California dreamin» cantaven a mitjans dels 60 The Mamas & The Papas mentre a la Universitat de Berkeley es preconitzava l’amor lliure. Alhora, Steve Jobs pel seu costat i William Hewlett i David Packard treballant al garatge de casa seva –cosa que no haurien pogut fer a la normativa Europa– es preparaven per canviar la tecnologia del món. Grans fumades de marihuana, experiències psicodèliques, viatges rockanrolers… Una gegantina bronca contra la guerra del Vietnam i l’enviament de soldats de reemplaçament a les selves de la Cotxinxina. El 67, Scott Mckenzie aconseguia un hit universal amb San Francisco (be sure to wear flowers in your hair). Havien arribat els hippies amb les seves flors als cabells.
Califòrnia és el gran espai territorial d’Amèrica amb clima mediterrani, habitat per l’esperit emprenedor i comercial de la cultura anglosaxona al qual s’unirien les arrels hispanes i, també, l’emigració asiàtica. Bon clima i riquesa, densitat demogràfica i prou espai amb muntanyes, valls, deserts i platges. Un lloc idíl·lic i tolerant. El sociòleg urbà Richard Florida valorava com un input favorable a la competitivitat californiana la convivència normalitzada amb la comunitat gai i amb totes les creences i les pràctiques religioses. Ni la Sida ni les sectes paranoides van aconseguir acabar amb el somni californià.
La costa Oest va seguir al comandament de la democràcia als Estats Units gràcies a la música concentrada a Laurent Canyon, el cinema que s’escrivia i produïa a Hollywood i els nous creatius de la Vall del Silici. El model Califòrnia era el model de la societat del talent i la tolerància, on el mite americà de l’ascens social continuava sent possible. Allà naixeria l’era digital: Apple a Cupertino, Arpanet a la Ucla, Pay Pal a San José, Twitter i Instagram a San Francisco…
Però d’un temps ençà les empreses tecnològiques nascudes a l’empara de la creativitat californiana estan emigrant cap a Texas. Més àrida fins i tot que la costa del Pacífic, la terra de l’estat de l’estrella solitària es va enriquir gràcies a la xiripa del petroli. Ho descriu molt bé la pel·lícula Gigante, el pas dels grans ranxos de vaques als pous extractors d’or negre.
Texas no és tolerant sinó reaccionària. Allà van matar John F. Kennedy i allà vencen els conservadors més recalcitrants dels EUA. Però les seves polítiques fiscals són molt favorables per a les grans companyies, i els sous dels empleats més baixos; allà la vida és molt més barata, i no diguem el preu de l’habitatge. Els fills de les flors, enriquits, han començat a migrar de Los Angeles a Austin, la capital texana. Tesla ja ho ha fet, Apple hi està construint la seva segona gran instal·lació, Oracle també… i algunes estrangeres com Samsung. Migren directius demòcrates cap a l’estat més republicà i, de passada, afavoreixen la millora de les condicions laborals de la població llatina.
El retorn de Califòrnia
Tot i això, Califòrnia no ha dit la seva última paraula. Davant dels analistes que la declaren bloquejada després de mig segle d’èxits ininterromputs com a avançada d’Amèrica, Califòrnia torna a la càrrega. A Silicon Valley han recuperat les substàncies psicodèliques. De l’àcid lisèrgic als fongs al·lucinògens, els més llestos de la classe es mantenen en estat de permanent lucidesa mental a base de microdosis. S’ha posat de moda prendre infusions i fins i tot pastissets amb substàncies vegetals els alcaloides de les quals provoquen potència mental i clarividència, però aquesta vegada sota control.
Especialment entre la gent gran està fent furor aquesta mena de pastisseig de la intel·ligència, píndoles que bategen com a nootròpics, del grec nóos, intel·lecte. Res de cocaïnes o amfetamines excitants, ni tan sols d’aquestes interminables tasses de cafè per aclarir el matí, es tracta de mantenir un estat d’hipersensibilitat mental capaç d’abordar els problemes cognitius més complexos, una farmacologia afavorida per nous metges i psiquiatres que no dubten en afirmar que substàncies com la citicolina en petites dosis aconsegueixen multiplicar per dos l’atenció mental i fins i tot l’arxiu de la memòria.
El cervell de Google, Ray Kurzweil, és un dels seus apòstols, i recomana, a més, menjar carn i peix així com prendre el sol diàriament i viure allunyats de la nocturnitat lunar.
