caçar al massís de les Cadiretes, un bon lloc per a la micologia. L’Associació Micològica Joaquim Codina assessora la recerca popular, el Grup Excursionista Bellmatí la guia, i els «Segadors de Llagostera» organitza un «esmorzar boletaire» en ple bosc. També hi ha concursos, premis i showcooking.
Diversos restaurants, a més, presenten els seus plats i menús basats en els bolets. Per exemple, hi podem trobar plats diversos, que sempre tenen com a base els bolets: amanida tèbia de bolets amb formatge de cabra; melós de vedella amb bolets de temporada; botifarra pinyonera amb pinetells; carpaccio de senglar amb surenys i tòfona; parmentier de patata vella amb ragoût de bolets; arròs de l’estany de Pals amb costelles, salsitxes i bolets; calamars de potera, rossinyols, ceba i tinta; rodó de xai amb salsa de surenys; amanida verda de temporada amb llagostins, ceps, formatge de cabra i vinagreta de mostassa; canelons de boletus i verdures gratinades amb la seva beixamel; arròs negre de sípia i calamars amb siurenys; tàrtar de tonyina, ou de reig i «esferas» (?) de guacamole; amanida de temporada, bolets escabetxats, figues i encenalls de pernil ibèric; arròs cremós de mar i muntanya amb boletus i boques de cranc; peus de porc desossats amb cargols, trompetes, ceps i perfum de ratafia; llom de bacallà, crema de rossinyols, llagostí i oli de tòfona; tataki de vaca madurat, foie i bolets a la brasa; cargols saltats amb carn de perol, pernil i bolets; crema de siurenys amb foie i parmesà; amanida de formatge de cabra amb bolets confitats i compota de crema; galta de vedella amb siurenys; cua de bou amb trompetes de la mort; fideus a la cassola amb salsitxes, costelló i bolets... Com veieu, els plats van dels més tradicionals als més innovadors, amb un incís en les amanides amb formatge de cabra. Algun restaurant fa servir una ortografia sui gèneres, i algun altres anuncia «boletus», cosa que em sembla una bajanada. Aquest és el nom d’una llengua que quasi no té noms per als bolets, a diferència del català. Tenim cep, sureny, siureny i molts d’altres com per no haver de manllevar un nom estranger.
El cep (Boletus edulis) és un dels bolets més estimats i prestigiosos en cuines com la italiana (porcino, brisa) o la francesa (cêpe, potiron, grand pied, bolet). Per cert, que la paraula francesa procedeix del catalano-occità cep, nom que, altrament, concorre amb els de siureny (comarques de Girona), sureny (noms que es refereixen al suro), cigró, ciuró, ceperó, siurenya, bolet de bou... A Suïssa i Alemanya, on també és conegut, és anomenat també amb els noms de Steinpliz i Herrepilz. Els espanyols solen utilitzar el nom catalano-francès de cep o bé el de boleto, seta de Burdeos, calabaza, etc. El seu nom anglès és boletus -si bé se sol preferir el més gastronòmic de cep-; els bascos, finalment, l’anomenen onto-zuri.
El cep es troba a l’alta muntanya, associat a l’avet i al pi negre. Es troba al Pirineu, per exemple, i també ha esdevingut el bolet més característic de Bordeus.
El siureny presenta una carn consistent i grossa, amb un perfum agradable i molt característic. En fresc, és millor que no vegi l’aigua. Assecat és excel·lent. Pot arribar a mides respectables, fins als 2 kilos de pes!; es pot llescar, o bé farcir el barret, o bé fer-ne excel·lents sopes i cremes. En la nostra cuina, acompanya rostits i guisats d'ànec, pollastre, conill, vedella, i fins i tot el bacallà i els ous remenats. Dins la cuina internacional s’ha difós la recepta dita «a la bordelesa», fets amb mantega, escalunya, julivert i suc de llimona.
Dins la mateixa família, si bé no de la mateixa qualitat tenim el pinetell de calceta, (Suillus luteus), el molleric granellut (Suillus grannulatus) i altres mollerics o moixics. A Catalunya hi ha cinc varietats de ceps o siurenys, que inclouen també el sureny fosc (aereus), el sureny de pi (pinicola), el cep d'estiu (aestivalis) i el sureny castany (castaneus).
Com s'escau en el món dels bolets, segons la comarca, no hi ha unanimitat pel que fa als noms, Així el Boletus edulis és cep a l'Alt Empordà, l'Alta Garrotxa, la Selva i el Ripoollès. En canvi, al Pla de l'Estany, a bona part de la Garrotxa -on en algun lloc es diu siurol- i la Selva, es seu nom és siureny. També a la Selva, a la zona de les Guilleries, el seu nom és siureny de baga. El Boletus aereus és siureny al Baix Empordà i Pla de l'Estany, cep a l'Empordà i l'Alta Garrotxa i siurol a la Garrtoxa. És a dir que les dues espècies es poden confondre: però tenim un munt de noms per no haver d'anomenar-los amb un nom foraster i absurd.
