Quan li van comunicar la notícia va trigar uns instants a reaccionar. Per assegurar-se que ho havia entès bé va preguntar: «Segrestada? N’esteu segurs?» «Completament, senyor Llobet».
Baldiri Llobet Riera va néixer l’onze de febrer de 1807 a Vidreres, localitat on la seva família posseïa moltes propietats rurals des de l’edat mitjana i que havien anat consolidant generació rere generació.
Tot i que el seu torn oficialment va arribar el 1851 arran de la mort el seu pare, Pere Llobet Teixidor, ja feia dues dècades que Baldiri havia anat assumint responsabilitats en la gestió del patrimoni familiar a causa dels problemes de salut que patia el seu progenitor.
L’agost de 1837, quan tenia trenta anys, Baldiri Llobet es va casar amb Lliberata Parés. Segons explica Santiago de Llobet al seu llibre sobre la nissaga, la dona va ser segrestada per una partida de carlins pocs mesos abans que es fes efectiu el matrimoni. Pel que ha pogut descobrir estudiant la documentació de l’època, sembla que es va pagar un rescat de 7.500 lliures. Seria interessant esbrinar fins a quin punt era habitual aquesta pràctica per part dels seguidors del pretendent al tron Carles Maria Isidre, o si només era una coartada puntual utilitzada per grups criminals de la zona; tenint en compte la llarga tradició de bandolerisme que existia Catalunya endins.
Una vegada casats, la parella es va instal·lar a Lloret de Mar, des d’on van dirigir i ampliar els negocis dels dos llinatges. Entre les novetats de l’etapa de Baldiri al capdavant dels Llobet cal esmentar la posada en marxa d’una fàbrica de taps a la seva localitat natal a partir de la dècada de 1840. En aquells moments la indústria surotapera era un sector emergent i s’acabaria convertint en un dels pilars de l’economia local durant la segona meitat del segle XIX i fins l’esclat de la Primera Guerra Mundial, gràcies a la capacitat de producció i a l’exportació tant a Europa com a Amèrica a través dels ports de Palamós i Sant Feliu de Guíxols.
Com era habitual en gent de la seva categoria, Baldiri Llobet va ocupar diversos càrrecs polítics, entre els quals es poden destacar el de diputat provincial entre 1847 i 1861 i l’alcaldia de la seva vila d’adopció.
Durant la dècada de 1860 el matrimoni era una de les fortunes més importants de Lloret i per fer-ho evident es va fer construir una gran casa de tres plantes davant del mar, just on ara hi ha el passeig Jacint Verdaguer. Malauradament no la van poder gaudir massa perquè Lliberata va morir el 1868 i Baldiri Llobet Riera el 26 de setembre de 1870, quan tenia seixanta-tres anys.
