En molt poques ocasions s’ofereix al gran públic una celebració com aquesta, quan ja falta menys per complir els dos segles de vida. Ens estem referint a un dels teatres emblemàtics de tot el context mundial pel que fa al món operístic, l’anomenat bel canto. El Gran Teatre del Liceu de Barcelona va programar el diumenge dia 3 d’abril una gala extraordinària, amb presència de les primeres autoritats i al capdavant d’elles el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet.
El públic que omplí tot l’aforament va poder viure una gran vetllada de la lírica, amb la representació de sengles escenes corresponents a algunes de les òperes més exitoses: Macbeth de Verdi, Lucia di Lammermoor de Donizetti, i Turandot de Puccini. Minuts abans i per donar més publicitat a l’efemèride, una colla de membres de l’orquestra del Cercle del Liceu oferirien des del balcó principal del recinte un breu aperitiu musical, i durant els dies posteriors i a Montjuïc, la Font Màgica s’obrí expressament per a l’avinentesa, mentre que les campanes de diverses esglésies s’afegirien a tot aquest ambient musical i festiu.
Amb un aforament mai vist llavors per a 3.500 espectadors, el teatre barceloní es convertí en la seva època en el més gran i més prestigiós del món, a l’escenari del qual han actuat i triomfat els millors cantants d’ambdós sexes de l’època moderna del lirisme, a banda de les millors coreografies per a dansa clàssica, i altres actuacions de divers format.
Aquesta ha estat la casa de les millors figures catalanes i de tot arreu, com ara Montserrat Caballé, Victòria dels Àngels, Josep Carreras, Jaume Aragall, i tants d’altres que han aportat prestigi artístic i cultural a la que podríem considerar com la gran catedral d’aquesta activitat.
Quant al col·leccionisme popular i dins del vastíssim camp musical, el de l’òpera i el seu teatre per excel·lència s’han prodigat de manera ben generosa en la generació de tot tipus de recordatoris, com els mateixos programes tipus llibret de les temporades de concerts, dels programes individuals de qualsevol tamany i presentació, de les fotos dedicades per les gran figures, de les entrades i targetons commemoratius, de la filatèlia al·lusiva, com aquests dos efectes que reproduïm, un sobre de primer dia per recordar el 125 aniversari; una targeta il·lustrada i filatelitzada, amb motiu de «Barnafil 2001» i la Fira del Segell i la Moneda; i el programa de l’actuació de la Compañia de Ópera Italiana, a l’inici del segle passat.
