Segurament no hi ha cap termòmetre millor que una classe de tercer d’ESO per prendre la temperatura a l’estat de la qüestió menstrual. És dijous al matí a l’Institut Montjuïc de Barcelona i la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, arrenca un programa sobre menstruació que, capitanejat per llevadores i infermeres, arribarà el proper curs a tots els centres i que té l’ambició de funcionar com a dissolvent de tot aquest fardell de fàstics, vergonyes i fake news que encara avui arrossega la regla.
És cert que d’un temps ençà una nova generació de dones han tret els sagnats i dolors del soterrani amb clau en què han estat tancats durant mil·lennis. I també ho és que la qüestió -després de propagar-se de forma infecciosa a internet i la cultura popular- està entrant a les polítiques públiques. Aquí hi ha per exemple les baixes menstruals acabades d’aprovar (amb el consegüent armageddon laboral que alguns han pregonat); la iniciativa del Parlament basc per eradicar la pobresa menstrual o els programes, encara ranquejants, d’educació sexual i afectiva.
No obstant, malgrat que les adolescents comencen a reconciliar-se amb el cicle menstrual, les alumnes de tercer Samanta Muñoz i Jana Gil arriben a aquest reportatge amb uns quants cops de puny de realitat: «les compreses encara es demanen en veu baixa», se segueix pensant que «el dolor és normal» (potser la primera notícia falsa de la història), i al seu voltant (nois, va per vosaltres) es parla del tema amb autèntic fàstic. «I això -admet Samanta- et pot acabar afectant». Al cap i a la fi, costa molt sacsejar el caliu de tot aquest apocalipsi menstrual que Plini el Vell va anunciar així fa 2.000 anys: la regla, va dir segurament al primer mansplaining de catàstrofes de la història, provoca «una olor horrible que inunda l’aire», «converteix en estèrils els cultius que toca» i «tastar-la torna bojos als gossos i infecta les mossegades amb un verí incurable».
Amb aquesta herència cultural enverinada, salta a la vista que estem «a l’inici d’una cosa positiva», apunta la psicopedagoga i experta en educació sexual Mirta Lojo sobre aquest moment d’ebullició en què internet i les xarxes han arrelat un moviment de divulgació comunitària. La menstruació, és cert, ha entrat en tromba a les converses -«he viscut la regla sempre malament i no vull entrar a la menopausa també de cul», comenta Sara, de 48 anys, al seu xat d’amigues del col·legi-, als contes divulgatius, en tota mena de tallers, en pel·lícules i sèries, al món de l’art i en parlaments i consells de ministres. «Però només som al principi i, a més, correm el perill que les forces reaccionàries segueixin avançant, com està passant als Estats Units», diu Lojo.
L’especialista considera que les dones -que als anys 70 potser van optar per córrer un vel espès sobre el cicle per incorporar-se al mercat laboral- ara estan rellegint amb perspectiva de gènere tot allò que els afecta a nivell vital, com la menstruació, la maternitat, la menopausa o la vellesa. No obstant això -i per això reivindiquen la urgència d’una educació afectiva i sexual en totes les etapes educatives- som encara lluny que un gruix important de nenes i adolescents coneguin bé el seu cos i els seus genitals, i puguin viure els seus canvis corporals i el seu cicle menstrual amb naturalitat. «Recordo, per significatiu, que en una classe de quart d’ESO, una alumna va agafar amb fàstic la figura d’una vulva: sentia repulsió pel que representa el seu propi cos -explica Lojo-. Hi ha molta violència interioritzada contra el cos femení i el sagnat, per la qual cosa també cal fer pedagogia de la importància del cicle perquè, al capdavall, està relacionat amb el potencial de gestar vida».
