Quan els carlins van haver marxat del poble, en Pere Llobet i el seu fill es van acostar al mas. «Quin desastre!», es va lamentar el pare. Després d’un moment de silenci va afegir: «Potser hauríem de canviar d’aires...».

Pere Llobet Teixidor va néixer a Vidreres el 1771. Era membre d’una de les nissagues de propietaris rurals més importants de la zona. Inicialment no es va fer càrrec del patrimoni familiar perquè això era una tasca destinada al primogènit. En aquest cas Josep Llobet, vint-i-cinc anys més gran que ell.

La joventut de Pere, com la de tothom de la seva època, va estar marcada pels conflictes bèl·lics amb França. Primer hi va haver la Guerra Gran (1793-1795), durant la qual va ser capità d’una companyia de Miquelets. Després, a partir de 1808, va començar l’ocupació napoleònica. El 1809, Pere Llobet era el cap del Sometent de Vidreres i va participar en les accions militars vinculades al setge d’Hostalric. El 1811, quan els soldats de Bonaparte es van fer amb el control del territori, les noves autoritats invasores el van nomenar alcalde de la seva vila natal i, tot i que va intentar rebutjar el càrrec, es veié forçat a acceptar la designació.

El 1827 el seu germà Josep va morir i, com que no havia deixat descendència, en compliment de les disposicions testamentàries, Pere va assumir el control de les propietats familiars, que va mirar de consolidar i ampliar mitjançant permutes amb altres hisendats. Un dels problemes habituals eren les freqüents disputes perquè els límits de les terres no eren prou clars. Per això les grans famílies tenien molta cura de preservar tota la documentació en uns arxius particulars formats per escriptures, contractes d’arrendaments... i que ara són un tresor per als historiadors.

A diferència del seu germà, Pere Llobet sí que va tenir fills. El 1798 s’havia casat amb Maria Àngels Riera i fruit del matrimoni van néixer nou criatures. L’escollit per comandar el patrimoni familiar va ser Baldiri Llobet Riera, nascut el 1807. Quan el noi tenia vint-i-tres anys ja va començar a ajudar al seu pare amb la gestió dels béns.

Durant aquells temps les coses també es van complicar perquè el 1833 van començar les guerres carlines. Segons informacions publicades per Santiago de Llobet Masachs en el seu profund i detallat estudi sobre els seus avantpassats, el 1836 les tropes favorables al pretendent Carles Maria Isidre van assaltar Vidreres i algunes de les propietats dels Llobet van ser saquejades. Això els va fer decidir a traslladar-se a Lloret de Mar, des d’on van continuar gestionant el seus negocis.

Va ser en aquella ciutat costanera on va morir Pere Llobet Teixidor el 1851, quan tenia vuitanta anys d’edat.