Els Mossos d’Esquadra celebren aquest 2022 els 25 anys de la creació de la primera Regió Policial de Catalunya, que és la de Girona. Amb motiu de l’aniversari, aquest dijous 21 d’abril, Dia de les Esquadres, es commemorarà l’efemèride. L’acte es farà a l’auditori de Girona i comptarà amb la presència d’uniformats del servei històric, una exposició de fotografies antigues, un «photo call» i durant l’acte actuarà un pianista que és mosso.

L’embrió de la Regió Policial va néixer ara fa 39 anys i des de llavors, en aquesta zona del nord-est de Catalunya hi han passat molts fets que han marcat els policies que hi treballen. Uns efectius que les han vist de tots colors i que són testimonis de l’evolució del cos fins a l’actual policia integral i de referència al territori.

2 Desplegament dels Mossos i expectació a l’estany de Banyoles el 8 d’octubre de 1998 per la tragèdia de l’Oca. F | MOSSOS

Un caporal i cinc mossos

Per entendre com el cos es va convertir en Regió Policial cal veure primer per quins estadis previs ha passat. L’any 1983 és el de la creació de la Policia Autonòmica de Catalunya i, per tant, és quan el cos de Mossos d’Esquadra comença a caminar tot i que amb poques competències. S’encarrega, per exemple, de la vigilància i protecció dels edificis i instal·lacions de la Generalitat. El 1983 també és l’any de la primera promoció de Mossos. Alguns d’aquests policies van cap a Girona i treballen en l’anomenada Àrea Territorial, l’embrió de la futura Regió. Està formada per un caporal i cinc Mossos i té la seva seu en un edifici de Governació de l’avinguda Jaume I de la ciutat de Girona. Aquests efectius fan tasques de protecció d’edificis, també s’encarreguen de les presons -trasllats i vigilància- i d’algun esdeveniment com festes majors, ja que hi ha una brigada de jocs i espectacles. A l’estiu participen d’un pla de costes i col·laboren amb les policies locals i aquí és quan aquests agents comencen a fer alguna tasca més relacionada amb la seguretat ciutadana, una competència que encara era de la Policia Nacional.

A partir d’aquí van passant els anys i es van incorporant més persones al cos dels Mossos d’Esquadra i el 1994 comença el desplegament. Aquest s’inicia per Osona, però immediatament, el 1995, ja s’inauguren diverses Àrees Bàsiques Policials (ABP) a les comarques de Girona i això representa ja la substitució dels cossos estatals en aquestes zones.

3 La fàbrica que ocupava el solar on actualment hi ha la comissaria dels Mossos de Vista Alegre a Girona, que és la seu de l’ABP Gironès-Pla de l’Estany. F | MOSSOS Eva Batlle

Les primeres en néixer són les comissaries de la Selva interior i litoral -Santa Coloma de Farners i Blanes- i la del Ripollès. Aquest mateix any, el 25 de març de 1995, s’inaugura la comissaria de Girona, situada ja a l’edifici de Vistalegre, un equipament més petit de l’actual. L’any següent també s’obren les comissaries de la Bisbal d’Empordà, Sant Feliu de Guíxols i la Garrotxa. I finalment , el 1997, les ABP del Gironès-Pla de l’Estany i la de l’Alt Empordà (Figueres) ja són una realitat. A Girona aquell mateix any es consolida la presència dels Mossos amb l’ampliació de la comissaria de Vista Alegre i el desplegament territorial a la ciutat.

Amb la presència dels Mossos ja en totes les comarques i amb totes les comissaries en funcionament, el novembre del 1997, ja es pot dir que ha nascut la primera Regió Policial de Catalunya, la de Girona. Una estructura que compta amb policies joves, acabats de formar i que tenen il·lusió per tirar endavant el cos.

