El transport marítim internacional suposa actualment el 3% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle a l’atmosfera a nivell global, una proporció similar a la que dóna l’aviació. L’ONU ha alertat que, si no es prenen mesures, el 2050 aquest percentatge haurà escalat fins al 17%. Amb aquesta advertència sobre la taula, així com amb les exigències (no vinculants) d’Europa perquè la indústria naval retalli un 40% les emissions de CO2 de tots els vaixells el 2030 (en comparació amb els nivells del 2018), el sector es troba en un període de reconfiguració de la seva activitat, començant per una cosa tan bàsica com el combustible que la mou.
I en aquesta cursa per substituir el combustible tradicional dels vaixells, el gas natural liquat (GNL), és a dir, gas natural en estat líquid, està guanyant terreny a passos de gegant els últims anys. Encara que no deixa de ser un combustible fòssil, al gas natural liquat se li atribueixen beneficis com una retallada de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, com ara el diòxid de carboni, l’òxid de nitrogen o les partícules fines. Davant la proliferació del GNL com a alternativa «verda» als vaixells, l’organització europea Transport & Environment, especialitzada en la sostenibilitat del transport, va decidir investigar el seu impacte real a l’atmosfera. La seva conclusió és clara: el gas natural liquat no sols no és la solució al canvi climàtic, sinó que, a més, contribueix a accelerar-lo. La clau? El metà.
T&E assegura que, encara que els vaixells «eco» que són propulsats amb GNL no produeixen smog (núvol tòxic fosc), són responsables d’una greu emissió «invisible a primera vista» de metà no cremat, que es filtra i acaba a l’atmosfera, contribuint a agreujar l’escalfament del planeta. L’organització va fer servir una càmera infraroja amb un filtre especial per detectar gasos d’hidrocarbur al port de Rotterdam (Holanda), el més gran d’Europa. Amb aquest equip va estudiar les fuites de metà dels vaixells de gasos amb efecte hivernacle més coneguts. Les embarcacions van evidenciar que s’estaven alliberant «intenses» emissions d’hidrocarburs no cremats, pèrdues que es produeixen als motors dels vaixells. Per això, Transport & Environment assenyala que gairebé el 80% del gas liquat que es crema als motors dels vaixells genera més problemes ambientals que els motors tradicionals que utilitzen fuel oil.
El 90% és metà
Al GNL, el 90% de la seva composició sol ser metà, un agent nociu per a la salut del planeta, segons subratllen T&E, i que té un poder d’escalfament climàtic 80 vegades superior al del diòxid de carboni en un període de 20 anys. «Europa amaga un fosc secret al mar. Com que promouen les embarcacions de GNL, els dirigents europeus ens condueixen irrevocablement a un futur amb una alta dependència d’aquest combustible fòssil. Per molt verds que els pintin, la major part dels vaixells propulsats per GNL disponibles avui dia al mercat són molt més perjudicials per al clima que les embarcacions de combustibles fòssils a les quals se suposa que han de substituir», denuncia la responsable del departament de Transport Marítim d’aquesta organització, Delphine Gozillon.
Transport & Environment critica que la proliferació del GNL respon a pressions del sector del gas fòssil per consolidar-lo com una solució «ecològica» minimitzant l’abast real de les emissions de metà. L’entitat assegura que per al 2025 dos terços de les noves embarcacions que surtin a la superfície funcionaran amb GNL, fet que suposarà que una cinquena part del combustible emprat al sector marítim europeu el 2030, perpetuant així l’ús de combustibles fòssils fins al 2040. «Ens trobem en plena crisi climàtica; no ens podem permetre emetre més metà a l’atmosfera», afegeix Gozillon.
Baleària és una de les navilieres que utilitza aquest combustible. Va incorporar el GNL a la seva flota el 2019 amb dos ferrys de nova construcció, l’Hypatia d’Alexandria i el Marie Curie. A aquests vaixells s’hi va sumar el primer fast ferry, l’Eleanor Roosevelt, el primer del món equipat amb motors duals de gas, a més de remotoritzar sis vaixells per adaptar-los a aquest combustible. En total, una inversió de 380 milions d’euros. La companyia defensa que el gas és «més respectuós amb el medi ambient», perquè permet reduir un 85% les emissions d’òxid de nitrogen (Nox) i un 100% de sofre i partícules, a més d’un 30% de diòxid de carboni ( CO2). «Millora la qualitat de l’aire, té efectes directes en la salut de les persones i repercuteix en la reducció de l’efecte hivernacle», assenyalen des de Baleària. Així mateix, destaquen que el GNL és inodor, incolor i no tòxic, i per això «disminueix els residus oliosos i les instal·lacions de màquines estan més netes, i també són més segures».
Tot i això, la naviliera considera el gas natural liquat com un combustible de «transició», com a part de la seva estratègia per arribar a les emissions 0 l’any 2050. «Cal tenir en compte que el transport marítim, igual que l’aeri, no és fàcilment descarbonitzable, perquè no hi ha tecnologia madura actualment. Hi ha plans per desenvolupar elements de transport amb baixes emissions a mitjà-llarg termini», afegeixen les mateixes fonts de l’empresa. L’escalada de preus del combustible, però, també afecta l’ús del GNL per part de les companyies marítimes. Des de Baleària expliquen que, malgrat que el 2021 la firma va augmentar un 36% l’ús d’aquest combustible, l’augment dels preus l’ha limitat únicament per fer maniobres i estades portuàries. «Es tracta d’una mesura temporal adoptada per responsabilitat i per preservar la viabilitat de la companyia davant l’escalada del preu d’aquest combustible. Creiem que és una situació conjuntural i que el preu es tornarà a normalitzar i a estar per sota del fuel oil», explica un portaveu.
