Com va l’any per a l’empresa? cuegen els efectes de la crisi? Enguany, en principi, el tancarem en línia amb els tres anys anteriors. La pandèmia realment tampoc ha estat tan significativa a nivell de volum d’activitat per a nosaltres. Encara que van baixar les licitacions i algunes contractacions, amb el que portàvem en cartera i el que hem contractat en el 2020 ens vam mantenir al nivell del que veníem executant en els dos anys anteriors. En vendes, de l’ordre dels 150 milions. Però és una època en què els marges són molt estrets en tots els sectors.
Repunta ja l’activitat? Despuntarà, sobretot, l’any que ve. Està havent-hi ja un repunt important de l’activitat en el sector i el 2022 ve amb molta obra. Sona fenomenal, veritat?
Clar. És activitat, és ocupació... Bé, perquè ara et diré que no tenim amb qui fer les obres. Tenim molta activitat i molt poquets recursos en el mercat. Som un sector en el qual, en èpoques de crisis, molta mà d’obra i molts tècnics es van passar a la indústria i ara és molt difícil tornar a portar-los. Hi ha més activitat que capacitat d’executar aquesta activitat. Així que ve una altra crisi interessant que gestionar.
Se’ls va expulsar, entenc, en la crisi del 2008 i ara ja no hi són. Falten enrajoladors, encofradors... Això és. El nostre sector, abans de l’any 2008, donava ocupació a 2,8 milions de treballadors i amb la crisi baixem a 800.000. I on estan totes aquestes persones? La majoria s’ha reconvertit a altres sectors com la indústria o l’hostaleria.
Molt difícil recuperar aquesta ocupació quan les persones ja van haver de buscar-se la vida i, d’alguna manera, reinventar-se... En aquests moments, estem en 1,3 milions de persones, però continua havent-hi una necessitat important de contractar. Tot apunta a un volum major d’activitat, i la construcció serà transversal a molts projectes que molt aviat vindran dels fons europeus. Però, on són els recursos humans per a poder executar tot el que ve? És un problema.
I això que patim un problema estructural d’atur juvenil... A Navarra estem bastant millor, però a nivell estatal tenim gairebé un 40% d’atur en menors de 25 anys. I, no obstant això, en molts sectors com el nostre no trobem persones per a executar la nostra activitat.
Com hem arribat a aquesta paradoxa? No hem mirat a mitjà termini. Ara són pocs els que estudien per a ser un bon lampista o un bon fuster, que són oficis que requereixen d’una formació. Com que durant molts anys hem estat un sector poc atractiu perquè no hi havia treball, no s’ha estudiat. Però, ara, ve feina, i on estan totes aquestes persones...?
D’aquí ve que tinguin tantes perspectives els estudis d’FP... L’FP és avui tan necessària com les llicenciatures. A un fuster no li ha d’ensenyar el seu pare fuster; un fuster ha de tenir la seva formació professional, el seu ofici. Els nostres clients ens exigeixen un nivell prèmium, després tenim l’obligació de fer tot de primera qualitat i necessitem fusters prèmium, lampistes prèmium, electricistes prèmium i paletes prèmium.
A més els oficis s’actualitzen constantment en funció dels avanços tecnològics. Anem cap a un model de construcció molt més innovador que, afortunadament, atraurà més talent juvenil. Ve un model de construcció industrialitzada, que anomenem. Si ja estem en una indústria 4.0, aplicant temes d’intel·ligència artificial, ens dirigim també cap a una construcció 4.0. I en el sector no sols ens preocupa sinó que també ens ocupa que hi hagi una formació en noves tecnologies. Necessitarem en la construcció digitalització, ciberseguretat, etc. La transformació digital és un fet.
Obras Especiales igual aixeca un edifici d’habitatges que fa una carretera, una depuradora, un centre comercial, un hotel, un aparcament o un estadi de futbol. Però, centrem-nos en el mercat de l’habitatge residencial. Sembla que s’enlaira... Ja s’ha enlairat. Cada vegada s’està construint més. Enguany s’invertirà un 25% més en residencial, i jo cada vegada sento més els promotors que troben a faltar sòl nou. Estan demanant requalificació de sòls per poder continuar construint. El mercat de l’habitatge residencial està en un moment important. Tant de bo puguem executar tot el que demanarà el mercat. Es ven tot i s’està demanant sòl. El mercat demana el que cal construir i jo crec que el mercat, en aquest moment, està demanant més conforme al nivell de vendes que hi ha.
És a dir que, malgrat les dificultats, la gent ha estalviat en els mesos de pandèmia... En pandèmia la gent ha estat molt a casa seva, s’ha adonat que és antiga o que vol canviar-la, ha estalviat i ara està buscant nou habitatge. Adona’t -i això és important- que sota cada grua hi ha una obra d’edificació amb els habitatges ja venuts. De fet, només es financen si estan venudes. Els bancs només posen els diners quan es té un 70% de venda, després sota cada grua hi ha vendes. No és com abans, que en cada obra el que hi havia era desitjos de vendes. Abans, moltes vegades es construïa sense vendes i es compraven terrenys sense comercialitzar.
S’ha après llavors la lliçó de la crisi financera i de la bombolla immobiliària? Hem après. Com que ara no financen una obra si no hi ha vendes reals. Hi ha una correcció. La crisi del 2008 va ser una crisi bancària, a part d’immobiliària. Es va acabar els diners. Si no et donen una hipoteca per a un habitatge i si a la promotora no li financen la promoció, tot es para. Ara no, ara no hi ha falta de diners.
