L’ofici de policia és sacrificat. Se n’és les 24 hores però aquestes persones també tenen la seva vida fora de la feina com qualsevol altra, i sovint compten amb aficions ben allunyades de la seva activitat laboral. Els Mossos d’Esquadra fa prop de 35 anys que es van desplegar a les comarques de Girona i en les seves files hi ha moltes persones per exemple que practiquen l’esport, alguns de forma professional. Però dels 1.995 efectius de la Regió també n’hi ha set que són escriptors. Són unes persones que dediquen el seu temps lliure a una tasca complexa i que els ocupa moltes hores, però tots la gaudeixen i fins i tot ja tenen nous projectes de futur en ment. Diari de Girona ha pogut parlar amb quatre dels set efectius dels Mossos d’Esquadra que són escriptors. Tots ells han vist publicades les seves obres i n’hi ha d’estils literaris ben diferents. Els tres policies restants han preferit no aparèixer al reportatge pel tipus de tasca policial que realitzen. Es tracta de dos mossos que treballen a la comissaria de Girona i un a la de Roses.
Històries poc policials
Un aspecte que sorprèn després de parlar amb els Mossos escriptors de Girona és que cap d’ells es dedica al que coneixem com a gènere negre. En canvi, és un dels mites més recurrents entre la gent, quan se’ls parla que un policia també és escriptor. Dels policies entrevistats, no tots escriuen novel·les. Els seus escrits passen per relats breus, novel·la o contes i cap d’ells està centrat amb la seva feina policial. S’allunyen, per tant, del tòpic del policia que escriu sobre crims. Només hi ha un dels agents que es presenta en concursos de relats que diu que en cas que li demanin que la temàtica ho sigui, hi recorrerà i també afegeix, que la seva futura novel·la podria ser d’aquesta temàtica, perquè és la que més coneix.
«No puc estar mai parada»
Entre els set mossos escriptors gironins només hi ha una dona. Es tracta de l’agent Lourdes Torres, que des de l’any 2008 treballa a l’Àrea de Comunicació del cos policial a Girona. Es tracta d’una policia que diu que no pot estar «mai parada» intel·lectualment parlant i d’aquí el resultat de la seva feina com a escriptora. De moment té dues experiències. La primera va ser amb la publicació del Manual de comunicació per a ajuntaments petits (i no tan petits) que juntament amb el periodista gironí Marc Sureda van elaborar l’any 2015. Es tracta d’una publicació pionera i en la qual els dos autors el que pretenen és donar una «guia bàsica als ajuntaments,» perquè puguin saber com tractar i treballar amb els mitjans de comunicació. En el manual hi ha per exemple instruccions per saber fer una nota de premsa, convocar una roda de premsa, etc. Arran del llibre, han arribat a fer formació a ajuntaments i a traves del Col·legi de Periodistes.
Però el llibre més personal d’aquesta policia és el conte infantil Els angelets de les dents i la Malva. Està dedicat a la seva filla i tenia com a objectiu «deixar per escrit una tradició catalana perquè no caigui en l’oblit». Torres va decidir escriure sobre aquesta tradició perquè va veure que estava caient eclipsada pel ratoncito Pérez o d’altres tradicions similars. Aquest conte també ha portat l’autora a fer de contacontes en biblioteques i escoles. Una tasca que feia en alguns casos amb la seva filla. De cara al futur, Torres no descarta fer un nou conte infantil i avança que el manual de comunicació podria tenir una segona part o ampliació, per centrar-se en el protocol.
«Un dia vull fer una novel·la»
Miquel Àngel Macias és un agent de la comissaria dels Mossos de Banyoles i està destinat a tasques de seguretat ciutadana. L’afició d’escriure li ve de petit i una mostra d’això, com explica, és que quan la resta de nens deien què volien ser de grans, ell afirmava que volia ser «escriptor». El seu pas per la Universitat de Girona és el que li va obrir més aquest camí. És llicenciat en filologia hispànica i explica, que intentava anar al màxim de classes on els professors fossin escriptors. No es perdia ni una de les classes de Javier Cercas, per exemple. Després de llicenciar-se es va fer Mosso i a partir d’aquí va començar a escriure. Es dedica als relats curts sobretot per la manca de temps. El 2018 va acabar com a tercer classificat del VI concurs literari de relats breus dels Mossos amb Els revolts del destí i a partir d’aquí es va motivar per seguir amb l’aventura literària. Diu que en el relat s’hi sent «molt comòde» i apunta que és un estil «molt díficil».
