He escrit en diverses ocasions sobre els vins de Calonge, els vins de pagès que la Generalitat no va voler reconèixer i és una veritable llàstima. A vegades els funcionaris de can Fanga pixen fora de test. El pagesos de Calonge no solament han conservat el mètode d’elaboració tradicional, sinó també ceps únics, que són un tresor.

Botes a l’interior del celler. aniol resclosa |

Recentment, la Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme Calonge i Sant Antoni de la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni van presentar al Castell de Calonge el documental Les vies du vin (Les vides del vi), un retrat geogràfic i emocional dels responsables de quatre cellers familiars de la Borgonya, Occitània, i Jura i de Calonge i Sant Antoni. El reportatge cinematogràfic situa el vi de Calonge al costat dels «més especials del món» i reivindica el valor de la «senzilla autenticitat» dels petits cellers.

Calonge, terra de vi

El documental ha estat produït per Lola Tabourny-Bize i Carlos Orta i compta amb les intervencions de Josep Roca, sommelier d’El Celler de Can Roca i president honorífic de la Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme Calonge i Sant Antoni; Lluís Molla, president de la Fundació Remença XXI i propietari del celler Mas Molla; Jordi Soler, alcalde de Calonge i Sant Antoni; Dolors Vidal, directora de la Càtedra GCT, i del mateix Orta. Les vies du vin posa el focus en els cellers Jean-Marc Roulot à Meursault (Borgonya), Maison Overnoy-Houillon à Pupillin (Jura), Les Enfants Sauvages à Fitó (Occitània) i Mas Molla de Calonge i Sant Antoni .

El documental proposa un viatge per conèixer quatre formes ben diferents de viure la passió pel vi i mostra la riquesa de la cultura de la vinya a través dels quatre cellers familiars. Josep Roca va destacar que aquest treball «situa Calonge al costat de zones on es fan els vins més especials del món, com la Borgonya. És un documental preciós que viatja pel món, des de Calonge fins a Nova York, i és un reconeixement a les identitats minoritàries i reivindica el valor de la senzillesa, ja que no cal fer el millor vi del món, sinó ser autèntic». El sommelier d’El Celler de Can Roca va lloar també la figura de Carlos Orta: «Ningú ha promocionat el vi de Calonge en el món de la gastronomia com ell, l’ha reivindicat malgrat que per proximitat no es valora prou». Roca va afegir que al documental «es pot observar com es respira Calonge arreu del món; parla de vi i de persones, i mostra el culte a la terra, en aquest cas al vi». Carlos Orta, propietari del restaurant Villa Mas de s’Agaró i apassionat pel cinema i la música, ha coproduït el documental amb Lola Tabourny-Bize.

Calonge també destaca per la promoció del Vi Novell amb la seva Festa del Vi Nou. Fins no fa molt, a Catalunya o Mallorca i en d’altres pobles europeus, com Àustria, Espanya, la Vall d’Aran, es posava un «ram» o branca de pi a la porta de les tavernes, per indicar que havia arribat el vi novell i, més endavant, que s’hi servia vi. «Si hi ha ram, hi ha mam, si és de pi, és de bon vi», diu el refrany. Branques d’altres arbres, semblantment, es posaven a les portes de les cerveseries i tavernes, a tot Europa , fins arribar, per exemple, al País Valencià. L’associació del pi i el vi ve dels temps clàssics.

La presentació del vi novell -tan típic del Penedès, l’Empordà, el Priorat, Mallorca, etc.- en particular, és el de l’inici de la temporada, i correspon a una tradició específicament catalana. És un vi estrictament de temporada, que complementava festes com la dels panellets de Tots Sants, els torrons de Nadal, etc. Es un vi de temporada que és excel·lent, aproximadament, fins a Setmana Santa.