Dimarts es va celebrar a Madrid un acte institucional per lliurar la màxima distinció espanyola, la Gran Creu d’Alfons X, el Savi, per part del president del govern central, Pedro Sánchez, a Joan Manuel Serrat, segurament el cantautor actual amb una major creació i projecció, tant en l’àmbit estatal, com així mateix en molt bona part del context internacional, en especial el llatinoamericà.
El currículum de Serrat resulta impressionant i molt difícil d’igualar, i ja per l’any 1968 va ser designat per presentar personalment la seva cançó La, la, la en el festival d’Eurovisió, que com sabreu defensà finalment la cantant Massiel, que al final guanyaria el certamen molt meritòriament, per a una artista no gaire coneguda aleshores.
Serrat va ser un dels principals impulsors de la nova cançó catalana, membre dels «Setze jutges», autor de tants temes aplaudits per diverses generacions: Ara que tinc vint anys, El drapaire, Cançó de matinada, Paraules d’amor, La tieta, Balada per a un trobador, Una guitarra, Cançó de bressol, La mort de l’avi, i tants d’altres. Fins i tot musicà i adaptà poemes ben coneguts d’Antonio Machado: Cantares, Retrato, Guitarra del mesón, Llanto y coplas, La saeta, A un olmo seco, Poema de amor, i moltes més. De projecció internacional, melodies tan emblemàtiques com Mediterráneo, o de la mateixa La, la, la, l’únic triomf espanyol en solitari en el magne festival continental.
En el món del col·leccionisme de discos i de tot tipus d’enregistraments, de fotografies i de postals, de partitures i d’altres objectes i papers que se solen editar al voltant d’un artista, el cas de Serrat guanya i de llarg al d’altres cantants i autors, tant catalans com els de llengua espanyola. La seva trajectòria de tants anys i d’actuacions arreu del món per altra banda, fa més fàcil la trobada i posterior classificació i compilació d’aquestes mostres representatives en un artista tan especial com resulta ser Joan Manuel Serrat. En una postal, titulada Com ho fa el vent, es transcriu una lletra molt adient per al que és i en pensa. «Jo vaig néixer com neix la brisa a la vora del mar, amic del sol i la pluja, vaig aprendre a volar. Com ho fa el vent. I és així com jo vull viure...».
Reproduïm uns primers plans de l’artista en format de postal, dos d’ells amb la seva signatura, i corresponents als inicis de la seva fulgurant carrera.