UN QUART DE SEGLE de la història dels Mossos a Girona, en imatges. 1 Una patrulla rural dels Mossos en una zona de Vidreres durant l’estiu de 1986. F | MOSSOS Eva Batlle

Un dels moments que acaba de completar la nova estructura territorial i que marca un abans i després en el cos és el traspàs de competències de Trànsit, que fins llavors tenia la Guàrdia Civil. És el 1998, amb el naixement l’Àrea Regional de Trànsit (ART) de Girona. Això significa que els Mossos especialitzats en aquest camp comencen a encarregar-se de tot el que succeeix a les carreteres.

L’acte de traspàs omple titulars en els mitjans de comunicació i 24 anys després, els Mossos de Trànsit continuen treballant en el territori. Tot i que han vist perillar en algun moment l’organització perquè es volien eliminar alguns sectors i agents. Un fet que finalment s’ha anunciat aquest mes que es revertirà.

Prop de 2.000 efectius

A partir d’aquí, el cos s’ha anat transformant i neixen noves especialitats i unitats territorials. Per exemple, l’actual ARRO (Àrea Regional de Recursos Operatius), que va tenir el seu embrió el 1998 en la Unitat de Suport Regional i que tenia unes funcions diferents de l’actual. Llavors donava sobretot suport a les comissaries en aspectes de seguretat ciutadana i cobria efectius de baixa. La Regió Policial de Girona celebra 25 anys aquest 2022 i lluny queden els cinc agents i el caporal de l’any 1983. Actualment, està formada per uns 2.000 efectius.

Els Mossos d’Esquadra de Girona n’han vist de tots colors al llarg d’aquests anys. Quan no feia ni un any que la comissaria de Blanes era una realitat ja van fer-se càrrec del primer homicidi: va tenir lloc el 5 d’agost de 1996 al parc aquàtic de Water World de Lloret. Uns individus van assaltar dos vigilants de seguretat. Un d’ells se’n va poder desfer per demanar ajut però l’altre va morir. Els Mossos van detenir quatre sospitosos però van quedar lliures i el cas no s’ha pogut resoldre mai.

Un altre fet a què es van enfrontar els primers mossos va ser l’enfonsament de l’Oca de Banyoles el 8 d’octubre de 1998. En aquella tragèdia van morir 21 jubilats francesos i 38 més van resultar ferits. Un any després, un cas que podria haver acabat en una gran tragèdia els va tornar a mobilitzar, el 14 de setembre del 1999 un avió que va sortir de pista a Vilobí, va quedar partit en tres trossos i, miraculosament, sense cap víctima mortal.

Un dels casos que més ha marcat la Regió és l’atemptat terrorista d’ETA amb cotxe bomba a Roses el 17 de març de 2001. En aquest atac va morir un mosso, Santos Santamaría. Els atemptats van tornar a colpir tot el cos el 17 i 18 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. Aquests també van tenir ramificacions a Girona, perquè la cèl·lula gihadista s’havia gestat a Ripoll i l’imam també.

4 Mossos amb les primeres emissores i telèfons que utilitzaven per les comunicacions del cos. F | MOSSOS

Els crims de l’assassí en sèrie Wolker Ectert són dels casos més destacats de la crònica negra: era un camioner alemany que va arribar a matar cinc prostitutes, dues a Hostalric i Maçanet de la Selva i va trencar tots els rècords a Girona. Però el 2010 va ser desbancat per Joan Vila, l’assassí «d’avis» d’Olot i que els Mossos van detenir per onze crims confessats comesos al geriàtric La Caritat.

Les emergències de tipus meteorològic també han estat un repte pel cos policial. Entre les més recordades hi ha la nevada «històrica» del 8 de març de 2010 que va col·lapsar la província i ja més recent, el temporal Gloria -el gener de 2020-. Els incendis també han estat un gran enemic dels cossos d’emergència i la policia va haver de fer front el juliol del 2012 als de l’Alt Empordà. Van ser dels pitjors focs de la història amb quatre morts i van arrasar més de 13.000 hectàrees.

Finalment, el 2019 va esclatar la pandèmia i el cos va haver d’adaptar-se com la resta de ciutadans. Els casos de la Covid també van afectar els efectius i per fer front a les restriccions van fer molts controls de carretera.