El Museu d’Art de Girona presenta fins el 6 de març de 2022 una molt interessant mostra pictòrica i escultòrica sota el títol Celso Lagar i Hortense Begué. Els anys catalans (1915-1918). L’exposició és el primer intent de revisió de la vida i obra d’aquest important artista salmantí i de la seva dona, que va ser una reconeguda escultora i il·lustradora francesa.
Les obres que s’exposen al Museu d’Art procedeixen de col·leccions espanyoles, franceses i britàniques. Amb aquesta mostra es recuperen i revaloritzen dues figures oblidades i s’evidencia la connexió profunda de Celso Lagar amb el moviment noucentista català.
Lagar i Girona
Nascut el 1891 a la Castella profunda, a la levítica Ciudad Rodrigo, Lagar havia estat exalumne, a Madrid, de l’artista olotí Miquel Blay, que va aconsellar-li que viatgés a París, d’on acabaria fugint amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Com molts altres pintors, va ser acollit ràpidament a la galeria Dalmau de Barcelona, però també a la sala Athenea de Girona, segurament convidat per Xavier Monsalvatge.
L’associació Athenea va realitzar, de 1913 a 1917, una tasca de divulgació artístico-cultural realment notable a Girona. D’aquella estada de sis setmanes de Celso Lagar a la nostra ciutat, el 1915, en data el quadre que, l’any 2018, va adquirir el Museu d’Art de Girona (MD’A) És un dels primers olis de Lagar, que fins aquell moment s’havia dedicat a l’escultura, com la seva companya, l’enigmàtica artista francesa Hortense Begué, i probablement correspon a una de les obres que en el catàleg d’Athenea s’identificaven com un paisatge de Sant Pere de Galligants o com una vista del tren de França travessant la ciutat. És una obra sensacional, en la qual podem apreciar clarament la influència del noucentisme de Joaquim Sunyer i on subjau l’ordenació plàstica de la lliçó cézanniana que Lagar va fer seva. Durant aquesta estada a Girona, va pintar també Camí de Sant Daniel i El Riu, unes obres immerses en la mirada del classicisme de Cézanne, del primitivisme de Gauguin i de les pintures de Matisse o André Dérain.
L’exposició que Celso Lagar va fer a Athenea i que constava de 45 obres, va causar una gran impressió als seguidors de l’art de Girona «L’exposició Lagar no ha pas estat un èxit passatger -deia la revista gironina Cultura-, molts quadres són adquirits i seran ben guardats i ben gustats pels nostres col·leccionistes. Girona ha estudiat i fraternitzat amb l’obra d’aquest artista com abans ho féu amb el fauvista Weber, Manolo i amb les novíssimes tendències de Nenry Freymann i Mela Muter».
Amb aquesta mostra de Lagar, la nostra ciutat es consolidava com el segon nucli artístic de Catalunya, després de Barcelona. I aquesta nova Girona existia ja en el camp de la literatura -Prudenci Bertrana, Carles Rahola-, en el camp de la política -el nucli gironí de La Lliga-, en publicacions de signe artístic i cultural -els sis únics números de la revista Cultura- i en el camp de la plàstica (Fidel Aguilar, Celso Lagar i Mela Muttermilch), en el camp de la fotografia (l’esplèndida obra de Fargnoli) i en arquitectura (Rafael Masó)
Lagar va fer, durant l’any 1916, nombroses excursions per la Costa Brava i va pintar dos quadres de Blanes, poc coneguts, que va presentar a la gran exposició retrospectiva de la seva obra a la Galeria París (1961) i que, ara, es poden veure a l’exposició de Girona.
CREADOR DEL «PLANISME»
Lagar va crear una plàstica nova que simplificava el cubisme tant pel que fa als volums com a la profunditat. La seva recerca d’un art primitiu que combina l’equilibri de volums, l’harmonia dels cossos i la seva expressió cromàtica és, també, una herència del pintor Modigliani, amb qui va fer amistat durant els anys bohemis de París. La gran aportació de Lagar va ser crear un «isme» propi, el «planisme», que es pot considerar el primer moviment d’avantguarda creat per un artista espanyol i que va impactar a pintors de la talla de Joan Miró.
El planisme, que barrejava descobriments del cubisme, el futurisme i el simultaneïsme, no va ser gaire entés. En definitiva, Lagar volia crear una pintura nova que, després del cubisme, simplifiqués molt més tant el volum com la profunditat
En l’obra de Lagar s’hi poden distingir quatre etapes. En la primera, de 1915 a 1922, pinta paisatges, nus i natures mortes de colors vius i traç molt ferm. Durant la segona etapa, que s’allarga fins l’any 1928, la paleta de colors s’enriqueix i les escenes de circ agafen un gran protagonisme i, alhora, personalitzen la seva pintura. Aquestes escenes de circ tenen un cert component melancònic i traspuen una tristesa que també trobarem en la seva obra El verano en Blanes. Si bé el tema circense segueix present a la tercera etapa, que arriba fins l’any 1939, Lagar introdueix a la seva obra el tema taurí i el flamenc i substitueix el dibuix de les anteriors etapes per suggerents taques de color. En la quarta etapa, es repeteixen els temes anteriors però les composicions són molt més líriques.
LES ESCULTURES DE BEGUÉ
La mostra al Museu d’Art de Girona ofereix la possibilitat de contemplar les escultures de l’esposa de Lagar, Hortense Begué (Cauvòs, 1890 - París, 1957). Begué va freqüentar, des de molt jove, el Montparnasse artístic, on coneix a Celso Lagar. L’escultora francesa no va arribar mai a exposar a Girona i d’ella no se’n va dir pràcticament res durant la seva estada a la nostra ciutat.
Begué va ser la primera dona que va exposar a l’Ateneu de Madrid i va ser molt important per a la trajectòria artística de Lagar. Des de l’any 1913, que es van conèixer, no es van separar mai. Begué va destacar, sobretot, per la seva escultura de temàtica animalista, que estava molt de moda a París, a principis del segle XX. La forma dels seus animals es redueix a l’essencial i s’esborren els detalls anatòmics a favor d’una figuració estilitzada.
L’exposició del Museu d’Art de Girona esdevé, doncs, una gran oportunitat de veure la desconeguda obra d’aquesta gran escultora i els vincles de Lagar amb una ciutat que projectava un aire de modernitat i progrés dins del seu àmbit cultural.
