Isastur venia de xifres rècord de contractació l’any 2019. Entenc que la pandèmia els ha frenat en sec. A nosaltres la pandèmia ens ha fet un mal important que encara durarà un temps. Ens ha maltractat. El 2019 vam arribar, sí, a la nostra xifra rècord de contractació: 205 milions d’euros, que és molt. I, no obstant això, acabarem aquest any en 120 milions de contractació. Una baixada espectacular.
Quines són les raons d’aquesta caiguda? D’una banda, la paralització de les obres en marxa, entre el març i el juny de l’any passat, ordenades pels clients o per les autoritats. Això va tenir per a nosaltres un efecte semblant al de l’hostaleria. Has de parar, no tens ingressos i continues tenint despeses. I, per altra banda, els clients van endarrerir la presa de decisió en els processos d’adjudicació de les obres.
Això és el que fa que el perjudici s’estengui en el temps... Sí. Nosaltres mesurem el període mitjà de maduració de les ofertes. Abans de març del 2020 el temps per prendre la decisió d’adjudicació era de set mesos, i després del març es va disparar fins als catorze mesos. 2021 és un any en què estem escassos de producció i 2022 tampoc no serà un any molt bo com a conseqüència precisament de la demora en els processos d’adjudicació. I, després, hi ha un tercer factor fins i tot més important.
Quin? L’interès principal en alguns projectes era complir els terminis fixats abans de la pandèmia, no endarrerir la posada en servei de les instal·lacions. I s’han hagut de suportar esforços i sobrecostos per intentar complir aquests terminis en una situació de pandèmia en la qual, de vegades, no es podia entrar als països o et trobaves, per exemple, que una empresa proveïdora feia fallida i havies de buscar-ne una altra , amb uns sobrecostos enormes. Això ens portarà a més a discussions amb els clients que duraran anys i que, en alguns casos, poden acabar als tribunals.
Es va ajudar prou la indústria? Es va fer un esforç important per part de les autoritats espanyoles i europees. Els ERTE van ajudar molt i les ajudes directes per als problemes de tresoreria de les empreses també. Les ajudes estaven ben pensades, encara que, al meu entendre, haurien estat molt més eficaces si s’haguessin gestionat més ràpid. Els problemes de tresoreria ho són de diners i de temps. Quan et falta liquiditat és en un moment determinat, no sis mesos després. Però tampoc no es poden demanar miracles. Està molt bé criticar des de fora, però gestionar aquests problemes és difícil, molt complicat.
I, de manera indirecta, els fons europeus de recuperació afavoriran empreses com Isastur... Els fons europeus estan destinats a ajudar a fer inversions. Nosaltres no som inversors; el que fem és construir les inversions que fan altres. És a dir, nosaltres construïm infraestructures, principalment elèctriques i molt centrades en renovables, però el receptor directe de les ajudes és l’inversor, el client d’Isastur. Des d’aquest punt de vista, ho veiem molt interessant perquè hi haurà feina. L’energia renovable és un dels eixos en què es concentraran les ajudes europees. I a Isastur li interessa molt saber de les tecnologies en les quals, com l’hidrogen verd, hi haurà desenvolupament..
El futur passa per l’hidrogen verd... Jo crec que sí. A l’hidrogen verd li veig una utilitat evident com a emmagatzematge d’energia. És una forma gairebé màgica d’emmagatzemar energia del sol, de manera que permet produir energia elèctrica amb una font virtualment inesgotable. I a més és un possible substitut dels combustibles als cotxes.
És una oportunitat per a països com el nostre, molt dependents en l’energia. Espanya és capdavantera en la implantació de parcs eòlics, i l’hidrogen verd es pot produir, emmagatzemar i exportar. És una oportunitat per a tots els països que no tenen una font d’energia pròpia, que ja estigui desenvolupada i sigui inesgotable. Personalment, no em sembla que hi hagi grans moviments d’hidrogen d’un lloc cap a un altre, però el que sí que té interès per a Espanya i per a les empreses espanyoles és estar ben posicionats en la tecnologia per oferir la construcció de les plantes de producció i utilització de l’hidrogen verd per a qui les necessiti.
És una aposta estratègica per a Isastur? És una cosa que pensem fer en el futur. Ens interessa, però no ho veig encara tan evolucionat. Estem estudiant coses, ja formem part d’algun consorci per avançar-hi, però encara no tenim cap projecte concret. L’important en l’hidrogen verd és l’emmagatzematge, de manera que sempre requerirà una infraestructura elèctrica, i creiem que nosaltres reunim alguns dels ingredients del que cal per dissenyar i construir una planta i posar-la en funcionament.
Isastur ja acumula una gran experiència en energies renovables. És una de les seves fortaleses. Hi ha dues xifres que crec que il·lustren molt bé el nostre posicionament en aquest camp. Hem participat en la construcció de més de 2.200 megawatts de generació eòlica i 3.100 megawatts de generació fotovoltaica.
Tenen clients en energia, aigua, automoció, mineria, naval, petroquímica, siderúrgia. No diversifiquen la seva activitat, però sí la cartera de clients. Això és. Nosaltres treballem, per exemple, per a siderúrgiques, però no som una siderúrgica. Nosaltres no fem una cimentera, fem el muntatge elèctric d’una cimentera. No som inversors en aquests sectors, sinó que treballem per a empreses d’aquests sectors.
