Quiosc

Diari de Girona

Empreses cap a la descarbonització

Les grans firmes espanyoles acceleren els seus plans per abandonar les emissions de CO2 i així poder complir els objectius de l’Acord de París; l’aposta per l’hidrogen verd, juntament amb l’energia solar i fotovoltaica, centren els esforços de les principals companyies

El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) ha fet públic aquesta primavera el tercer lliurament del Sisè Informe d’Avaluació dedicat a la mitigació del canvi climàtic. El document alerta que les emissions de gasos d’efecte hivernacle van continuar creixent al llarg de l’última dècada, una tendència que cal revertir amb urgència per assolir els objectius de París: un màxim d’increment de temperatura d’1,5 ºC o substancialment inferior a 2ºC. Què fan les nostres grans empreses per reduir la petjada de carboni? Al llarg d’aquest reportatge es mostren algunes realitats.

Iberdrola

Iberdrola encapçala, per exemple, el desenvolupament de l’hidrogen verd amb més de 60 projectes per respondre a les necessitats d’electrificació i descarbonització de sectors com ara la indústria o el transport pesant. Així, se situa al capdavant del nou repte tecnològic que suposa la producció i el subministrament d’hidrogen a partir de fonts d’energia 100% renovable en el procés d’electròlisi. Per això, ha construït a Puertollano (Ciudad Real) la planta d’hidrogen verda més gran per a ús industrial d’Europa, utilitzant electricitat 100% renovable per a la producció d’amoníac i fertilitzants verds.

A més, Iberdrola i el Grup Fertiberia impulsen, juntament amb la Universitat de Huelva, el llançament a Andalusia del Clúster d’Hidrogen Verd Porta d’Europa. L’objectiu és concentrar al pol industrial de Huelva (en concret a Palos de la Frontera) el centre de producció, transformació i consum d’hidrogen verd més gran per descarbonitzar la indústria i el transport pesant. El clúster compta amb més de 80 socis i té previst desenvolupar més de 600 MW d’electrolitzadors, que són el mecanisme necessari per obtenir l’hidrogen.

Seguint en aquesta línia, i juntament amb Cummins, líder energètic mundial, la companyia ha acordat la instal·lació a Guadalajara d’una de les plantes d’electrolitzadors més grans del món per a la producció d’hidrogen verd. S’espera que estigui operativa el 2023.

Iberdrola està també involucrada en la descarbonització d’altres processos industrials, materialitzada en acords com l’assolit amb BP per desenvolupar el projecte d’hidrogen verd més gran a la Comunitat Valenciana. El propòsit d’aquesta aliança és instal·lar un electrolitzador per a la generació d’hidrogen verd als terrenys propietat de BP al polígon industrial de Castelló, El Serrallo.

Amb Porcelanosa també es treballa en la primera solució a escala real per electrificar la producció ceràmica, combinant renovables, hidrogen verd i bomba de calor. És una solució que busca optimitzar l’energia tèrmica residual substituint fins a la meitat del gas natural com a combustible per hidrogen verd.

En la seva ruta de descarbonització, Iberdrola també està treballant amb la mercantil Foresa per analitzar el desenvolupament d’inversions en hidrogen renovable per a la producció industrial de metanol verd a Galícia. Ambdues companyies podrien abordar la construcció d’una planta d’hidrogen verd de 20 MW (ampliable a 150 MW), obtingut per electròlisi amb energia renovable.

Una fita fonamental en el sector del transport serà la Xarxa Transeuropea de Transport basada en l’hidrogen verd. Consistirà en un conjunt de xarxes prioritàries de transport pensades per facilitar la comunicació de persones i mercaderies per tota la Unió Europea. Al llarg d’aquesta xarxa Iberdrola desplegarà, en llocs clau, plataformes logístiques destinades al transport per carretera (19 punts, entre els quals Saragossa, Múrcia i el País Valencià) per a l’abastament, principalment a flotes de camions per carretera.

El projecte és, així mateix, complementari amb el que s’ha engegat a la Zona Franca de Barcelona, on durant deu anys una hidrogenera donarà servei als autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i altres flotes i indústries del polígon. La posada en marxa de la hidrogenera de la Zona Franca, que s’ha executat en menys d’un any, permetrà la creació d’un hub d’hidrogen verd en una de les àrees industrials més importants del país. Servirà per aportar aquest vector energètic a l’empresa TMB, que ja ha posat en circulació el primer autobús impulsat per hidrogen verd pels carrers de la ciutat comtal.

endesa

D’altra banda, Endesa va anunciar el 2020 un megapla inversor de 25.000 milions fins al 2030, destinat a impulsar les renovables i la digitalització de la xarxa elèctrica, amb la qual cosa preveu que, a final d’aquesta dècada, el 80% de tota la seva generació estigui lliure d’emissions de CO2.

A curt termini, fins al 2023, Endesa ha anunciat una acceleració en el camí de la descarbonització sustentada en un rellevant augment de les seves inversions en energies renovables i digitalització de la seva xarxa, així com en electrificació de la demanda residencial i de sectors com la indústria o el transport. En primer lloc, augmentarà un 25% el volum de les seves inversions per als tres anys del període 2021-2023, en relació amb el pla estratègic 2020-2022, fins a assolir els 7.900 milions d’euros. D’aquesta xifra, 3.300 milions estaran destinats a incrementar el parc generador d’energia renovable, xifra que és un 20% més elevada que en el pla precedent.

