Estava fet un embolic. No sabia què triar. I per més que hi rumiava, no sabia com sortir-se’n. A casa li deien que es dediqués a les lleis perquè segur que allò li serviria per garantir-se un futur. En canvi, a ell també li feien gràcia les ciències. Era un món que els fascinava. Finalment, quan s’acostava l’hora de la veritat i era el moment d’haver d’escollir, algú va trobar la solució: «I per què no fas les dues carreres? Tens prou capacitat per seguir els cursos sense cap dificultat».
Josep Maria Casabó Puig de la Bellacasa va néixer el 25 de juny de 1860 a Olot, d’on era originari el seu pare, Antoni Casabó; mentre que la seva mare, Raimunda Puig de la Bellacasa, era filla de Banyoles.
El nostre protagonista va passar els primers anys de la seva vida a la seva localitat natal i va fer el batxillerat a l’establiment que les Escoles Pies tenien en funcionament a la capital de la Garrotxa. Una vegada completada la formació secundària, el jove Casabó Puig de la Bellacasa va marxar a la ciutat de Barcelona per iniciar els estudis universitaris. En plural. Perquè va començar de manera paral·lela les carreres de ciències i de dret. De la primera es va llicenciar el 1881 i de la segona l’any següent. Per tant, amb només 22 anys ja tenia dues llicenciatures.
No content amb això, aquest jove d’Olot va decidir continuar formant-se i va elaborar una tesi doctoral que va defensar el 7 de març de 1884. Portava per títol «Naturaleza de la enfiteusis. Estudio de la catalana». El treball, de 246 pàgines, va ser presentat davant d’un tribunal que estava format pels professors Benigno Cafranga, Melchor Salvá, Francisco Javier Jiménez, Benito Gutiérrez i Ricardo Ruiz Benitua. El tribunal li va atorgar la qualificació d’excel·lent per una recerca que, tal i com indica el títol, analitzava l’emfiteusi, una figura jurídica present al Dret Català per influència del Dret Romà que serveix per regular la cessió del domini útil d’un bé immoble i que normalment al nostre país es feia servir en el món agrari per a l’explotació dels camps de conreu.
Després de doctorar-se, Casabó va començar a preparar oposicions per a catedràtic i finalment el mes de juny de 1888 va guanyar una plaça per exercir la docència a la Universitat de Granada, amb un sou de 3500 pessetes anuals. Consta que va prendre possessió del càrrec el juliol següent, però només va poder exercir nou mesos perquè va morir el 13 de març de 1889. Aleshores Josep Maria Casabó Puig de la Bellacasa tenia 29 anys.
