El divendres 5 de novembre va morir, a Barcelona, el torero de Figueres Enrique Patón. Nascut al número 1 del carrer Tapis de Figueres, prop de la carretera de Peralada, va ser tot un referent de la Catalunya taurina dels anys setanta, alternant amb les principals figures del toreig del moment.
Amb cinc anys d’edat, els seus pares es van traslladar a Barcelona i, des d’aleshores, sempre va viure a la capital catalana sense trencar la connexió amb la seva Figueres natal. Segons havia explicat el mateix torero, la primera vegada que va assistir a una plaça de braus va ser dins d’un cabàs i, des de molt petit, va viure l’ambient taurí ja que el seu pare era mosso d’espases i el seu oncle, Paco Patón, banderiller.
Quan tenia només onze anys, va actuar en un festival taurí, el 9 d’octubre de 1956, a la plaça de Figueres i als catorze va decidir deixar els estudis en contra dels desitjos del seu pare. A partir de llavors va començar a treballar com a ordenança al Banc de Bilbao, del qual va ser ràpidament acomiadat. Quan el seu pare va veure que no podia fer desistir al seu fill de les seves intencions taurines, va decidir ajudar-lo i el va enviar a Salamanca, a Fuenteguinaldo, on va començar a entrenar i a aprendre la tècnica del toreig fins als 19 anys.
TRAJECTÒRIA COM A JONEGAIRE
A principis dels anys 60, Patón va torejar sovint per les places de braus gironines i va patir la seva primera cornada a la plaça de Figueres, l’any 1960. Les seves primeres actuacions com a noveller van esdevenir molt exitoses i es va destapar com un torero de gran projecció en les aproximadament vint-i-cinc jonegades sense picadors que va torejar. La seva presentació al rèdol de Girona va ser el diumenge 3 de setembre de 1961 i va aconseguir tallar una orella a un brau del ferro de Rodesindo Vicente García.
A la «seva» plaça de Figueres, el 14 de juliol de 1963, va aconseguir un notable èxit i va tallar dues orelles d’un brau jònec de Maria Salud Sánchez. El 22 de setembre del mateix any, la plaça figuerenca va ser el testimoni d’una gran actuació de Patón que el va fer mereixedor del «I Trofeo Taurino Ciudad de Figueras».
El 13 de juny de 1965 va debutar amb picadors a la plaça «España Brava» de Sant Feliu de Guíxols i va triomfar plenament, tallant tres orelles a un tancament de jònecs de Núñez Guerra. Al llarg de la temporada 1965 va participar en un total d’onze jonegades amb picadors, cinc de les quals van ser als rèdols de Sant Feliu i Lloret de Mar. En les tres funcions que va torejar a Sant Feliu va aconseguir deu orelles i dues cues i en les dues que va protagonitzar a Lloret,es va emportar cinc apèndix auriculars i una cua. Els aficionats de Lloret encara recorden l’extraordinària feina que Patón va fer, el 5 de setembre, al jònec «Parlante» de la ramaderia salmantina d’Antonio María Fonseca.
Durant la temporada de 1966 va vestir-se de lluentons un total 19 tardes i es va presentar, el 25 de juliol, a la plaça de Las Ventas de Madrid. El diumenge 27 d’agost de 1967 es va despedir com a jonegaire a la plaça de Girona i va ser premiat amb els màxims trofeus després d’una vibrant actuació amb un jònec que el va voltejar diverses ocasions.
MATADOR DE TOROS
Enrique Patón va agafar l’alternativa com a matador de toros a la Monumental de Barcelona, el 3 de setembre de 1967, amb el toro Ramajito, del ferro de Manuel Arranz. Chamaco va ser el padrí de l’alternativa i Paquirri, el testimoni. Durant el curs taurí de 1968, va torejar vuit curses, una de les quals a Figueres i dues a la plaça de Girona. En la cursa figuerenca va triomfar plenament davant dos imponents toros de Pío Alcón i va tallar tres orelles. El 4 d’agost es va presentar com a matador de toros a la plaça de la Devesa, tallant dues orelles a un brau de Cebada Gago. L’èxit d’aquesta cursa dominical li va servir per repetir actuació, el 18 d’agost, ratificant l’excel·lent impressió causada el dia de la seva presentació i sortint a coll-i-be de la plaça després de tallar tres orelles.
L’any 1969 torejarà un total de set tardes i aconseguirà tallar tres orelles i una cua a dos braus de Gabriel Rojas a la lliça de Sant Feliu de Guíxols. El 12 de juliol de 1970, va demostrar el seu poder com a torero davant de la mansuetud dels braus d’Arellano i Gamero Cívico. Una altra orella aconseguirà a la plaça gironina, el 15 d’agost de 1971, amb un seriós tancament de toros d’Eusebia Galache. Durant els anys 1970 i 1971 va torejar només cinc curses per temporada i el 14 de setembre de 1970, va confirmar la seva alternativa a Madrid amb una deslluïda cursa de «Los Guateles».
De les dinou curses que sumarà l’any 1972, quatre seran a les places de Girona, Figueres i Sant Feliu de Guíxols. La temporada de 1973, un altre torero de Figueres, Roberto Espinosa, es fa càrrec de la carrera taurina de Patón. Les places de Figueres i Lloret veuran, aquell any, actuacions importants d’un Enrique Patón que es troba en un moment de gran maduresa professional i amb un ofici notablement consolidat. Aquell mateix any, guanya el premi a la millor estocada en la X edició dels «Trofeos Taurinos Ciudad de Figueras».
L’any 1974 toreja cinc tardes a Figueres i aconsegueix triomfar, el 7 i el 28 de juliol, amb dos braus de José Navarro Villadiego i Pérez de la Concha. El seu gran estil com a matador el fa mereixedor, un any més, del premi a la millor estocada. L’any 1975 va actuar una tarda a Figueres -el 15 de juny-, una a Lloret de Mar -13 de juliol- i una altra a Sant Feliu ( 27 de juliol ). D’aquestes tres actuacions, cal destacar la de Sant Feliu, davant un toro de Manuel García Fernández Palacios.
Malgrat la gravíssima cornada al triangle d’Scarpa i esquinçament de l’artèria femoral que pateix Patón el 19 d’octubre, a la Monumental de Barcelona i que fa tèmer per la seva vida, la temporada de 1975 va ser una de les millors de la seva carrera. Així ho reconeixia Patón en una entrevista que li feia el recordat «Pinturero», al diari Los Sitios, l’any 1976. Després de la seva greu cornada a Barcelona, va reaparèixer a Sant Feliu de Guíxols, el 25 de juliol de 1976.
COMIAT DE LES PLACES
La temporada de 1977 firmarà una quinzena de curses i serà l’última de la seva trajectòria com a torero. La cornada de Barcelona i les poques oportunitats per torejar van ser el motiu del seu comiat. El diumenge 4 de setembre es va anunciar el seu comiat a Figueres i com que va aconseguir un triomf molt important, l’empresa Gelart va decidir tornar-lo a anunciar, el 18 de setembre, en la que serà ja la seva darrera cursa davant l’afició figuerenca. En aquesta actuació de comiat, va matar dos braus de Francisco Galache de Hernandinos i va passejar un trofeu del primer brau que conformava el seu lot.
El seu comiat definitiu de les places de braus va ser a la Monumental barcelonina, el 25 de setembre, alternant amb el mestre Joaquim Bernadó i Dámaso González i torejant braus de Moreno Pidal. Patón va tallar una orella a Iquejarro, l’últim toro de la seva carrera professional.
