Tenir atenció personalitzada. Conviure amb una família que dona el seu afecte per assegurar una bona sociabilització o que es puguin relacionar més. Que disposin d’una bona alimentació. O poder detectar de seguida si li cal atenció veterinària. Amb aquestes premisses, l’Associació GiroGats impulsa des de fa més d’una dècada un nou model de protectora d’animals sense refugi físic però amb cases d’acollida a l’espera d’aconseguir una família adoptant pels gats que hi viuen temporalment. La idea és que els gats estan millor en una casa d’acollida que en un altre lloc. Un concepte que també tiren endavant altres entitats, com l’Associació d’Animals Deixant Petjada, entre d’altres. La cultura popular diu que els gats tenen set vides. La segona, pràcticament segur, la guanyen gràcies a entitats com aquestes.
Lídia Esparraguera és una de les actuals responsables de GiroGats, una entitat fundada a l’octubre del 2011. Ara mateix tenen nou cases d’acollida però hi ha hagut moments en què han disposat d’una vintenta d’habitatges de persones voluntàries. En tenen algunes de fixes i altres són puntualment una solució a l’alt nombre de gats rescatats. Els acollidors, que són els que cuiden els animals, solen ser persones amants dels gats i que tenen empatia per ajudar els altres. Aquestes són algunes de les característiques habituals, però altres aspectes són molt variats: poder ser persones que viuen soles, famílies, parelles o pisos d’estudiants, entre d’altres. Alguns tenen altres gats o gos, i altres no tenen cap animal.
Els adoptants, que són els que acaben quedant-se el gat, també tenen un perfil molt variat: hi ha persones que viuen soles, famílies amb mainada o gent gran, parelles joves i no tan joves. Des de GiroGats fan entrevistes i busquen «que el gat pugui viure a casa com un membre més de la família i que estigui cuidat i protegit».
«Trobar una bona adopció per a cada un dels gats és una gran alegria, quan veus que encaixa perfecte amb la família et fa molt feliç. Alhora, si eres tu qui feia l’acollida els trobes a faltar, però saps que està molt bé i tu pots ajudar un altre gat que ho necessita», diu Esparraguera. La tasca d’aquesta entitat ha permès que 1.121 gats hagin estat adoptats, a part dels que han ajudat d’altres maneres.
No sempre les gestions arriben a bon port. De vegades, es retornen felins perquè hi ha gent que pensava que era el moment de tenir un gat i que semblava que ho tenia molt clar però finalment ha vist que no se’n sortia. Però també hi ha hagut casos en què la persona adoptant ha acabat ingressada l’hospital per una al·lèrgia. «Una vegada ens van tornar una gata per ser massa carinyosa», exclama Esparragera. Les entrevistes no són «infalibles».
També hi ha moments durs. Són les històries que trenquen cor. I als voluntaris de les associacions amb més motiu. Són gats que han arribat en mal estat i que no han pogut sobreviure. Són moments en què els afectats ho engegarien tot a dida. «Hem de fer un esforç emocional gran per superar-nos i poder continuar, hi ha altres gats que depenen de nosaltres», explica. «En aquests moments et toca fort i et quedes sense energia i sense ganes de continuar. Revises mentalment si ho has fet tot bé o si podies haver-ho fet diferent, si hauria passat igualment o què ha passat», lamenta «Però la veritat és que més no podem fer, els rescatem, els portem a visita veterinària quan fa falta, els hi donem tot el que necessiten, els cuidem i mimem, però a vegades no hi ha res a fer. A vegades sembla que el destí parla i té més poder que nosaltres», relata.
COM ARRIBEN ELS GATS
Els gats que rescaten provenen d’abandonaments, de persones que ja no els volen, de persones que han mort i els familiars i hereus no volen tenir cura d’un animal que el seu parent havia estimat fins a l’infinit, de persones que marxen a treballar fora i no els volen portar al nou lloc o de gent que es queda sense habitatge i no troba lloguer on pugui tenir gats. Aquests gats abandonats van a parar o directament a una associació com GiroGats, algú els deixa en una colònia de gats de carrer perquè els «descobreixi» una persona cuidadora o acaben deambulant pel carrer i van a parar a la gossera municipal si abans, malauradament, no moren aixafats per un cotxe. Cada any, només als carrers del casc urbà de Girona, moren atropellats prop de noranta gats.
Segons d’on provenen, arriben en més o menys mal estat, en funció de si han estat al carrer o no i si hi han estat més temps o menys. «Això que diuen que els gats ja s’espavilen no és tan real», indica Esparraguera. «Si no hi ha menjar arriben molt prims, el pèl brut, amb puces o paparres», relata. «Els petits també. Si han estat abandonats directament per la persona que té la gata mare, depèn de l’edat, a vegades els deixen acabats de néixer dins un contenidor, o en una capsa al costat de les escombraries, i pobrets ho tenen molt malament per tirar endavant. A vegades els trobes grassonets i nets, que es veu claríssim que acaben que ser abandonats. I els petits trobats a les colònies estan en males condicions perquè el sol fet que els trobem allà vol dir que no tenien la mare i a saber quants dies feia d’això. Solen ser més primets i arriben constipats, segons l’època, amb un o altre virus que pot afectar algun dels els ulls o el nas», continua.
