En certa manera, la Selva és la referència galetera de Catalunya. Més que l'Empordà o qualsevol altra. Tot i que a l'Alt Empordà fa anys el Museu del Joguet de Josep M. Joan Rosa va organitzar una mostra temporal amb el títol de Visca la galeta! (amb referència a Gala Dalí). Però és ara que Caldes de Malavella s’erigeix en la capitat selvatana de la galeta. La Biblioteca Municipal fa anys que hi organitza unes magnífiques manifestacions titulades «El gust de la paraula», que inclouen conferències, debats, concursos gastronòmics, mostres, etc. Tot d'un nivell exquisit. Hi hem participat un servidor, en Marc Ribas o l'Empar Moliner... Aquest any, després de la pandèmia, reprèn l’activitat d’«El gust de la paraula», que ja esperàvem amb candeletes. Serà l’últim cap de setmana de novembre. El concurs de cuina del dissabte 27 de novembre a la tarda serà de galetes. L’activitat sencera començarà amb una demostració d’un pastisser de Caldes, en Joan Carles Buhigas, que crearà una galeta especial per al «Gust de la paraula». Després es presentaran els concursants i, mentre el jurat tasta i delibera, s’oferirà una obra teatral de petit format amb Ferran Frauca. Quan acabi, es lliuraran els premis. Aquest any se’n atorgaran quatre. Els actes tindran lloc al Balneari Prats.

Les galetes sempre han tingut una gran acceptació a Catalunya. A les cases de pagès, com ara al meu mas, a Vilavenut, sempre es tenien galetes assortides a punt per obsequiar els visitants, acompanyades d’un got de moscatell o vi ranci. I no mancaven mai a les festes importants, com segar i batre, festa major, etc. Les galetes que recordo eren Plaja, Graupera, etc.

Les galetes són parentes de les pastes seques; de fet hi ha poca diferència, però aquestes darreres solen ser més artesanes, confeccionades per les pastisseries -Jaumets de Sant Hilari, Carícies de Ripoll, Capricis d'Amer, Rocs de Tossa de Mar, Esculls de l’Escala, Vanos de l’Espluga, Tians del Pla de l’Estany, Esculls de l’Escala, etc.-.

Podem definir la galeta com una mena de petita pasta seca que no pot tenir -en general- més d'un 5% d’humitat: per això, en algunes llengües s'anomenen bescuits, fent referència a les antigues «galetes» dels mariners, que es coïen dos cops, a fi que quedessin ben secs per a la seva conservació.

Per tant, allò que defineix la galeta és que ha de ser cruixent, un valor que al nostre país sempre s’ha tigut en compte, i que donava la fama, per exemple, de les galetes Birba, de Camprodon. Per això comencen a escapar-se d’aquesta categoria pastes o galetes més toves com les de mantega, les que duen molta xocolata (una moda moderna), les farcides amb melmelada o algun altre farcit dolç, etc.

La guia d’autor Lo mejor de la gastronomía, de Rafael García Santos, va dir que l’assortiment «Especial 10», elaborat per Néts de Joaquim Trias, de Santa Coloma de Farners, és «lo mejor que se hace en España en ‘petit fours’ industriales». Nosaltres, simplement, en diem galetes i, en efecte, a Catalunya sempre han tingut la màxima consideració. Els Trias fan famoses galetes des del 1908, en aquest cas emprades sota la marca «Els Vellets». Es tracta d’unes exquisides «teules», ametllats, crocants i cubans farcits amb gust de cafè, taronja, coco, etc. No solament són bones gustativament, sinó nacionalment: l’etiqueta és redactada en català, espanyol, basc, anglès, francès, alemany i italià, i hi consta que és un «Producte de Catalunya». Són dels pocs productes catalans que es troben al Harrod’s de Londres. Santa Coloma de Farners, capital de la Selva, és una potència en el dolç art de les galetes i pastes seques. Hi ha altres Trias, els Tuyarro, etc. que també fabriquen delicioses galetes.

A Tossa de Mar, les pastisseries participants a la campanya «Tossa Dolça», empesa per Promoció Econòmica des de l’Ajuntament, ofereixen magnífiques galetes i pastes: pastisseria artesana Vita, que ofereix Roques de Tossa, les pastisseries Fleca Neras, amb Florentines de Tossa, pastisseria J. Abellán, amb neules de Tossa, les Túrsies de Tossa etc.

A Sant Hilari Sacalm hi tenim els ja clàssics Jaumets, a més d’altres delícies. És un dels records que els visitants s’emporten del poble.

La Cellera també excel·leix en les seves pastes i galetes. Tot i que fa poc, malauradament, va tancar Can Vila, centenària pastisseria que feia unes famoses i acreditades galetes, encara hi podem trobar pastes seques delicioses de ca l’Armella i altres. Amer compta amb la pastisseria Puigdemont -dels pares del President de la Generalitat- on fan unes delicioses pastes seques a base d'avellanes, els Capricis, així com altres, per exemple els rocs.

Moltes de les galetes i pastes seques de la Selva es fan, encertadament, amb avellanes, que és un producte comarcal que s’hauria de difondre més. El seu centre és la vila de Brunyola, on es fa una fira temàtica. A Caldes de Malavella la pastisseria Buhigas elabora les galetes Vichy, adients en una vila termal.

Blanes no s’escapa de l’art galetaire, i la Pastisseria Orench elabora unes acreditades «galetes de l’avi Pepet».

També hi hem d’afegir les pastes seques salades, que entren en una altra categoria. Pel que fa a la rebosteria dolça -petites peces de pastisseria similars a les pastes seques-, no entraria dins aquesta categoria, ja que és per menjar en fresc.

les galetes tenen molta tradició a la comarca de la Selva, i n’hi ha una gran varietat, tant d’elaboració industrial com artesana; sobre aquestes línies, una imatge d’arxiu de la fàbrica de galetes de Néts de Joaquim Trias de Santa Coloma de Farners.