![Alumnes de l'institut de Cassà "caçant" cançons en una residència geriàtrica](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/4adbdb27-aec0-470e-9e3d-2cef225ad610_16-9-aspect-ratio_default_1117137.jpg "Alumnes de l'institut de Cassà "caçant" cançons en una residència geriàtrica")
A mesura que la societat ha anat avançant, cantar passa a ser una cosa d’artistes, no de la gent del carrer. Abans escoltàvem cançons per reproduir-les i hem passat a ser simples consumidors, hem perdut la part de comunicació, la comunitària», explica Albert Massip, corresponsable del Càntut, un projecte que busca mantenir viva la transmissió de la música de tradició oral. L’origen es remunta a fa deu anys, en un bloc personal on Massip recopilava gravacions de cançons tradicionals, i ha acabat desembocant en un arxiu únic, amb més de 1.500 temes i 800 partitures; un festival de música que convida el públic a cantar en comunitat; dos discos i espectacles i activitats en espais com geriàtrics o escoles per mantenir viu un llegat que agafa sentit quan es canta.
L’interès de Massip per preservar el patrimoni musical es va despertar quan en un viatge a Irlanda va quedar sorprès perquè la gent s’ho passava bé cantant en grup als pubs. «Vaig veure experiències similars en altres països europeus i comparant-ho amb la situació aquí, vaig veure que ho havíem perdut», explica Massip, que diu que la música de transmissió oral ha quedat reduïda a àmbits molt concrets, com les festes de Nadal o les havaneres, cantades dalt d’un escenari i per a un públic molt determinat.
«Quan demanes a algú que canti la primera resposta sempre és ‘no, que jo no sé cantar’, i, en canvi, no diríem mai que no sabem cuinar i que cal deixar la cuina en mans de professionals», apunta.
Massip va començar enregistrant la seva àvia i altres persones grans del seu entorn per compartir aquest material en un bloc, que va anar creixent amb arxius d’altres persones que havien tingut inquietuds similars, com el músic i divulgador de folklore Artur Blasco o l’animador infantil Àngel Daban.
Actualment, aquest arxiu -que ja no forma part d’un bloc sinó d’un gran cançoner col·laboratiu que es pot consultar (i ampliar) al web del Càntut- inclou 1.510 cançons cantades per 236 cantadors de les comarques gironines i incorporades per una seixantena de caçadors de cançons, perquè tothom qui tingui enregistraments actuals o antics hi pot contribuir.
Cançons que aborden qüestions com els amors i desenganys o temes picants, les sardanes cantades, nadales o tonades de caràcter patriòtic van acompanyades, a més d’àudio o vídeo i la lletra, d’informacions complementàries com on les va aprendre el cantador o la partitura, perquè l’arxiu ja n’ha transcrites unes 800, una eina que ajuda a continuar difonent tot aquest material, per exemple a través de nous arranjaments musicals.
A més dels col·laboradors espontanis, el cançoner s’ha nodrit del treball que fan gent i entitats com el Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa, alumnes de l’institut de Cassà de la Selva, artistes com Randellaires i ara també amb recerques en residències geriàtriques de la demarcació, on a més de recollir cançons també es treballa el cançoner per estimular la memòria i les emocions de la gent gran.
«Al final, la feina de caçar cançons no és diferent del que feien els folkloristes del segle XIX i XX», resumeix Massip, que va ser amb una conversa amb el cantant i folklorista Jaume Arnella que es va adonar que la recopilació només tindria sentit si després tot aquest repertori es cantava.
I així va passar d’un arxiu personal a un projecte més gran, el Càntut, que de bracet amb Alter Sinergies, l’empresa que hi ha al darrere de projectes culturals com l’A)phònica de Banyoles, treballa en tres direccions: el cançoner; un festival que se celebra al novembre a Cassà i que des de fa cinc edicions dona vida a aquest repertori transmès des de l’oralitat; i les produccions, projectes que s’estenen més enllà del certamen.
El festival Càntut s’acosta a la música d’arrel amb una mirada àmplia que li ha permès acollir artistes que fa anys que piquen pedra en la música de tradició oral, com el mateix Arnella, però també Maria Arnal, Tarta Relena o Reggae per Xics.
«La idea del festival era que no fos només un festival de música folk, que ja n’hi ha, sinó també de molts altres estils que abracen tota mena d’artistes i públic, sempre vinculats amb la tradició oral», explica Francesc Viladiu, d’Alter Sinergies, l’altre responsable del projecte Càntut juntament amb Massip. Algunes de les propostes que s’han pogut veure al festival són d’artistes que han treballat a partir del repertori del Càntut, com Més lloc per a la fosca, un musical experimental que unia l’imaginari de Víctor Català i les veus enregistrades al cançoner.
Respecte al boom que viu la música d’arrel, Viladiu assenyala diversos factors, com la persistència d’artistes i esdeveniments com la Fira Mediterrània o l’Ésdansa de les Preses, que fa anys que treballen tot aquest repertori «de forma desacomplexada»; el treball de les escoles superiors de música, com l’Esmuc, que també han «ajudat a prestigiar i normalitzar certs instruments tradicionals, posant-los a l’alçada dels altres»; o el fet que cada vegada es valori més el quilòmetre zero.
El festival busca la proximitat i posar el músic i el públic al mateix nivell, per això es fa en un municipi com Cassà, petit però amb equipaments, i en espais tancats, lluny dels grans escenaris. «Des del principi hem intentat que fos un projecte de municipi, implicant-hi les entitats i els veïns», assenyala Viladiu. Tant és així que ha nascut un grup de cantadors al poble, Virolailo, arrel del festival.
En aquest sentit, també s’està impulsant el Càntut a les escoles, una iniciativa en què participen els centres de primària i secundària cassanencs, la llar d’infants, la biblioteca i l’Escola Municipal de Música. S’ha començat convidant els alumnes a recol·lectar cançons de bressol, un treball que no només busca que valorin la música que es canta a casa, sinó també la dels companys en tota la seva diversitat, perquè hi quedin reflectides les diferents cultures que conviuen al municipi.
Projectes amb vida pròpia
La tercera branca del Càntut són les produccions, projectes que no només es poden veure al festival sinó que fan gira arreu dels Països Catalans i que sovint busquen aliances amb discogràfiques, festivals o institucions. La primera, el Càntut de Belda&Sanjosex, es va traduir en un disc i una gira amb cinquanta concerts, un dels quals va ser a Honk Kong. «Va tenir un èxit tan gran que ens va generar una mica de vertigen, perquè busquem l’equilibri, que el cançoner no es mengi el festival o les produccions i que tampoc passi a la inversa», diu Francesc Viladiu.
Del Càntut n’han sortitVega, un disc i espectacle amb Paula Grande i Anna Ferrer amb concerts previstos fins al 2023; l’exposició itinerant Peret Blanc de Beget; un taller i un llibre amb Santi Serratosa; l’Hostal Càntut de Cornellà del Terri, amb sopars que recullen l’esperit de les tavernes, o una activitat per a docents amb el músic Carles Belda.
I és que la feina en l’àmbit educatiu és una de les línies que vol potenciar el Càntut, perquè escoles de Sarrià de Ter o Celrà els han demanat ajuda per impulsar la recollida de cançons entre la mainada, per convertir-se en una baula més d’una cadena que, a través de la música, la llengua i els valors compartits, fa d’enllaç entre generacions.