La seva il·lusió, però, és acabar escrivint una novel·la. Ho farà quan tingui les filles més grans perquè ara va molt atrafegat. Macias es presenta a concursos de relats i el que li va permetre tenir una publicació és primer premi del Concurs literari nacional de relats gastronòmics «En un lugar de la panza». El seu relat, que es diu Legado Rubí, es pot trobar a l’antologia de 25 panzarelatos. En aquests moments està preparant un nou relat per un altres concurs. Sobre la futura novel·la, no descarta que sigui del gènere negre perquè «és una temàtica que conec i a més, atrau al lector d’entrada. Les novel·les policíaques són molt atractives per a la gent»
«Escriure em feia respecte»
El caporal dels Mossos Jordi Policarp és investigador i ara treballa a la comissaria de la Bisbal. La seva passió per la lectura li ve de petit i assegura que és el que el va portar a començar a escriure, primer per «ell mateix» i després va voler professionalitzar-se. Per passar a aquest nivell, es va formar, perquè com diu, «li feia respecte». Va fer cursos literaris amb professionals i ara ja té dos llibres al mercat i un tercer ja al forn. A banda, des de fa deu anys té un bloc que es diu «Els llibres del celler» on fa ressenyes de llibres i també parla d’escrits personals. El caporal aposta per la ficció i intenta fugir-hi de la feina, de la seva zona de confort. Ha escrit dues novel·les, la primera anomenada Res no serà igual i la segona, Santa Innocència. Són de temàtiques diferents però la intriga i el passat són el comú denominador, apunta. Aquest policia destaca que troba «la felicitat» en l’escriptura, és una feina que l’absorbeix i li permet fer històries sense limitacions. Actualment, ja treballa en un tercer llibre. Jordi Policarp anuncia que serà radicalment diferent i que tindrà a veure amb el món del mar, la pesca. Un llibre on molta gent s’hi sentirà reflectida, destaca. El caporal actualment viu i treballa al Baix Empordà i explica que, per exemple, ha sentit moltes històries del pescadors i persones que es mouen pel port de Palamós i creu que el futur llibre tindrà una temàtica que «pot interessar a la gent».
«Acostar la història»
L’agent Adam Guardiola, del grup de proximitat de la comissaria d’Olot, també és escriptor. Ja té dos llibres publicats: La boina vermella, un relat de la tercera guerra carlina a la Garrotxa i Diari d’un soldat napoleònic a Catalunya: entre brigands. Pels títols de les publicacions ja es pot veure que la seva temàtica és la història. Adam Guardiola escriu novel·la històrica però ell no és pas historiador. El seu pare, en canvi, sí que ho és i ell, malgrat ser policia, tota la vida ha viscut la professió del seu pare des de primera línia. Tot i això, subratlla que el seu objectiu a l’hora de posar-se a escriure era fer una cosa diferent a la del seu pare, que també ha publicat llibres. «Ell fa llibres bastant feixucs d’història i jo el que vull fer és novel·lar-la per arribar a un públic més ampli», comenta. El mosso defuig en els seus llibres la feina policial, s’abstreu de la realitat i, de fet, opta per fer novel·la històrica d’escenaris pròxims a on viu i treballa. Per elaborar les novel·les ha de fer molta feina de documentació però li encanta, remarca. Fins i tot es trasllada als llocs on va succeir un episodi històric. En els seus dos llibres, hi apareixen punts de la Garrotxa. Ara prepara una novel·la que serà «molt descriptiva» del segle XIX però la Covid li ha estroncat la creativitat, diu el policia. Malgrat que apunta que ja té l’estructura i els capítols del futur llibre muntats, ara mateix no sap quan l’acabarà. En tot cas, serà ben diferent de les altres perquè, diu Guardiola, tot serà inventat.
