Isabel María García Bardón va tots els dies a missa a la seva benvolguda parròquia de Nostra Senyora de l’Encarnació, a Marbella. «Déu és la meva força i la meva energia. És vida. M’impulsa constantment», reconeix.

Des que era una nena va viure la fe cristiana a casa. Mai oblidarà que el seu pare, que era metge, la despertava a ella i als seus cinc germans homes resant. Després de visitar els seus pacients a primera hora del matí, entrava a casa i els despertava amb una oració: «Jesús, José y María. os doy el corazón y el alma mía».

«Pujava per l’escala i ens despertava així, resant. Ho recordo com si l’estigués escoltant ara mateix». Tot seguit els llegia un passatge de la vida de Jesús.

Isabel creu en els valors i principis de l’Evangeli perquè «l’ésser humà no pot viure sense esperança». «L’ésser humà es reconeix en una vida transcendent i aquesta vida transcendent depèn d’un Creador, i aquest Creador per a mi és Déu», assegura.