Durant uns anys van tenir un vaixell propi, el S’Agaró, i alguns dels seus associats també en disposen i surten a navegar sovint, però la majoria d’activitats que ha organitzat com a entitat l’Associació Gironina d’Amics de la Mar (AGAM) per complir el seu objectiu de fomentar i difondre el coneixement de la cultura marinera a les comarques gironines s’han fet a terra: conferències, visites a equipaments culturals i socials, àpats, publicacions... De fet, per commemorar els 40 anys de la seva existència, l’AGAM també ha organitzat una activitat terrestre: una exposició a la Casa de Cultura de Girona en la qual, en canvi, el mar és el gran protagonista, perquè s’hi resumeix de manera gràfica (amb fotografies, publicacions i documents) la intensa activitat social per donar a conèixer la raó de ser de l’entitat, l’afició pel mar.
Associació Gironina d’Amics de la Mar. Quaranta anys d’història és el títol d’una revista que ha edita l’entitat en ocasió de l’efemèride. S’hi explica que el seu origen es remunta a les converses que mantenien dos gironins il·lustres, el periodista Miquel Gil i Bonancia i Joaquim Pla i Bartina, marí mercant reconvertit al sector de les arts gràfiques però que continuava promocionant i ensenyant la navegació d’esbarjo. «Solien parlar de molt diverses coses de la mar i de com l’afició marinera havia arrelat a les contrades gironines. També, del desconeixement general de les especials idiosincràsia i genuïna cultura de la gent de mar, sobretot de les del litoral gironí», es pot llegir en la publicació. Era l’any 1981, i decidits a intentar crear «un ens que, d’alguna manera, promogués i culturalitzés l’afició marinera local», van reunir diversos gironins aficionats a la mar per exposar-los la seva intenció i demanar-los la seva col·laboració. Després de diverses reunions informals, el novembre del 1981 es va crear una Comissió Constituent que ja va batejar l’entitat com a Associació Gironina d’Amics de la Mar (AGAM). «Es volia que fos una entitat marinera, gironina -de la Costa Brava- i catalana, popular, oberta a tothom i totalment independent. Es van fixar els primers objectius estatutaris: ‘foment i difusió del coneixement de la mar, en els seus més amplis aspectes, i facilitar al major nombre de persones el coneixement i la pràctica de les activitats nàutiques i marineres.».
«Han passat molts anys i en queda força cosa, d’allò; l’esperit inicial que va tenir l’AGAM continua», assegurava aquesta setmana Joaquim Serra, actual president de l’entitat, poca estona després que fos inaugurada aquella exposició commemorativa que es pot visitar fins divendres de la setmana que ve, 26 de novembre, a la primera planta de la Casa de Cultura. Serra sí que ha detectat, però, un canvi en la trajectòria de l’entitat: «En els inicis l’activitat del lleure era primordial, i poc a poc ens hem anat inclinant cap a iniciatives més culturals i històriques, relacionades amb l’oceanografia i el medi ambient, perquè les circumstàncies ens han porta cap aquí, sense deixar ni molt menys la qüestió nàutica, que és la que va iniciar l’associació».
Han estat moltes i molt variades, les activitats que ha programat l’AGAM per complir el seu objectiu de difondre la cultura marinera a les comarques gironines. En els primers anys de la seva existència, alguns membres de l’entitat fins i tot van arribar a restaurar un vaixell, el S’Agaró, perquè fos utilitzat per organitzar-hi activitats nàutiques i marineres. Però el projecte no va acabar de reeixir i des de llavors els socis de l’entitat han hagut de continuar navegant pels seus propis mitjans.
Si l’aposta pel vaixell S’Agaró no va acabar de funcionar, sí que ho han fet la resta d’activitats organitzades per l’AGAM (més de 350 en aquests quaranta anys), entre les quals diverses trobades d’embarcacions, com ara una de pionera en la vela llatina que es va fer a Sant Feliu de Guíxols el 1986 (el 2016 se’n va celebrar de manera lluïda el trentè aniversari). Però l’AGAM ha programat sobretot conferències (212), la majoria de les quals a la Casa de Cultura (que sempre els ha fet costat, remarquen els responsables de l’associació). També s’han promogut nombroses sortides i trobades relacionades amb els seus objectius, i s’han fet un bon nombre de publicacions. En aquest punt té rellevància la col·laboració que es va establir l’any 1985 amb l’Association des Amis de la Mer et des Eaux (Asame), de Banyuls de la Marenda; totes dues entitats han publicat anualment la revista conjunta L’Exocetus Volitans.
L’AGAM va arribar a tenir uns 130 membres (quan complia els vint anys existència), però en l’actualitat no arriba als 70. «Aquest fet evidencia que la nostra entitat no ha sabut ni ha pogut rejovenir-se», es pot llegir en la revista de l’aniversari. L’actual president explica en aquest sentit que «l’edat no perdona, molts membres van desapareixent a poc a poc i no hi ha relleu generacional». En tot cas, Joaquim Serra apunta que «em fa la impressió que no és un fenomen que ens afecta només a nosaltres, sinó que hi ha altres associacions que es troben amb problemes similars, la qual cosa potser indica que els més joves no s’acaben de trobar a gust en aquesta mena d’entitats».
Sigui com sigui, Joaquim Serra assegura que els associats que manté l’AGAM tenen la intenció de continuar programant activitats com fins ara. Bé, no exactament: «En els últims anys s’han introduït més conferenciants relacionats amb temes ambientals, perquè som ben conscients del deteriorament que pateix l’entorn marí i volem proposar solucions per combatre’l».
La revista dels quaranta anys de l’AGAM assenyala sobre aquest punt que «d’uns quants anys ençà, constatem que a les conferències que oferim, més diverses i donades per conferenciants de major nivell acadèmic, cada vegada hi assisteixen més persones alienes a l’Associació, tot i que els minsos recursos de què disposa l’Associació no li permetin fer-ne prou publicitat. És un fet puntual que, als de l’AGAM, ens encoratja i ens impulsa a seguir la derrota que ens vam traçar una quarantena d’anys enrere».
Precisament la manca de suport de les administracions des dels orígens de l’AGAM és també denunciada de manera contundent aquesta publicació: ««Ja en funcions, la Junta rectora s’adreçà a les institucions oficials gironines a la recerca de reconeixement i suport econòmic per als seus sosteniment i realització d’activitats. Només la Diputació de Girona concedí a l’Associació un ajut d’uns 2.000 pessetes (?) anyals, que mantingué uns sis anys, retirant-lo després, sense cap raó, per ordre expressa del president Arnau. De les altres institucions ciutadanes i provincials, en aquests primers quaranta anys d’existència, no n’ha tret ni cinc, a part del minso patrocini temporal a la publicació de la revista Exocetus Volitans». «Ens fan una mica d’enveja els nostres agermanats francesos, que tenen molta ajuda administrativa del Consell dels Pirineus Orientals i dels ajuntaments de Cotlliure i Banyuls, però és el que hi ha», postil·la Joaquim Serra.