I força centrats en el muntatge elèctric, no? L’empresa amb més pes en el grup és Isotron... Sí. L’empresa més important quant a producció és Isotron, que es dedica al món elèctric, que és on hi ha la major part del nostre negoci. Després tenim Babcock Montajes, per a muntatges mecànics. I després tenim dues empreses d’enginyeria: Procinsa i Isastur Ingeniería. Procinsa fa, per exemple, l’estudi de viabilitat d’un parc eòlic en un lloc, sota l’encàrrec d’algú que té la necessitat de realitzar una inversió. I Isastur Ingeniería es dedica a alta i molt alta tensió per a clients que ja saben què volen fer.
L’expansió internacional del grup ve de la mà d’Isotron. Vam començar a veure que el que sabíem fer a Espanya ho podíem replicar a fora, i va ser el 2007 quan va sorgir l’oportunitat d’incorporar Isotron, que era una empresa que es dedicava al mateix que nosaltres, però que tenia una forta implantació a l’exterior: Xile, Argentina, Veneçuela, Marroc. Vam pensar: «això és el que ens cal». Vam adquirir Isotron a Babcock Montajes, que era una empresa de la SEPI, i l’any següent vam comprar Babcock. Això ens va facilitar l’expansió internacional.
He llegit que tenen projectes en 28 països de quatre continents. Cap a on es dirigeix el posicionament internacional d’Isastur? Els clients industrials no els pots atendre des de fora del país. Aquest tipus de negoci funciona quan estàs posicionat en un país. Nosaltres, implantació de veritat en tenim a Espanya, a Xile i alguna cosa al Magrib. I, després, aspirem a ser a Mèxic amb una implantació semblant.
Aposten llavors per Mèxic. Mèxic és un país que té un desenvolupament relativament bo. Creiem que hi ha un potencial important de renovables. Xile i Mèxic són els països més semblants a nosaltres. Des de Xile controlem tota la feina que es realitza al con sud del continent, i des de Mèxic controlem de Colòmbia cap al nord. Actualment tenim força feina en aquesta zona, i ho volem controlar, efectivament, des de Mèxic.
Quin tipus de feines? Tenim projectes a Mèxic, Guatemala, Colòmbia i Xile. El que estem fent a Mèxic són plantes fotovoltaiques; tot i que preferim fer les subestacions d’alta i molt alta tensió perquè és un producte més exclusiu. A Xile acostumem a treballar més en subestacions. I a El Salvador i Guatemala, que són països on hem treballat molt des del 2017, hi tenim projectes importants. A El Salvador ja hem construït un parc eòlic i tretze plantes solars. I estem començant ara la construcció de dos nous parcs solars més.
Alguna feina especialment potent a Europa? A Keadby, al Regne Unit, per exemple, estem acabant -vam començar el desembre del 2019- el muntatge mecànic de la major caldera de recuperació instal·lada fins ara al món. Ha estat tot un repte per a l’empresa no només pel seu volum sinó per les dificultats que han comportat la covid i el Brexit.
És important acudir a mercats que inspirin confiança... Quan anem a un nou país és perquè coneixem el client. És molt important -i això ho hem anat aprenent al llarg de la nostra vida a base de perdre dents en l’afany (riu)- no ficar-se en un país que no coneixes amb clients que no coneixes. Si no coneixes el país ni coneixes el client que t’hi porta, no hi vagis. Aquesta és bàsicament la nostra estratègia a l’estranger.
I més enllà de Llatinoamèrica i Europa, alguna àrea geogràfica on aspirin a créixer? Com a horitzó llunyà, ens interessa l’Àfrica. Pensem que a l’Àfrica subsahariana hi haurà molt de desenvolupament.
En quin tipus de desenvolupament té potencial Àfrica? Aquí, a futur, hi haurà un gran desenvolupament en el món de l’aigua i en el món de l’energia. Al meu entendre, són dos àmbits en els quals hi haurà inversions ingents en els propers anys. En el cas de l’aigua, amb el creixement de la població i els fluxos de migració cap a les ciutats, caldran depuradores, potabilitzadores d’aigua, etc. Encara falta temps, però és una cosa a la qual es destinaran moltíssims diners, i a nosaltres ens interessa posicionar-nos millor. I també hi haurà fortes inversions en energia, on sí que estem molt ben posicionats.
I parlant d’aigua, aquí a Espanya, encara que sigui una activitat residual, també estan posicionats en el regadiu, no? Tenim uns sistemes electrònics per al telecontrol d’equipament elèctric i de regadiu, que són desenvolupaments que vam fer nosaltres. Tenim una certa implantació a Andalusia, tenim clients que són comunitats de regants i ens interessa estar a la punta de llança d’alguns avenços tecnològics.
L’automoció continua essent estratègica per a Isastur? Sí. L’any 2009 vam adquirir ASAS Systems, una companyia que es dedicava i es dedica -ja no és al grup- a la construcció de plantes per a la fabricació d’automòbils amb cadenes de muntatge. Perdia uns milions a l’any quan la vam adquirir, però la vam reorganitzar, vam canviar la manera de treballar i va passar a números positius. Va estar amb nosaltres fins al 2017, quan va sorgir una oportunitat, vam rebre una oferta i la vam vendre per concentrar les nostres forces en el nostre negoci principal, l’energia. Però després de vendre-la, el que seguim fent és automatització per al sector de l’automòbil. L’automatització té un caràcter punter i és a l’ADN de la nostra empresa.
