Diari de Girona

Diari de Girona

Polític i escriptor

Polític i escriptor

Josep Puig Pujades (Figueres, 1883 – Perpinyà, 1949), alcalde de Figueres i escriptor molt reconegut i estimat a l’època, esdevingué tot un personatge compromès i un autor amb finesa i valor. Amb vocació simultània d’escriptor i de polític, home de gran cultura, llegit i amb ploma dotada, assolí notorietat per ser, com a bon menestral, era sastre, un líder nat de les capes populars empordaneses. Amb militància llarga i constant en les files del republicanisme assolí càrrecs arran de l’arribada de la Segona República, a l’Ajuntament figuerenc i a la Generalitat. Amb un ferm compromís es congrià les simpaties pels seus abundosos escrits a L’Autonomista, i, especialment, a Empordà Federal, de la que en fou l’ànima i on hi publicà molt des de la fundació en la que contribuí com explica la figuerenca Anna Teixidor, periodista dinàmica i investigadora tenaç, que va dedicar una monografia a la revista i al nostre escriptor, tesi doctoral de la qual tinguérem el goig de formar part del tribunal acadèmic, que la premià amb els màxims honors. Teixidor ens mostra la vida i l’obra d’aquest personatge en la biografia que publicà en la col·lecció de biografies que dóna a conèixer la fundació Josep Irla i en diversos treballs científics. Tant la tesi com la monografia són consultables a internet.

Puig Pujades fou el comissari de la Generalitat a les comarques gironines i també consol de la República a Perpinyà. Pels avatars d’una guerra i de l’exili la seva obra, en bona part inèdita, no ha tingut massa difusió tot i que ara editors locals com Cal·lígraf i altres, amb esforç i mèrit, la van recuperant i caldria que seguissin en aquesta lloable labor.

Agustí Cabruja, que fou secretari seu, i patí com ell fins la vida i la mort l’exili, narra, a La Humanitat de Mèxic el 1947 i en reprodueix a Homes de la meva terra (2002), aspectes vitals. En destaquem un, la lectura de contes seus a la presó als companys empresonats i com després alguns d’aquests foren llegits a la popular columna radiofònica «El fet del dia» de Joan Alavedra. El retrat de Cabruja, sentit i detallat, el presenta i n’explica detalls com aquest de la gènesi de Contes de la presó o de la vida compromesa com la multa del governador civil per haver escrit a Empordà Federal que els figuerencs només coneixien l’existència de Girona, la capital provincial, pels recaptadors de contribucions.

Carles Rahola, un altre afectat de la repressió contra els vençuts a la guerra civil i esperit culte i sensible, en recordar la biografia de Monturiol que Puig va escriure i titular Vida d’heroi, el defineix com tendre i delicat, sensible i observador i el qualifica d’obra de gran interès. Escriu: «Jo crec que, un cop llegit aquest llibre, hom sentirà més viu que mai el desig de llibertat, de germanor i bonesa entre tots els homes, i més gran l’afany de treballar per bastir, de cara a l’esdevenidor, una societat mes harmònica i més justa, en la qual no es projectés -divina utopia!-, damunt la blavor meravellosa del cel, l’ombra inquietant de les presons i els presidis...»

Tingué una vida acomodada però ho deixà tot per necessitat vital el 1939 en marxar a l’exili. Morí deu anys més tard, l’endemà del seu sant, envellit i pobre, a Perpinyà, amb ganes sempre de mantenir una fermesa en els principis, com va dir en una emotiva carta al seu amic Cabruja a Mèxic, estant en gran necessitat econòmica i, mantenint, tanmateix, la il·lusió de publicar un aplec dels seus contes a Mèxic traduït pel qui fou secretari seu. Com tantes il·lusions trencades no va poder ser i no pas per la voluntat dels protagonistes...

Compartir l'article

stats