No és l’especialista precisament una aixafaguitarres. Perquè és molt semblant l’experiència que polsa l’educador i antropòleg Martí Galofré Garreta, de la cooperativa Candela, als tallers que fa als instituts, on encara «es demanen les compreses -ironitza- com si s’estigués comprant droga». La regla, confirma, encara es viu «des de la vergonya i el fàstic, i aquest automenyspreu, inoculat des de l’entorn més immediat, diu moltes coses de la relació complexa que moltes adolescents tenen amb el seu propi cos i que és font d’inseguretats i problemes». A més, afegeix, la polèmica generada aquests dies per les baixes menstruals, «en què una vegada més s’ha posat en dubte la paraula de les dones, quan ningú no qüestiona el mal d’esquena», no convida precisament que les noies parlin de les seves inquietuds o malestars íntims amb llibertat.
El 50% pateix alteracions
I aquí arribem a un altre dels cabdells de tot aquest assumpte. La regla en principi no hauria de comportar problemes de salut. Però les dades apunten amb tossuderia que més d’un 50% de les dones pateixen diferents tipus de dolor o sagnats superiors al que hauria de ser normal. «Les baixes no poden ser l’única solució ni han de tornar a invisibilitzar la falta d’investigació en el tema: les dones no volem baixes, sinó no tenir dolor, i investigar-ne les causes i solucions hauria de ser una prioritat», assegura l’endocrinòloga Carme Valls , pionera i referent, durant dècades gairebé en solitari, en salut menstrual. Autora de Mujeres invisibles para la medicina, porta més de 40 anys desbrossant el camí i lamenta que la resposta tipus que se segueixi donant sigui bàsicament farmacològica: analgèsics i pastilles anticonceptives.
No cal dir que viure les regles i el mal de portes endins, amb vergonya i desconeixement, ha facilitat la naturalització d’afeccions sovint incapacitants. Però després també hi ha la poca credibilitat que els professionals mèdics han conferit tradicionalment a les dones i el menyspreu amb què la ciència ha tractat el cos femení. Un detall? Valls explica que en tota la carrera de Medicina amb prou feines es dedica una hora al cicle menstrual. I després hi ha, com a gran prova de càrrec, totes aquestes dones afectades d’endometriosi (es calcula que entre el 3% i el 10% de la població) que pelegrinen vuit anys de mitjana per consultes i proves -sovint arrossegant quadres de dolor agut, marejos, diarrees i vòmits- i que han hagut d’escoltar que són unes exagerades o que s’inventaven les malalties que una vegada i una altra relaten.
«El que és freqüent no és normal i un dolor menstrual fort s’ha d’atendre des del tercer mes», recalca la doctora, que lamenta que aquesta mena de revolució menstrual a la qual estem assistint no vagi acompanyada d’un esforç ambiciós en treballs de recerca ni en la inclusió del cicle als estudis que inclouen les dones. «Hem viscut un exemple clar amb les vacunes del coronavirus, els estudis del qual no van tenir en compte el cicle menstrual i se sospita, perquè encara no hi ha dades concloents, que fins a un 30% de dones han tingut algun tipus d’alteració».
Drets sexuals
En el recompte de greuges, la politòloga Sílvia Aldavert, coordinadora de l’Observatori de Drets Sexuals i Reproductius, gira el periscopi cap a la pobresa menstrual: segons un estudi, 4 de cada 10 dones no s’han pogut permetre el producte menstrual de la seva elecció que, recordem, té un IVA del 10%, quan el de la viagra és del 4%. I obrint l’objectiu al context internacional, Aldavert veu pertinent començar a accionar els llums de warning. «Estem veient com la ultradreta, articulada des d’un punt de vista transnacional, ha posat una de les dianes favorites en els drets sexuals i reproductius. La primera acció de Trump va ser retirar el finançament d’aquest tipus de programes, i l’última va assenyalar una jutgessa antiavortista per al Tribunal Suprem. Així que és possible que el nou avantprojecte de la llei de l’avortament [que inclou les baixes menstruals] no s’arribi a implementar si la ultradreta arriba al Govern».
Ja ha afirmat l’artista Barbara Krugger -qui va dir allò que «el teu cos és un camp de batalla»- que si a algú el sorprèn el que està passant als EUA és que potser no ha estat gaire atent els darrers anys.
