Aquests dies en què contemplem a la premsa algunes de les fotografies més esquinçadores de la història preses durant l’actual invasió d’Ucraïna, cal recordar que va ser en aquest país, concretament a Crimea, on va néixer el fotoperiodisme.
La primera guerra de Crimea va començar el 1854, quan els russos van creuar el Danubi i van entrar a l’Imperi Otomà, ocupant els principats de Valàquia i Moldàvia, llavors turcs, amb la suposada finalitat de protegir la població ortodoxa de la tirania otomana. El tsar Nicolau I es va atribuir la responsabilitat de Rússia per protegir els cristians ortodoxos i va envair els territoris abandonats pels turcs. Com a reacció, les potències occidentals, França i Gran Bretanya, van declarar la guerra a Rússia i van organitzar una expedició per reconquerir la península de Crimea. El setembre de 1855, 600 vaixells dels exèrcits aliats, amb 57.000 homes a bord, van envair la península. L’estratègic port rus de Sebastopol va patir un èpic setge de gairebé un any, en el qual van morir més de 120.000 soldats russos. També hi va haver un gran nombre de baixes a les tropes aliades, que a més van ser víctimes de les malalties, el clima i la falta d’aliments.
Per contrarestar el malestar que es manifestava en la societat britànica, influïda per les informacions que explicaven els desastres produïts per la guerra en cròniques com les de William Howard Rusell al Times, l’editor Thomas Agnew i el príncep Albert van demanar llavors al seu amic el fotògraf Roger Fenton que es traslladés a Crimea per fer reportatges fotogràfics per tal de calmar l’opinió pública mostrant una imatge de la guerra en fotografies sense cadàvers ni ferits, que es publicarien a The Illustrated London News.
Fenton era un fotògraf reconegut per la societat britànica i amb experiència als països de l’est d’Europa per la seva sèrie sobre el procés de construcció del pont sobre el Dniéper a Kíev, i per les fotografies de les cúpules de les esglésies del Kremlin que va fer el 1852, i tenia a Londres un estudi al qual hi acudia l’alta societat per fer-se retratar per l’artista.
Després d’acceptar la petició del príncep, Fenton va embarcar cap a Crimea portant un carro estirat per quatre cavalls (era una vella camioneta de repartiment d’un comerciant de vins), en el qual havia instal·lat un laboratori de revelat i que li servia també d’habitatge. Anava acompanyat del seu xofer i ajudant Marcus Sparling. Amb aquest vehicle es traslladava als llocs on s’havien lliurat importants batalles i recorria les posicions de la rereguarda per fer fotografies de la situació.
Complint l’encàrrec de no alarmar a l’opinió pública, les fotografies de Fenton mai van captar la primera línia dels enfrontaments sinó els escenaris on ja s’havien desenvolupat les batalles i els campaments de la rereguarda en què s’assentaven les tropes. En molts casos es tractava de posats per a l’ocasió.
A causa de les deficients condicions sanitàries, Fenton va emmalaltir de còlera i va haver de tornar a Anglaterra abans de la batalla definitiva de Sebastopol. Gràcies a la seva gesta es va fer molt popular a Europa i Amèrica (les seves fotografies, a més de a The Illustrated London News, van ser publicades a Il Fotografo de Milà i en revistes il·lustrades dels Estats Units) i fins i tot va ser rebut per la reina d’Anglaterra. Va fer més de 300 fotografies de la Guerra de Crimea, que van ser exposades en diverses ciutats. Havia de fotografiar a l’albada perquè no s’espatllessin els productes de revelat per la calor mentre treballava a llocs allunyats del foc de l’artilleria russa. Es va esforçar a il·lustrar les diferents faccions dels exèrcits aliats. Amb la intenció d’oferir un desenvolupament narratiu de la guerra, va crear quadres vivents (posats) de tirotejos i suposades escenes de guerra i va retratar generals, oficials i soldats, la companyonia en els campaments i l’avorriment a les llargues jornades sense activitat bèl·lica. Abans de tornar a Anglaterra va captar a més panoràmiques de l’assetjada ciutat de Sebastopol.
No va fotografiar cadàvers de soldats ni ferits de guerra, segons exigia l’operació de propaganda del govern britànic, per evitar el derrotisme que podia provocar a la societat la visió dels horrors de la guerra, de manera que no va arribar a trepitjar el camp de batalla més que molt després d’haver tingut lloc els combats (la fotografia més famosa d’aquesta sèrie és La vall de l’ombra de la mort). Fenton va interpretar el paper d’un testimoni que narra fets com un observador.
A més de Roger Fenton, en aquest conflicte de Crimea van fer també fotografies l’historiador i artista francès Jean-Charles Langlois, que participava a la guerra com a militar amb el grau de coronel (la seva obra Panorames de la guerra de Crimea es va fer molt popular) i James Robertson, que va cobrir la caiguda de Sebastopol quan va substituir a Fenton per la malaltia d’aquest. També Léon-Eugène Méhédin i Carol Szathmari van prendre instantànies d’aquella primera guerra mediàtica.
