Diari de Girona

Diari de Girona

Esperant l’eòlica marina flotant

Espanya està construint parcs eòlics marins a tot el món, però encara no n’hi ha cap a les nostres costes, massa profundes per fer-ne; els molins flotants semblen ser la solució

Panoràmica d´un parc eòlic marí flotant com els que s´impulsen a Espanya. | SHUTTERSTOCK

Espanya resulta ser una potència en el desenvolupament de turbines eòliques per a parcs marins a diversos països del món. Des que el 2018 Iberdrola va inaugurar al nord d’Alemanya el primer d’aquests parcs construïts completament per una companyia espanyola, l’experiència s’ha anat repetint en altres punts del globus. I, tanmateix, encara no hi ha cap parc eòlic en funcionament als mars espanyols, si se n’exceptua algun prototip experimental. Com és possible aquesta contradicció? Les raons semblen ser fonamentalment de tipus econòmic (la inversió requerida és molt elevada) i tècnic, per la profunditat especial dels fons marins espanyols, segons els experts.

Esquema d’una turbina eòlica flotant. | FLAGSHIP PROJECT

El conseller delegat de l’Associació Empresarial Eòlica (AEE), Juan Virgilo Márquez, assenyalava recentment que «el fons marí espanyol és massa profund. Al Mar del Nord o al Bàltic els molins es posen al fons, on la profunditat és de 50 metres, però a Espanya arriba a ser de quilòmetres».

Esperant l’eòlica marina flotant

Per això, la solució apareix en forma de molins de vent flotants, és a dir, que no estiguin ancorats al llunyà fons, sinó que surin directament sobre el mar, connectats mitjançant cables a les seves estacions terrestres. Sembla, a més, una alternativa més respectuosa amb el medi ambient, ja que els parcs marins convencionals susciten les queixes de pescadors i ecologistes, que solen denunciar els perjudicis d’aquestes instal·lacions per a la fauna marina i els recursos pesquers.

Perquè la implantació i el desenvolupament d’aquesta renovable a Espanya passi de ser una promesa a una realitat, el Govern va aprovar el mes de desembre passat un full de ruta per a l’energia eòlica marina. L’objectiu consisteix a tenir 15 o 17 parcs marins (amb una quinzena d’aerogeneradors cadascun) per abans del 2030, fet que suposaria assolir els tres gigawatts.

El primer pas, en què ja s’està treballant, consisteix a aprovar els plans d’ordenació de l’espai marí, per concretar els possibles emplaçaments i regular la coexistència amb altres activitats. Està previst que per a l’estiu ja es disposi d’aquesta zonificació.

Tot seguit, s’haurà de convocar la primera subhasta, que es podria anunciar a finals d’any i ser convocada al primer trimestre del 2023. La subhasta ha d’assignar tres qüestions alhora: la reserva de la zona, per poder fer les proves i mesuraments necessaris; com es garanteix l’accés i la connexió a la xarxa elèctrica per quan el parc comenci a funcionar i, finalment, un règim retributiu, és a dir, fixar la contraprestació que rebrà l’empresa promotora per cada megawatt produït. L’objectiu del full de ruta és funcionar entre el 2028 i el 2029.

Dins d’aquest esquema l’eòlica marina flotant jugarà un paper decisiu. L’Associació Empresarial Eòlica admet que el fet que la tecnologia estigui encara en desenvolupament «és un inconvenient», però la veritat és que els assajos estan molt avançats, tal com es va constatar al recent congrés del sector, Wind Europe, que va tenir lloc a Barakaldo (Biscaia).

Les solucions que s’estan provant perquè els molins surin són variades: des de l’alternativa anomenada spar (espàrrec), una orsa de 60 metres d’acer i formigó en vertical que estabilitza l’aerogenerador, fins a una torre telescòpica de formigó, com preveu el projecte Eliza, dissenyat a les Canàries.

Sigui quina sigui la fórmula triada, els experts tenen clar que els aerogeneradors flotants, no ancorats al fons, són el futur. A més, per desenvolupar-los hi ha el suport econòmic derivat de fons europeus.

Els molins flotants es construeixen al port i es traslladen flotant al seu emplaçament final, mentre que els fixos s’han de construir al mar, cosa que requereix més complexitat, amb més impacte ambiental i ús de grans grues.

En general, els parcs marins permeten generar molta més energia que els seus equivalents a terra, atès que el vent sol ser més fort i més estable sobre el mar que sobre el terra, afegeixen els experts. L’AEE també destaca que l’impacte visual és molt menor, ja que estan allunyats de la costa.

Ara bé, res no és fàcil. La tramitació d’aquests parcs triga uns sis anys. La declaració d’impacte ambiental és més complicada que a terra ferma.

Iberdrola sosté que «la previsió per al futur d’aquest tipus d’infraestructura és molt prometedora» i hi ha qui augura que s’imposarà a la terrestre «perquè al mar encara hi ha molt ‘terreny’ per explotar» i l’avantatge és que el propietari sempre és el mateix: l’Estat.

Aquesta empresa admet que «les costes espanyoles tenen un inconvenient per a la instal·lació d’aerogeneradors al mar, i és que tenen profunditats molt grans, fins i tot a distàncies molt properes a la costa, per la qual cosa haurien d’instal·lar-se en estructures flotants per donar estabilitat als aerogeneradors. Això incrementa més el cost».

L’empresa gallega Greenalia impulsa a les illes Canàries el projecte Elisa, que està cridat a esdevenir el primer parc eòlic marí d’Espanya. Tindrà una potència de 50 Mw i requerirà una inversió de 114,2 milions d’euros.

Iberdrola participa en la construcció de diversos parcs eòlics marins als EUA i Alemanya i ja ha posat en servei, entre d’altres, el parc Wikinger del Mar Bàltic, de 350 Mw de potència i que, juntament amb dos més que està instal·lant, conformaran el més gran complex eòlic marí del Bàltic, amb una capacitat total instal·lada de 836 Mw. Espanya, per tant, recull a l’exterior els èxits que se li resisteixen a casa seva.

Compartir l'article

stats