Aquells dies al voltant del Borsí del carrer d’Avinyó de Barcelona, no es parlava d’altra cosa. «I vostè, ha comprat accions de la Catalana?» «M’ho estic rumiant» «Doncs no badi, que volen. M’han dit que cada dia en queden menys».
Ferran de Delàs de Gelpí va néixer el maig de 1823 a Girona. Era el segon fill del baró de Vilagaià, Francesc de Delàs de Taurinyà, un dels hisendats més importants de la demarcació durant els anys centrals del segle XIX. Com qualsevol títol hereditari, passà a la nova generació a través del primogènit. Així doncs, el nou baró va ser Francesc de Paula de Delàs, germà gran del nostre protagonista.
Tot i que no s’ha pogut confirmar aquest extrem, sembla que Ferran de Delàs va estudiar lleis. A part, també tenia diferents propietats. Quan tenia trenta-un anys va decidir crear una empresa asseguradora que es va posar en marxa oficialment el 25 de novembre de 1865, amb un capital inicial de cinc milions de pessetes, repartit en accions de 500 pessetes cadascuna. Així naixia la Sociedad Catalana de Seguros contra incendios a prima fija, que popularment tothom anomenava «La Catalana». L’empresa es va convertir en un referent del seu sector i després de Ferran va ser dirigida pel seu fill Josep Maria de Delàs Miralles, que precisament va néixer el 1864, en ple procés de gestació de la companyia.
Pel que fa a Ferran de Delàs, el desembre de 1865 va ser elegit diputat a les corts de Madrid per la circumscripció de Girona. Tot i això només va ocupar l’escó durant el 1866. Després d’aquella experiència, no es té constància que ocupés cap altre càrrec públic.
Delàs també va tenir un paper clau en la creació de l’Associació Artístico-Arqueològica de Barcelona, una de les entitats més destacades de la vida cultural de la capital catalana durant el segle XIX i que tingué un rol vital en l’èxit de la secció d’antiguitats de l’Exposició de 1888. Aquest empresari de les assegurances va ser un dels fundadors de l’associació i el 1896, quan ja tenia setanta-tres anys, en va ser el president durant un breu període de temps. Va renunciar a causa de la seva avançada edat, segons consta a l’acta de la reunió publicada al butlletí de la institució. Quan va morir, el 4 de novembre de 1909, als 86 anys, era el soci més antic.
En el moment del traspàs, el seu fill Josep Maria es va fer càrrec oficialment de «La Catalana», tot i que ja era un nom reputat de les assegurances, com ho demostra el fet que el 1908 el govern li havia encarregat la redacció de la llei reguladora del sector. Amb els anys, l’empresa dels Delàs es va fusionar amb una altra companyia i de la unió en va sortir l’actual Catalana Occidente.
