Sabem que tots els excessos poden fer mal, però l’aigua també us pot ofegar», afirmava dimarts Josep Roca, sommelier del restaurant El Celler de Can Roca de Girona, que reivindicava igualment «el creixement interior» a partir de la cultura vinícola. Roca exercia de padrí, en un acte celebrat al restaurant dels tres germans Roca, d’El llibre dels vins d’Arnau de Vilanova, que ha publicat l’editorial Vibop i que recull diversos usos medicinals que tenia aquesta beguda durant l’època medieval, amb una cinquantena de receptes amb el vi com a base i que s’usaven per resoldre problemes de salut com l’asma, la flatulència o el refredat. El metge i teòleg valencià Arnau de Vilanova va escriure aquesta obra en llatí entre el 1309 i el 1311 però mai fins ara s’havia traduït al català; el traductor de la Catalunya Nord Patrick Gifreu ho ha fet per encàrrec de la mateixa editorial.

2 Gravat d’Arnau de Vilanova. |

Arnau de Vilanova va néixer a València el 1240 (encara que hi ha qui sosté que era aragonès, o genovès, o...) i va morir a Gènova el 1311. Va ser un dels metges més prestigiosos de l’època i va curar a reis i un papa. Ensenyava medicina a Montpeller tot i que al llarg de la seva vida va viure en diferents punts. L’historiador Joan Santanach assegura que Vilanova utilitzava una visió global del pacient: «Era important què es menjava, com es banyava i com vivia cada persona», deia dimarts a Girona.

3 Portada de El llibre dels vins, d’Arnau de Vilanova, ara traduït al català.

Quan Vilanova estava al final de la seva vida va escriure El llibre dels vins, on Arnau de Vilanova detallava algunes de les receptes medicinals fetes a base de vins. Va escriure aquest llibre en llatí i amb fórmules per exemple per crear vi amb arrels que serveixi per expulsar la melancolia, una altra per als còlics aguts o com el vi de romaní pot fer recuperar la gana. Fins ara aquest llibre s’havia traduït a algunes llengües com el francès, però mai al català. Ara, l’editorial Vibop el treu al mercat de la mà de l’editora Montse Serra, que explica que va descobrir l’obra fa vint anys mentre consultava un llibre a Califòrnia. Posteriorment, el 2011 va descobrir que el traductor Patrick Gifreu l’havia traduït al francès. I ha aconseguit que el mateix traductor, que viu a la Catalunya Nord, transcrigui el llibre en català. Serra ha assegurat que aquesta «és la primera vegada que es tradueix al català» i lamenta que s’hagin tardat tants anys a fer-ho.

Segons l’editora, el llibre planteja com els vins poden ser útils en la cura del cos. A més, l’historiador Joan Santanach remarca que l’obra és «una lloança del vi» i recorda que en l’edat medieval no es tenia en compte que aquesta beguda podia tenir «un efecte en la consciència».

Vi d’arrels del Celler

L’editorial Vibop va triar Josep Roca com a padrí del llibre, i el sommelier va destacar en l’acte que El llibre dels vins és «un cant a la vida» pel seu paper cultural i les potencialitats medicinals. A més, Roca apuntava que obres com les de Vilanova serveixen com a «cura d’humilitat» perquè permeten descobrir molt de coneixement que ja existia sobre el món del vi des de fa molts anys. A més, a través d’El llibre dels vins es pot connectar amb altres cultures anteriors com la romana, la grega i l’egípcia i tot el coneixement que ja tenien del món del vi. «Tot allò que avui està de moda, ja ho va ser», assenyalava Roca.

Per complementar la presentació del llibre, el sommelier va presentar un vi d’arrels que s’emmarca en el projecte que fa pràcticament una dècada que van engegar al Celler de Can Roca amb l’objectiu de «destil·lar paisatges». El vi d’arrels de Roca té genciana, regalèssia i artemisa.

Josep Roca comentava que estan treballant perquè properament aquesta beguda vegi la llum conjuntament amb altres vins i licors que han destil·lat al Celler de Can Roca, tot i que encara no hi ha una data tancada. El que sí que avançava Josep Roca és que tindran una ampolla de vidre dissenyada especialment per a aquesta col·lecció amb el fons rugós simulant una roca i el tap també contindrà roca.

En la seva intervenció, Josep Roca va reivindicar el vi «com a cant a la vida» precisament poc després que un informe del Comitè Especial per Vèncer el Càncer del Parlament Europeu alertés de la seva incidència en aquest àmbit, encara que la versió final precisa que és en cas de consum nociu. El mitjà dels tres germans Roca va aprofitar l’acte per defensar un producte que té «una pàtina d’ombra darrere».

Sobre això, recordava que es planteja «de vegades com un aliment que volen que passi la línia vermella d’aliment que és perillós». «Sabem que sempre hi ha l’ombra fosca de la segona malaltia millor acceptada per la societat, l’alcoholisme, perquè la primera és la feina», assenyalava.

Saber aquest risc rere el consum de vi fa que Josep Roca senti «respecte i compte amb la idea de la mesura» com a clau d’aquest assumpte, però destaca també arguments a favor «com que és la beguda més intel·lectual de totes». Per a ell, el vi s’equipara a una «flor, que pot fer mal, però que també que un s’encanti de la vida» fins al punt de considerar que «el vi és vida».

La traducció d’Arnau de Vilanova a càrrec de Patrick Gifreu suposa doncs per a Josep Roca una «oportunitat meravellosa de poder divulgar el vi des del pòsit» i mirar enrere en la seva llarga història. La publicació forma part de la col·lecció Evinats de l’editorial Vibop, que vincula el vi amb la cultura i la recreació.