Hi va haver un temps no gaire llunyà en què Silicon Valley era sinònim inequívoc d’innovació, enriquiment ràpid i un entorn laboral fèrtil i dinàmic on les idees es transformaven en solucions tecnològiques amb la naturalitat amb què el camp s’omple de roselles a la primavera. L’èxit comercial de l’eixam de firmes digitals que es concentra a la cèlebre vall californiana va acabar consolidant un model d’empresa àgil i efervescent que convertia els seus fundadors, ara anomenats emprenedors, en milionaris poc després d’ocupar els seus acolorits despatxos de CEO, i els seus treballadors, la majoria joves, en envejats membres d’una selecta casta de professionals dedicats a treure petroli de la seva creativitat en centres de treball que recorden més una ludoteca que una oficina.
A aquesta fórmula empresarial se la va anomenar start-up -literalment: empresa emergent- i no va tardar a propagar-se pels parcs empresarials més avançats del planeta, que de seguida es van omplir de seus corporatives de vidre i diàfanes plenes d’empleats digitals amb vambes i samarreta entretinguts a conjuminar sofisticats productes online entre partida i partida de futbolí. L’èxit d’aquest model ha suposat un imant per als professionals i els inversors que, atrets per l’oportunitat de projecció i negoci, han inundat de talent i diners aquest ecosistema empresarial durant les últimes dues dècades.
No obstant, recentment han començat a aflorar veus que adverteixen del revers fosc que amaga aquest relat d’èxit. Veus que denuncien que sota la presumpta flexibilitat d’horaris i ambient lliure i estimulant que prometen els responsables de recursos humans d’aquestes companyies, als treballadors els esperen infinites jornades de treball sotmesos a una pressió pròxima a l’esclavisme en què hauran de mostrar un entusiasme amb el projecte propi d’una secta. També avisen que la solidesa de moltes d’aquestes companyies és tan banal com els productes que venen, sovint més pròxims a la naturalesa irreal dels unicorns que a res que pugui demanar el mercat, i que en aquests entorns tan avantguardistes plens de mil·lennistes es continuen replicant els tics masclistes i la cultura de l’ordeno i mano habituals de les companyies més tradicionals.
Tics sectaris
No són veus que parlin només de referència, sinó que arriben avalades per experiències personals. El 2021, es van publicar en castellà dos llibres que aparentment tenen poc a veure, però que incideixen en la mateixa advertència: alerta amb les start-ups, que tenen trampa i no tot és tan maco com pot semblar. A Disrupción, editat per Capitán Swing, el periodista Dan Lyons explica amb sarcasme els mesos que va passar treballant en una firma emergent del sector tecnològic de la seva ciutat, Boston, que als seus ulls semblava més un conclave de mocosos amb ínfules digitals disposats a deixar-se explotar que una empresa seriosa i solvent que té cura del seu capital humà. Per la seva banda, la correctora d’estil Anna Wiener retrata amb inclemència a Valle inquietante (Libros del Asteroide) l’ambient misogin i classista que va trobar a les telecos californianes on va treballar quatre anys. Són només dues veus, però la cruesa del seu testimoni ofereix un relat alternatiu de la cultura de les start-ups que posa en dubte les bondats d’aquesta fórmula empresarial i, sobretot, de l’ambient laboral que es respira a l’altra banda dels vidres.
Lyons presumia de conèixer-les bé el dia que hi va entrar a treballar. Després de perdre el lloc de redactor a la revista Newsweek, on havia estat dues dècades escrivint sobre empreses tecnològiques, fitxar per la firma de màrqueting digital HubSpot li va semblar una forma més que digna per allargar la seva carrera acabats de fer 52 anys. Però el que va trobar el dia que es va incorporar dista molt d’allò que s’esperava. A Disrupción, que va ser assenyalat per Los Angeles Times com «el millor llibre sobre Silicon Valley» quan va sortir a la venda la primera edició el 2015, descriu la seva nova empresa com «l’absolutament alegre i formidable secta de la start-up».
Capitanejat per un CEO que anava a les reunions abraçat a un osset de peluix, l’equip el formava una colla de joves -amb una mitjana d’edat que no superava els 26 anys- que acceptaven gustosament passar-se 14 hores diàries treballant en una oficina decorada com una escola bressol a canvi de sentir-se part d’un projecte empresarial amb el qual creien estar canviant el món, tot i que a la pràctica es dedicaven a inundar la xarxa de spam.
