L’escriptora Caterina Albert i Paradís (1869-1966), amb el nom de lletres Víctor Català, un nom masculí, com altres escriptores del moment, va néixer, viure i morir a L’Escala, la seva ciutat estimada, davant el mar, però retrata el camp, la muntanya de forma molt precisa. Assolí una importància literària excepcional per la qualitat de la seva escriptura esdevenint una de les màximes exponents del modernisme amb una obra considerada avui clàssica i de referència per tots els estudiosos. Filla de grans propietaris que li donaren suport en la seva vocació literària. Reclosa -dols, gestió de patrimoni-, la seva aportació es centra en poesia, monòlegs teatrals i, molt especialment, en la narrativa, amb títols encara avui reeditats o representats amb èxit, així: Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904), Caires vius (1907), La Mare-Balena (1920), Contrallums (1930) i, molt especialment, les dues novel·les Solitud (1905) i Un film (3000 metres) (1926), que presentem i presentarem aquí.

Del 1901, amb el llibre de poemes El cant dels mesos fins la segona novel·la ha estat molt editada. Així, Selecta ha publicat a la seva Biblioteca homònima sis títols i les Obres completes, avui ha agafat el relleu Edicions 62 publicant en edició de butxaca, edició escolar, e-book, tapa dura... Unes iniciatives editorials que s’han vist afavorides pel suport del públic i per les recomanacions de ser lectures obligatòries del batxillerat i que tenen tanta força avui que podrien ser adaptades en sèries de ràdio, tv, cinema si la cultura catalana assolís una normalitat.

Darrerament Edicions 62 ha publicat una nova edició amb vuit textos breus d’escriptors glossant l’obra, (Mercè Ibarz, Toni Sala...) i introdueix els diversos apèndixs amb textos de l’autor que fan de les darreres edicions les més reeixides. Feminitat, amb desig i vida, amb natura i solitud, diàlegs en marc de tragèdia, actual.

L’ICE de la URV manté l’espai web sobre «Lectures de literatura catalana/batxillerat» amb bibliografia i materials diversos que mostren, amb exuberància, els diversos estudiosos que se n’han ocupat i facilita moltes referències a l’interessat. Fins i tot esmenta les entrevistes a la mateixa autora com la de Tomàs Garcés a la Revista de Catalunya els anys vint.