Amb aquesta inversió, l’empresa arribarà als 11.500 MW solars, eòlics i hidràulics a finals del 2023. És a dir, al voltant d’un 50% més respecte als 7.700 MW amb què va concloure l’exercici 2020.

El creixement en energies netes se sustenta sobre un portfoli de projectes de 7.300 MW amb data estimada d’entrada en operació entre el 2021 i el 2025. D’aquest portfoli, el 68% correspon a plantes fotovoltaiques i el 32% restant, a eòliques. Endesa preveu obtenir un retorn rendible de tota la seva inversió en energies netes recolzant-se en la base de clients. S’eleven un 30% en relació amb el pla anterior, fins a 2.600 milions d’euros.

GALP

Quant a les empreses que generen hidrocarburs, Galp ocupa actualment el tercer lloc com a major productor d’energia solar fotovoltaica a la península ibèrica, amb una capacitat instal·lada d’aproximadament 1 GW en producció, com a part d’una cartera total de 4,7 GW, entre els quals s’hi inclouen projectes en desenvolupament a Espanya, Brasil i Portugal. Espera assolir l’objectiu d’incrementar la capacitat d’energia renovable de 4GW per al 2025 i més a prop dels 12GW compromesos per al 2030.

El Banc Europeu d’Inversions (BEI) i Galp van signar l’any passat tres acords de finançament per a la construcció de plantes d’energia solar i el desplegament d’estacions de recàrrega de vehicles elèctrics (VE) a tota la península ibèrica. En conjunt, Galp i el BEI van signar un finançament total de 406,5 milions d’euros, que es podria incrementar fins als 731,5 milions d’euros en una fase posterior. Els tres projectes donen suport a l’acció climàtica i la cohesió social, i generaran una mitjana total de 3,6 TWh d’energia renovable a l’any, equivalent al consum energètic de gairebé 940.000 llars.

Un informe de l’entitat Carbon Tracker que analitza la capacitat de transició ecològica de les grans companyies assenyala que ExxonMobil és una de les «menys preparades», ja que els seus objectius climàtics són «dèbils» i el «80% o 90%» de la cartera de projectes que segueixen el model tradicional no serà competitiva si es limita la pujada de temperatura a 1,6 graus centígrads. Aquest percentatge se situa entre el 40 i el 50% per a la italiana Eni i Repsol, i entre el 50 i el 60% per a la britànica BP i la francesa Total.

cepsa

Per la seva part, Cepsa invertirà entre 7.000 i 8.000 milions d’euros al llarg de la dècada, dins del seu nou pla estratègic «Positive Motion 2030», l’objectiu del qual és liderar la transició energètica a Espanya i Portugal, segons ha informat la companyia. Aquesta nova estratègia té dos àmbits d’actuació, la mobilitat sostenible i el new commerce, i l’energia sostenible, que es definiran a través dels Energy Parks (o parcs energètics diversificats i sostenibles) i d’aliances amb altres socis estratègics.

Més de la meitat del seu ebitda o benefici brut d’explotació procedirà de negocis sostenibles el 2030, moment en què té previst reduir les emissions de diòxid de carboni (CO2) d’abast 1 i 2 un 55%, i les d’abast 3, entre un 15% i un 20%. Amb això, preveu assolir les zero emissions netes el 2050. L’empresa aspira a més a destinar el 60% del pressupost a àrees sostenibles a partir del 2023.

repsol

Repsol, una de les companyies que més emissió de CO2 presenta a Espanya, va llançar l’any passat una estratègia integral de finançament sostenible per fer front al seu procés de transició energètica, convertint-se en la primera companyia del seu sector al món que va presentar «un marc financer innovador» que arriba a totes les activitats de la companyia, segons va informar en el seu dia.

Repsol, en la seva estratègia de descarbonització, preveu reduir les seves emissions un 12% el 2025 i un 25% el 2030 respecte a les xifres del 2016. El 2040 aquesta reducció ja seria d’un 50%, per assolir la neutralitat carbònica el 2050. « Transformarem els nostres complexos en hubs multienergètics, capaços de generar productes de baixa, nul·la o fins i tot negativa empremta de carboni i d’impulsar nous models de negoci basats en la digitalització i la tecnologia. Per això, ens recolzarem en quatre grans pilars: l’eficiència energètica, l’economia circular, l’hidrogen renovable i la captura i l’ús de CO2», assenyala aquest grup empresarial.

cemex

Per la seva part, CEMEX ha aconseguit disminuir, en un sol any (2021), un 4,7% de diòxid de carboni emès per tona de material cimentant. Aquesta dada la recull el darrer informe presentat per la companyia, «Construint un millor futu», on també es recull que un 30% de l’electricitat emprada en les operacions de ciment va venir l’any passat d’energies renovables. Els nous tipus de clínquer (component clau del ciment) usats per l’empresa ja generen un 20% menys d’emissions.

Compartir l'article

stats