Creixen les expectatives de negoci de les constructores, però se senten amenaçades, imagino, per l’escalada en els preus de les matèries primeres. Molt. Et diré que, d’agost del 2020 a agost del 2021, el petroli ha pujat un 58%, que afecta el transport, al PVC i als aïllaments; el coure, un 41% (totes les instal·lacions elèctriques van amb coure); l’alumini, un 48% (fusteries d’alumini); el vidre, un 20%; el betum per a asfaltar, un 34%, i l’acer corrugat, que s’emporta la palma, un 80%. És un escàndol.
Aquest encariment altera els seus plans de negoci, què poden fer? Estem revisant tots els contractes que tenim signats i que estan en plena construcció perquè, clar, parlem d’una desviació mitjana en els materials a l’entorn del 20%.
Intentaran repercutir-los en els preus, clar... Cal revisar-los, sí. Nosaltres fins ara sempre havíem assumit i absorbit les fluctuacions dels preus perquè tot fluctua. Però, en aquest moment, les fluctuacions són del 58%, el 48%, el 41%... això ja no és una fluctuació que pugui absorbir ja només un dels agents! Llavors cal asseure’s a negociar amb els clients, encara que tampoc per a repercutir-ho tot perquè tots ens haurem de deixar algun pèl en la gatera.
I a tot això se suma l’encariment en el transport marítim internacional. No sols encariment, també desproveïment en el transport. Estan parats els vaixells. No arriba el material...
L’escassetat de materials està provocant retards de tres mesos en el lliurament d’habitatges nous. Sí. Està passant. És un fet. El que passa és que davant els problemes, cal buscar solucions. Nosaltres estem intentant fer provisions, i tots els mesos tenim reunions amb tots els caps d’obra i de compres per a tractar d’anticipar-nos a les necessitats.
En el sector s’està denunciant que, a vegades, falten aixetes, finestres, sanitaris. Els passa a vostès? Per evitar aquest problema estem fent provisions amb temps d’allò que necessitarem en cada obra. És veritat també que som una empresa amb una grandària interessant per als nostres proveïdors -fem equip amb ells- i ens tenen molt en compte. Ens diuen: «escolta, estic tenint problemes amb el subministrament d’això, però si compres ara». «Vinga, compte amb nosaltres, avançarem la compra», els diem. Tenir potència com a empresa et permet col·laborar amb els proveïdors de manera molt més estreta quan vénen dificultats.
Vostès eren, al principi, una empresa bolcada en l’obra civil. Després van diversificar, va ser estratègia o necessitat? Nosaltres comencem com una empresa d’obra civil, sí, però la crisi del 2008 va ser terrible. Aquí va desaparèixer l’obra civil i nosaltres vam haver de diversificar a tipologia residencial. I hem arribat a tenir, en el 2019, fins a un 85% d’edificació residencial enfront d’un 15% d’obra civil. Ara estem, en un 66% residencial, 34% obra civil. Encara que és veritat que, en aquest moment, veiem que torna a apostar-se a Espanya i en les comunitats on tenim delegacions per l’obra civil, que també està repuntant.
És a dir, que el residencial va ser la seva taula de salvació en el 2008. Correcte. Vam haver de diversificar-nos. Ens vam adonar que si seguíem en els mercats en els quals estàvem i amb la tipologia d’obra que teníem, no hi havia futur. Pensa que el 40% de les empreses van caure en aquest moment.
I va ser llavors, també el 2008, quan vostè s’incorpora a l’empresa i quan Obras Especiales arrenca el seu pla d’internacionalització. Així és. El 2008 m’incorporo a la plantilla i és just aquí quan llancem un pla d’internacionalització que ens va portar a quatre països, Colòmbia, el Brasil, el Perú i Xile, amb la idea de quedar-nos només en un o dos. Calia enfocar molt bé els recursos i ens quedem amb Perú i Xile, per a concentrar-nos finalment a Xile. Hem verificat que, enfocant-nos en dos països, Espanya i Xile, tenim el volum d’activitat que ens proposem i que som capaces d’executar amb els nostres indicadors de garantia i qualitat.
Quin pes té Xile en el volum de negoci de l’empresa? Hem arribat a tenir fins al 40% del nostre negoci a Xile, però en aquest moment estarem en un 30% a Xile i un 70% a Espanya. Per dues raons: primer, perquè, com parlàvem, el sector està creixent molt a Espanya i tenim capacitat aquí d’absorbir major volum d’activitat, i segon, perquè a Xile la pandèmia ha tingut un efecte més alentidor que al nostre país.
Quin tipus d’obra executen allà? A Espanya les constructores solem ser generalistes, fem de tot. Però a Xile, arribes i et pregunten: «vostès què faran?». «De tot», els dius. «No, de tot no. Seran especialistes en alguna cosa», et contesten. Així que allí ens especialitzem a construir centrals hidroelèctriques amb inversors europeus i americans. I aquests inversors, en veure que en pandèmia no podien viatjar, han alentit molt la seva inversió. A Xile ens hem especialitzat en centrals hidroelèctriques, amb molt bons rendiments i satisfacció per al client. Estem fent allà la número 17. De fet, la nostra major obra en aquest moment, de 95 milions de dòlars, està a Xile. És una central hidroelèctrica a Los Lagos.
