Mentre els desnodrits nens nordcoreans menjaven llavors per alimentar-se, l’adolescent Kim Jong-un mirava pel·lícules d’acció i disfrutava del sushi que preparava el xef japonès Kenji Fujimoto, aliè a la gran fam que va viure en la dècada dels 90 el país governat pel seu pare, Kim Jong-il, un playboy amant del cine i la beguda.
Jong-un havia crescut en una casa on els nens es movien en un carro de golf elèctric entre muntanyes de Lego, Playmobil, puzles i pistoles de plàstic, tot i que també tenia una arma de foc de veritat: una Colt 45 que va començar a portar al cinyell a partir dels onze anys. Als dotze va entrar amb una identitat falsa a l’Escola Internacional de Berna, centre privat angloparlant al qual assistien fills de diplomàtics, on antics alumnes el recorden com un ésser introvertit i pintoresc amb un tall de cabells estil bol, que sempre anava en xandall, era poc de la festa, no bevia alcohol i evitava el contacte amb les noies. Les seves notes mai van ser excepcionals. Va viure rere un teló hermètic fins al 2005, quan aquest acèrrim seguidor dels Chicago Bulls aficionat a les pel·lícules de James Bond i fan de Jean-Claude Van Damme, va ser presentat davant l’elit nord-coreana com el Gran Successor. Tenia 25 anys. Sis anys després es convertiria en el tercer membre de la saga que ostenta el poder a Corea del Nord. Molts analistes van pronosticar que el règim no superaria la transició cap a un tercer líder totalitari. Es van equivocar.
error de percepció
La periodista neozelandesa Anna Fifield, autora d’una documentadíssima reconstrucció del trencaclosques nord-coreà («El Gran Sucesor», Capitán Swing), no només no va veure esquerdes a la façana comunista set dècades després de la proclamació de la República Popular Democràtica de Corea sinó que aquest «absolut guillat» de què va parlar Donald Trump abans d’elogiarlo com a líder està lluny de ser-ho. La prova? «Fa deu anys que és al poder. És astut, implacable i enginyós. Diria que és racional i calculador. Ha fet tot el necessari per convertir-se en un dictador totalitari –respon Fifield per correu electrònic–. Si ens riem del seu aspecte caricaturesc i de les seves ridícules desfilades estem infravalorant l’amenaça que Kim Jong un suposa per al món i, sobretot, per als 25 milions de nord-coreans».
Cap d’un Exèrcit d’1,2 milions de soldats –el quart més gran del món–, Kim és el líder mundial més jove amb armes nuclears, la seva pòlissa d’assegurança per no acabar com Moammar al-Gaddafi, defensar-se dels Estats Units i consolidar el seu control sobre el règim. Qualsevol esperança de veure en el tercer membre del clan Kim signes d’obertura ensopega amb l’escull d’una saga familiar iniciada amb Kim Il-sung, el guerriller que va lluitar contra el Japó imperial als anys 30. «S’ha permès una lleugera llibertat econòmica, perquè l’Estat no pot proporcionar aliments o medicines, tot i que està molt controlat. No estem parlant del tipus d’obertura que van experimentar la Xina i el Vietnam», afegeix Fifield, qui no oculta la seva sorpresa pel fet que Kim Jongun pugui aconseguir l’últim model de Mercedes Benz malgrat les sancions internacionals. «El gran misteri és com continua sobrevivint malgrat el seu estatus de pària, perquè Corea del Nord és clarament un estat pària. La majoria dels països l’han evitat o ignorat i els qui es relacionen amb el règim, com la Xina i Rússia, ho fan per motius geopolítics –utilitzant Corea de Nord com un instrument contra els Estats Units– més que per afinitats o valors compartits», prossegueix.
L’estratègia de Kim Jong-un per mantenir-se en el poder ha passat per matar el seu propi oncle i el seu germanastre –un sonat enverinament en ple aeroport de Kuala Lumpur– i per guanyar-se el favor dels mil·lennistes de la seva generació, perquè sentin que les seves vides han millorat, que poden anar als cafès a beure caputxino i vestir roba de moda com la que veuen en els serials sud-coreans. «Està particularment centrat en ells perquè són els qui potencialment poden recolzar-lo en les pròximes dècades». ¿I el successor del Gran Successor? Hi ha qui s’ha preguntat si Kim Yo-jong, la germana en la qual el líder té confiança plena, podria ocupar el seu lloc, però a la periodista neozelandesa li costa imaginar-ho en un país tan patriarcal. «Si el règim nord-coreà vol perpetuar la mentida de l’ensuperbida família Kim, ella és l’única opció», diu Fifield. «No obstant, si Kim Jong-un se n’anés de sobte, és més probable que el país acabés governat per una junta militar com la de Birmània».
Fora d’això, el règim nord-coreà guarda gelosament tots els detalls relatius a la salut del líder. En les reunions que manté fora del país, la delegació viatja amb un vàter portàtil per al seu ús exclusiu. Així no es deixa cap mostra de la qual pugui extreure’s informació mèdica
