Asseguts al voltant d’un parell de taules de marbre feien tertúlia. Les notícies que arribaven de Madrid monopolitzaven la conversa. No podien estar més enutjats.

-Fins aquí podíem arribar! Aquest país necessita un rei fort...

-I que segueixi la doctrina de la santa mare església!

Tots assentien, perquè no concebien una altra manera de dirigir el país.

Marià de Delàs de Foxà va néixer el 26 d’octubre de 1837 a Girona. Era el primogènit de Francesc de Paula de Delàs i de Gelpí, baró de Vilagaià, un dels hisendats més importants de la demarcació. Quan aquest va morir, Marià en va heretar les propietats i el títol nobiliari, es convertí en el quart membre de la família en ostentar-lo. Era el 1890, però abans, va tenir una vida molt intensa.

Segons expliquen les cròniques, Marià de Delàs era un home de profundes conviccions catòliques i per això quan el 1868 va produir-se el Sexenni Democràtic impulsat pels liberals, ell va arrenglerar-se al costat dels carlistes, que pretenien perpetuar les velles estructures de poder. El resultat de les tensions entre bàndols va provocar la tercera Guerra Civil Espanyola del segle XIX. Els carlistes van ser derrotats i els personatges més significats van haver-se d’exiliar a territoris de l’estat francès. Aquest va ser el cas de Marià de Delàs, que es va refugiar a Tolosa de Llenguadoc, on fou acollit pel també carlí Erasme de Janer.

Quan després de la fallida de la Primera República, els borbons van recuperar el poder en la figura d’Alfons XIII, els carlins -tot i ser exclosos de les esferes de poder- van poder tornar i reprendre certa activitat pública. El 1876 van fundar el diari El Correo Catalán, capçalera que va néixer per servir-los de portaveu. Entre els prohoms tradicionalistes que hi van fer aportacions econòmiques inicials per tirar-lo endavant hi va haver el nostre protagonista, que també va col·laborar en altres projectes com la col·lecció editorial Patria. A més, segons informacions publicades pel propi Correo Catalán, Delàs personalment va traduir al castellà algunes obres de temàtica homeopàtica.

En cap moment va abandonar el seu compromís polític, tal com demostra que les seves darreres aparicions en públic van ser l’apadrinament de la bandera del Cercle Tradicionalista del Baix Llobregat, on va assistir en companyia de la seva filla; i la inauguració i benedicció de la nova rotativa del Correo Catalán el 1912. Va morir a Barcelona el 7 de juliol d’aquell any, quan li faltaven tres mesos per fer 75 anys. A partir d’aquell moment, la nissaga Delàs ja es va establir de manera definitiva a la capital catalana, on encara resideixen els seus descendents.