Arriba el confinament, l’economia entra en col·lapse i el PIB es desploma. No obstant això, es dispara la venda de llet, per què? S’explica per dues raons que tenen a veure amb el canvi en els hàbits de consum que va produir la pandèmia. En una fase inicial va haver-hi una psicosi de proveir-se de productes bàsics i essencials com la llet i els seus derivats. I, després, amb el confinament i el teletreball, va haver-hi més temps per al consum -més temps per esmorzar, per preparar-se la torrada, per a la rebosteria- i es va produir un repunt clar del consum a les llars. El creixement en el consum de llet líquida va ser de l’ordre d’un 7% en els mesos punta de l’estat d’alarma.
I es va trencar una tendència a la baixa que ve prolongant-se durant molt de temps. Efectivament. El consum de llet líquida a Espanya porta decreixent 25 anys. Es calcula que entre l’any 2000 i el 2020 el consum va descendir entorn del 25%. L’any 2000 hi havia un consum per habitant d’uns 100 litres, i ara estem per sota de 75. L’única categoria que manté un lleuger creixement és la de formatges.
2020 havia començat, a més, amb moltes incerteses. Es preveia un any de dificultat, amb un escenari de descens en el consum i en el qual hi havia prou tensió al camp per la inflació i els costos de producció. Una circumstància desgraciada com va ser la pandèmia, que va elevar el consum, unit a la gran capacitat de resposta a les necessitats que van tenir les fàbriques dependents de Central Lechera Asturiana, va fer possible uns resultats francament positius en el 2020: una facturació de més de 811 milions i un benefici net de 18,6 milions.
En l’hostaleria, molt pitjor que a les llars. Per descomptat. En contrapartida, el consum en el canal Horeca (hotels, restaurants i cafeteries) decreix o pràcticament desapareix durant l’any 2020.
Es dedueix llavors que la llar té molt més pes que l’hostaleria en el negoci de Central Lechera. Sí. En un any normal el consum a la llar representa de l’ordre del 75%, i el destinat al canal d’hostaleria entorn del 25%. Però quin dubte que aquesta afectació del 25% en el volum de facturació en una empresa fa que els hàbits comercials es vegin transformats de forma molt notable.
Es nota la reactivació de l’hostaleria enguany? En el primer semestre van continuar les conseqüències de la pandèmia i el canal hostaleria, per descomptat, no es va recuperar a un ritme que ens permeti comparar-lo amb 2019 o 2018.
Si alguna cosa ha quedat evident en l’últim any i mig és la importància del sector primari. Un país ha de posar en valor el seu sector primari. És essencial ser capaços de generar productes sans i saludables, que a més contribueixin al desenvolupament tant econòmic com social i ambiental i a la fixació de població en el medi rural. Els mesos previs a la pandèmia estaven els agricultors i els ramaders al carrer, i arriba la pandèmia, van desaparèixer les protestes i el sector primari va passar a ser considerat vital. Tothom va parlar llavors de «sobirania alimentària» i de la importància del sector primari, però va ser només uns mesos, mentre va durar la crisi sanitària. Tenim una memòria de peix, ja que una vegada que la crisi sanitària decau afortunadament, tornem a donar importància a les coses prepandèmia. Va quedar un pòsit aquí, però crec que el sector primari ha de ser més valorat.
No se sent el sector prou recolzat? Les institucions han de ser conscients de la importància de mantenir un sector primari fort. Et dóna capacitat de resposta en èpoques de crisis i t’ajuda a conservar el medi rural. Quan parlem de relleu generacional i del problema de la despoblació, hem de saber que si no hi ha rendibilitat és molt difícil, per molta vocació que tinguis, que segueixis i traslladis la professió als teus fills. És important que hi hagi una cadena de valor rendible en totes les baules -la producció, la indústria, la distribució- i que el consumidor sigui conscient d’això.
La inflació es desboca. Com afecta als productors de llet la pujada en el preu de l’energia? Molt. El grup matriu de Central Lechera Asturiana està conformat per socis productors que, com a ramaders, estan percebent mes a mes l’increment de costos de forma molt notable, i la indústria, que és la que posa en valor la teva producció, també. Què li augmenta al productor? El cost del cereal de manera salvatge, el cost del gasoil, el cost de l’electricitat, etcètera. Però, després, arriba la llet a la fàbrica, de la qual és propietari, i resulta que a la indústria, que és la que la transforma per posar-la en el mercat, li augmenten també els costos de drets d’emissió de CO₂, l’electricitat, els plàstics, la gestió de residus.
I repercuteixen vostès la pujada dels costos? Tots els nostres costos s’incrementen perquè hi ha una inflació que ens afecta i, no obstant això, nosaltres no podem repercutir-la en els preus dels nostres productes de la mateixa manera. És important que tota la cadena de valor tingui un rendiment i, per descomptat, el productor també. Penso que el sector productor, i en gran manera el lacti, sempre és, al final, el major damnificat quan hi ha escenaris d’inflació. De totes maneres, els socis productors de Central Lechera, en el preu de la seva llet, veuen també reflectits els beneficis que produeix la nostra indústria, CAPSA, la qual cosa fa que tinguem una situació millor que altres comunitats ramaderes. D’altra banda, els preus finals porten estancats més de deu anys.
