La revelació empresarial de Ross Lipson -o «moment ahà», com ho descriu ell- està relacionada amb el consum de cànnabis. Va passar abans que la substància obrés l’exaltació de les ocurrències pròpies. El jove esperava el seu torn en un dispensari de Bend (Oregon), després que l’octubre del 2015 aquest estat s’hagués convertit en el quart dels EUA que legalitzava el consum de cànnabis per a més grans de 21 anys, també per a ús recreatiu. Lipson -l’últim ungit per Silicon Valley i la cort de mitjans ansiosos per consagrar noves estrelles a les quals anomenar «visionaris»- es va fixar llavors en la fastiguejant cua que serpentejava en un aparcament ple de gom a gom de cotxes. Potser la seva llarga espera fos debades, va pensar: era impossible saber què els quedava en estoc i quines varietats oferia fins arribar a la porta de l’establiment. Va ser llavors quan va entreveure el formidable nínxol de mercat que existia per a una solució tecnològica que resolgués la compra de cànnabis de forma on-line.

Per si la seva afició li enterbolia el criteri, va trucar al seu germà Zach, també emprenedor: ell estava en procés de vendre la seva startup RepPro, una eina on-line per a assessors financers. «És clar que ho has de fer», el va animar Zach i es va apuntar al carro. Plegats van fundar Dutchie, una empresa tecnològica que permet al consumidor comprar cànnabis i ajuda els dispensaris a vendre on-line i posar el seu catàleg a internet.

El juliol de 2017 Dutchie ja estava en marxa. Avui dia té presència a més de 20 capitals dels EUA i Canadà: Las Vegas, San Francisco i Toronto entre elles. Dutchie també ofereix els seus serveis de comerç electrònic i assessorament legal a més de la meitat dels dispensaris de cànnabis que hi ha a tots dos països, a canvi d’una subscripció mensual d’entre 500 i 1.000 dòlars a cadascun: dels 9.000 dispensaris que s’estima que n’hi ha en total, al voltant de 5.000 tenen algun producte Dutchie, segons l’empresa.

Un prometedor negoci, el de la marihuana, en el qual també hi estan invertint celebritats com Gwyneth Paltrow, David Beckham, Miley Cyrus, Jay-Z i Whoopi Goldberg. Un sector que va generar cinc milions de dòlars en ingressos el 2020 i 45 milions el 2021 segons la revista Forbes. I que, en el cas de Lipson, també ha seduït il·lustres inversors que volen aventurar-se de manera indirecta en la indústria del cànnabis, una droga que a escala federal és il·legal. Només hi ha un límit per a Dutchie, marcat pel mateix Ross Lipson: ells es dediquen al programari, no tocaran mai la planta de cànnabis.

Rapers i magnats

El raper Snoop Dogg va ser dels primers a apostar per Dutchie, a través de la seva empresa Casa Verde Capital, liderant una ronda de finançament de tres milions de dòlars el 2018. Dos anys després, a Snoop Dogg s’hi van unir Thirty Five Ventures (del jugador de la NBA Kevin Durant) i l’expresident i CEO de Starbucks, Howard Schultz. Al llarg d’aquest any, la companyia ha recaptat 550 milions més i ha esdevingut un unicorn del cànnabis valorat en 3.750 milions de dòlars. El mateix Ross Lipson reconeix que la pandèmia els ha beneficiat, en fomentar formes de consum que no requereixen desplaçament. També ha augmentat l’ús recreatiu de la cànnabis.

«Dispara a la lluna», aconsella el rei Mides del cannabis als emprenedors en una entrevista. L’èxit empresarial de Ross Lipson ve de la mà d’una droga la venda de la qual va generar gairebé 18.000 milions de dòlars als Estats UNits el 2020, segons el lloc especialitzat Leafly.com. Però ell ja provava fortuna a l’escola primària venent caramels. El 2008 es va mudar a Toronto i allà va llançar GrubCanada, un dels primers serveis de comanda d’aliments en línia del país.

casament, gos i casa

Va vendre l’empresa el 2012 i, amb 25 anys, es va concedir un temps de descans. Aleshores va viatjar per la costa del Pacífic dels EUA i es va establir a la muntanyosa Oregon. Allà va arrelar: es va casar i s’hi va comprar un gos i una casa. Aquest era el seu moment vital quan, fent cua al dispensari de Bend per comprar marihuana, va il·luminar la idea de Dutchie, segons ell mateix explica.

Certament l’aplicat Lipson, que a mitja vintena es cobrava els anys perduts de la seva primera joventut com a empresari precoç, no compleix l’estereotip del fumeta.