Enriquiment ràpid
Les surrealistes vicissituds laborals que Lyons explica en el seu assaig semblen tretes del guió d’una comèdia. No en va aquesta experiència li va servir per escriure, a banda d’un llibre, dues temporades de la sèrie paròdica Silicon Valley, d’HBO. Però la reflexió que el periodista extreu de la seva «desaventura en la bombolla de les start-ups» -com diu el subtítol del llibre- és més amarga que hilarant. «Aquests nois creien que es llauraven un futur al mostrar-se sempre disponibles i compromesos, però en realitat estaven sent utilitzats com a mà d’obra barata pagada amb salaris baixos i molts entrepans gratis», explica des de Boston, on avui continua escrivint sobre el món laboral que està generant l’eclosió digital.
Lyons afirma que aquesta filosofia de treball originada a Silicon Valley va acabar contagiant altres indústries perquè garanteix l’enriquiment ràpid, però creu que ha arribat l’hora de parlar del cost que tenen aquestes fortunes: «Tot se sustenta a oferir als treballadors unes condicions laborals que no haurien estat acceptables fa una generació, quan els sindicats tenien força», assenyala. El seu diagnòstic és que el model start-up és una bombolla que acabarà esclatant, però reconeix que, almenys de moment, va guanyant la partida: «El noi de l’osset de peluix avui és milionari i jo no. Així que, tot i que jo me’n rigui de la seva empresa, ell se’n pot riure de mi», diu lacònic.
Una que es va creure la utopia rutilant de les start-ups va ser Anna Wiener, que el 2013 va deixar el seu lloc de correctora de textos en una editorial novaiorquesa per convertir-se en emprenedora de si mateixa a les telecos californianes. El seu compte corrent va celebrar el canvi, ja que el seu sou a la firma d’anàlisi de dades on va estar contractada triplicava el que guanyava a Nova York, però la seva decepció amb l’ambient laboral que va trobar a Silicon Valley va ser exponencialment més gran. A Valle inquietante ho defineix com «el triumvirat fosc de la tecnologia: capital, poder i una masculinitat heterosexual insulsa i reprimida. El sexisme, la misogínia i la cosificació no definien el lloc de treball, però eren per tot arreu».
«MeToo» tecnològic
Amb una formació intel·lectual i acadèmica molt superior al paisanatge que l’envoltava, Wiener no sortia de la seva sorpresa davant les mostres de menyspreu misogin i matusseria tech amb què diàriament l’obsequiaven els seus companys i superiors. «Jo no sabia que, en el món de la tecnologia, les qualificacions tradicionals, com els títols universitaris i l’experiència, eren irrellevants quan les desbancava una jovial determinació», confessa al llibre. Va aguantar fins que va poder amortitzar les accions amb què li pagaven part del sou i, quan va poder, va posar fi a aquesta experiència laboral que avui, des del seu lloc de redactora de The New Yorker especialitzada en tecnologia, recorda com una de les més amargues de la seva vida.
Fa tot just 10 anys, els relats de Lyons i Wiener haurien sonat extemporanis. Pocs s’atrevien, llavors, a qüestionar un model empresarial que fabricava milionaris a la vintena i permetia als manetes de la cultura digital cobrar un sous desorbitats a canvi de convertir les seves idees en serveis online en oficines que convidaven més al gaudi que al sacrifici. No obstant, el 2021 va començar a sortir a la llum el malestar que batega en aquests hàbitats laborals tan cool, una mena de MeToo tecnològic que amenaça de buidar de talent moltes companyies que presumeixen d’innovadores.
A la rebel·lió organitzada el març del 2021 per un grup de treballadors júniors de Goldman Sachs per denunciar les setmanes de 100 hores que es passaven a l’oficina, l’ha seguit un lent però constant degoteig de professionals que directament renunciaven al seu lloc de treball i un voluminós salari per buscar feina en altres destinacions amb menys sou i estrès però amb més qualitat de vida. El fenomen, conegut com great resignation, de moment se circumscriu a l’ecosistema laboral dels EUA, però també eren exclusivament nord-americanes les start-ups abans de popularitzar-se a tot el món. El temps dirà si el seu retret segueix la mateixa ruta.