En aquest escenari de descens, any rere any, en el consum de llet, busquen diversificar? És el formatge una aposta estratègica per a Central Lechera Asturiana? Estem intentant apostar pel formatge. De fet, una de les operacions que vam realitzar l’any passat va ser l’adquisició de Flor de Burgos. El formatge és una de les categories en les quals el consum no descendeix i estem, per descomptat, atents al mercat. Nosaltres també som fabricadors de formatges.
Quins són els plans d’expansió de la cooperativa? Com aspira a créixer? Les nostres principals línies estratègiques estan basades en la diversificació entorn de productes lactis. Apostem per productes vinculats al canal farmàcia amb un projecte molt interessant; s’està apostant, com deia, per l’àrea de formatges, i s’estan collint èxits també en l’exportació de productes lactis. No hi ha encara un volum massa notable, però sí que és un volum recurrent i rendible.
Estem davant l’ocàs dels petits ramaders enfront de les grans explotacions, com auguren alguns? En absolut. Central Lechera Asturiana està basada en explotacions familiars. L’orografia d’Astúries, i la de la cornisa cantàbrica en general, està basada en el minifundi i no hi ha terrenys excessivament grans. Però són explotacions dimensionades i vinculades al terreny, molt professionalitzades i amb una gran capacitat d’adaptació. Evidentment, han d’estar actualitzant-se tant a nivell tècnic com formatiu perquè les explotacions siguin rendibles, però cal pensar que hi ha directrius europees vinculades al Pacte Verd que busquen explotacions amb una determinada dimensió, i les ramaderies que estan sota el paraigua de Central Lechera encaixen molt bé en aquest model. Crec que el model familiar, per descomptat, té futur.
Però les dades apunten a un descens molt accentuat en el nombre d’explotacions de boví de llet. Als anys 90 n’hi havia 140.000 i en l’actualitat n’hi ha menys de 14.000, per què? Hi ha dos factors bàsics. En primer lloc, la rendibilitat és molt justa. I com més gran és la dificultat per obtenir rendibilitat, menor és òbviament el relleu generacional. I, en segon lloc, és una professió que exigeix molta vocació. Són 365 dies de feina a l’any i s’exigeix molt coneixement. El ramader d’avui ha de tenir coneixements de veterinària, d’economia, de mecànica, etc. Aquest treball exigeix molta responsabilitat i molta dedicació.
I després tampoc hi ha un gran reconeixement social. Continuem arrossegant el llast que durant molts anys no va haver-hi un reconeixement social als ramaders per l’activitat, i això també ha llastat la continuïtat. No obstant això, crec que cada vegada s’està fomentant més el reconeixement i la importància que té l’activitat ramadera i agrícola en qualsevol societat avançada. A Central Lechera Asturiana ens esforcem perquè aquest drama que és el relleu generacional afecti el mínim possible a través d’una major rendibilitat, fomentant els programes que ajuden a la professionalització i millorant l’eficiència de les granges.
Entenc que garantir el futur dels socis de la cooperativa i brindar-los el suport que necessiten és el gran repte de la companyia. El gran repte de Central Lechera Asturiana és impulsar la rendibilitat de les explotacions a través de dividends i, al seu torn, fomentar projectes que millorin la qualitat de vida i que contribueixin al relleu generacional, que continua sent un problema que hem d’abordar. La idea és que, malgrat el descens en el nombre de ramaderies, els socis mantinguin una activitat rendible i prou reconeguda. Central Lechera és un instrument creat per a aquest objectiu.
La nova PAC pretén precisament afavorir el relleu generacional, afermar la població en el medi rural i protegir el medi ambient... La PAC i el gran Pacte Verd Europeu tenen aspectes positius, però hi ha també uns altres l’eficàcia dels quals està per veure. En l’aspecte productiu, per exemple, està per veure si les restriccions tant en l’ús de fertilitzants i herbicides com en les maneres de treballar el terreny, que previsiblement suposaran un augment de costos, podrà després traduir-se en què el consumidor el remuneri. Perquè si veiem augmentar els costos, al marge dels que ja són tradicionals, i això no es repercuteix després en la cadena, al final el que tindrem és més problemes.
En la nova PAC 2021-2017, més del 40% del pressupost per a Espanya es destinarà al desenvolupament d’una activitat més respectuosa amb el medi ambient; ¿quins passos està fent Central Lechera en aquest sentit? Tenim, per exemple, un important conveni de col·laboració amb EDP. Els nostres ramaders fan servir energia elèctrica que procedeix de fonts renovables, d’energia eòlica produïda a Astúries. I, d’altra banda, tenim una altra aliança amb EDP per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les ramaderies. Tenim un projecte pioner d’economia circular per a la posada en valor dels residus orgànics de les vaques amb l’empresa Biogastur, de la qual ara tenim el cent per cent de l’accionariat. Les nostres fàbriques són de residu zero i neutrals en carboni, i acabem d’incorporar la primera cisterna de recollida propulsada per gas natural liquat.
