Fa pràcticament quinze anys que l’Ajuntament de Girona iniciava un projecte pioner en atenció a persones joves, que ben aviat esdevindria tot un referent per a aquest col·lectiu. Tot i que prèviament, el consistori ja havia impulsat iniciatives enfocades a l’acompanyament emocional per a la joventut gironina, no va ser fins al 2005 que es va crear l’actual Centre Jove de Salut i, un any més tard, ja estava totalment en marxa.

2 El centre jove vist des de l’exterior. Està ubicat a la plaça Sant Pere F | ANIOL RESCLOSA

Aquest nou espai naixia amb la voluntat de promoure la salut i prevenir les conductes de risc, mitjançant la seva intervenció educativa, orientativa i de suport, a través d’un discurs en positiu. Aquesta tasca es desenvolupa en el marc del programa de Centre Jove de Salut i la persona jove troba en aquest espai un servei de proximitat; on ser escoltada i on es pot sentir còmode precisament per la seva especificitat. Aquests són els principals punts forts de l’espai, juntament amb la intensitat i rapidesa de l’acompanyament i l’impuls de la confiança mútua.

3 Material divulgatiu per tractar la sexualitat amb els joves i que se sol fer servir en tallers educatius i també en visites. F | ANIOL RESCLOSA

Concretament, s’ofereixen dos tipus de serveis d’atenció: salut emocional i salut afectiva i sexual. La responsable del centre, Carme Fornells, remarca que «la utilització dels dos serveis permet treballar des d’una perspectiva àmplia d’atenció integral al jovent, és per això que quan una persona usuària ens demana assessorament per un motiu concret, sempre intentem dedicar-li el màxim temps possible per saber com està i aprofundir en les seves inquietuds; d’aquesta manera treballem amb una perspectiva més àmplia per cobrir totes les necessitats emocionals».

4 Part de l’equip del Centre Jove de Salut. D’esquerra a dreta, l’administrativa, Laia Martín; la psicòloga, Txell Perich; la llevadora, Marta Hernández; la responsable del centre, Carme Fornells; i la ginecòloga, Raquell Tulleuda. Falta el psicòleg, Sergi Garcia.F | ANIOL RESCLOSA

Si ens fixem en les dades que reflecteixen les memòries del servei, a banda de les corresponents al 2020, esbiaixades per la pandèmia i mancances en el servei de ginecologia, el total de persones ateses el 2019 per salut emocional van ser 193, mentre que per salut afectiva i sexual en van ser 467. També cal tenir present que un 20% del total van fer ús dels dos serveis. Tot i que pugui interpretar-se que el servei amb més demanda és el de salut sexual, s'ha de tenir en compte que en general acompanyar en salut emocional precisa d'actuacions més llargues.

sexualitat responsable

D’aquesta manera, i fent incís al servei afectiu i sexual, les dades indiquen que els i les joves necessiten una atenció específica, especialitzada i integral. «Tal com està concebut el sistema de salut públic actual, hi ha un buit en l’atenció a la sexualitat. De fet, no hi ha professionals formats per atendre aquest tipus de necessitat, sinó que només es tracta des d’un punt de vista mèdic i clínic», lamenta Raquel Tulleuda, ginecòloga i sexòloga del Centre Jove de Salut. El principal motiu de consulta en salut afectiva i sexual continua sent el que fa referència a l’orientació i assessorament per a una sexualitat responsable, fet que indica la major responsabilització dels joves envers la seva sexualitat i el fet de poder treballar des d’una perspectiva de promoció de la salut, a més de la prevenció.

Una de les peces clau per a poder desenvolupar aquest servei és la ginecòloga, tot i que hi treballa a temps parcial, ja que permet que, amb la col·laboració de la llevadora, es pugui oferir tota la cartera de serveis i l'atenció resolutiva i ràpida de les demandes. Malgrat que a finals del 2020 l’Institut Català de la Salut va deixar d’oferir aquest servei, des de principis d’any i gràcies a un conveni de col·laboració amb l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, s’ha pogut reprendre.

Durant tot aquest temps, el pes del servei va recaure en la llevadora, Marta Hernández, que hi treballa a temps complet, tot i que les seves funcions es van alterar tenint en compte que va haver de restringir algunes visites. Malgrat tot, Hernández té un paper clau en la promoció de la salut i la vessant més preventiva, ja que aconsella sobre mètodes anticonceptius i agilitza diagnòstics entre molts altres aspectes.

Tant el servei de salut afectiva i sexual com emocional -aquest darrer compta amb una psicòloga a jornada completa i un psicòleg a mitja jornada especialitzat en addiccions- es caracteritzen perquè compten amb un espai d’acollida per a tots les i les joves amb dos objectius o finalitats: informar detalladament del que es fa des del programa de Centre Jove de Salut i aconseguir l’acomodació necessària dels i les joves per poder realitzar una intervenció eficaç.

A part de les atencions presencials, els professionals del centre també porten a terme diverses consultes a través d’altres canals, fet que s’ha potenciat arran de la pandèmia. De fet, el 2020, el nombre de