Des de l’Associació GiroGats exposen que si és algun gat ha patit un accident, com ara un atropellament o algun maltractament, molts cops «encara s’hi és a temps» de remuntar-lo. «Els que costa molt de recuperar són els gats únics que vivien amb una persona gran o molt dependents d’aquesta persona, i quan aquesta ja no hi és, entren en depressió i deixen de menjar. Realment hem tingut casos preocupants d’aquest tipus» indica.
Quan a l’Associació hi arriba un gat rescatat «sempre s’ha de fer una temps de quarantena». Són «un mínim 15 dies per veure que no li surti un constipat o alguna cosa», explica Lídia Esparraguera. Llavors, segons cada gat, estarà més o menys temps acollit i cuidat en una casa, fins que estigui en bones condicions per marxar adoptat» a la que ha de ser la seva casa definitiva.
No reben ajudes públiques. Es financien gràcies a persones que fan donatius a vegades de diners per pagar algunes factures veterinàries extres i, a vegades, de pinso i llaunes, o material com ara sorrals o transportins. També intenten vendre objectes en una botiga solidària que han obert com ara tasses, clauers o joguines artesanes per gats. Es pot veure tot el que hi tenen a les xarxes socials, com ara a Facebook. «Tot va sumant una mica», explica Esparraguera. Alguns cops fan recollides de pinso i llaunes, per exemple en sortides de supermercats. «Hi ha cases d’acollida que ens diuen que no fa falta que portem res, que se’n fan càrrec, i això també ens ajuda molt i molt», agraeix la responsable de Girogats.
Les despeses veterinàries de desparasitació, vacunes, posar xip, fer testos de possibles malaties i les operacions d’esterilització es retroalimenten amb les adopcions: amb el «contracte» d’adopció, l’adoptant fa una aportació per cobrir aquestes despeses veterinàries bàsiques i d’aquesta manera es garanteix una adopció responsable i l’associació recupera els diners per poder ajudar un altre gat. Estar pendent pràcticament tot el dia dels gats abandonats, de les cases d’acollida i les adopcions, acaba provocant un desgast social als voluntaris. Molts cops ho han de deixar tot: «Tenim vides a les nostres mans, que depenen de nosaltres», exclama Esparraguera. Sacrifiquen part de la seva vida fora de la feina per un rescat, un gat acollit que s’ha de portar al veterinari, hores de publicacions a les xarxes socials per difondre casos nous, entrevistes per buscar adoptants... «La gent et truca a qualsevol hora i qualsevol dia dient que ha trobat un gat», indica. «Sovint pensen que treballem en això i que és la nostra obligació però la veritat és que és voluntari». tot plegat, acaba posant «en risc les amistats i la família per no dedicar-hi prou temps».
La fundadora de GiroGats va ser Carme Domènech, procedent de Barcelona on cuidava colònies de gats. Era una pionera en l’atenció als gats de carrer i va veure que a Girona calia ajudar els gats de carrer i els gats recollits que anaven a parar a gàbies on quedaven oblidats. Domènech, va morir el novembre de l’any passat, però estava contenta de veure que finalment havia aconseguit millorar la vida dels gats de Girona. Ha estat gràcies a la seva influència i els coneixements que va transmetre als amants dels gats gironins. «Ho intentem mantenir», assenyala una la cara visible de GiroGats, Lídia Esparraguera.
Paola Chiluiza: Té 34 anys i viu a Girona
Quan va arribar a Girona, des de l’Equador, no va poder portar el seu gat i el trobava a faltar molt. Sempre ha estat una amant dels animals i dels gatets. A la capital gironina va començar a informar-se sobre fundacions i entitats de Girona per tal d’unir-s’hi. Paola Chiluiza al principi col·laborava fent donatius de menjar o assistia a jornades de recollida d’aliments per als gats d’alguna entitat. Finalment, va conèixer les responsables de l’Associació GiroGats i li van explicar com funcionaven i la necessitat que tenien de disposar de cases d’acollida mentre buscaven adoptants. Va fer el pas endavant i va començar a tenir cura de dues gatetes, Kipi i Toxi. I així va entrar a la roda, ara fa uns dos anys i mig. A casa seva hi han passat nou gats, dels quals sis ja han marxat adoptats a altres llars. Tots tenen al darrere una història molt trista: Han estat recollits en contenidors o estaven abandonats al mig de la carretera. També sent tristesa quan marxen adoptats perquè «és inevitable estimar-los i que formin part de la família» però sap que «GiroGats s’assegura que las famílies adoptives siguin les adequades, on seran feliços i estimats i aquest és l’objectiu».
Astrid Díaz Alonso: Té 43 anys i viu a Besalú
Ara mateix té cinc gatets que amb prou feines tenen un mes de vida. Explica que normalment fa acollida de gats que necessiten biberó fins que tenen uns dos mesos i ja poden marxen adoptats a cases on tindran una família per sempre. Astrid Díaz Alonso assenyala que li agraden «moltíssim els animals» i que convertir-se en una casa d’acollida va considerar que era la millor manera «per poder ajudar-los». Quan una persona s’interessa per un dels gats que té en acollida a Besalú, admet que li fa molta pena «el dia que marxen» perquè «és inevitable agafar- los estima». D’altra banda, però, explica que li dona molta tranquil·litat «veure que marxen amb famílies que els estimaran com es mereixen». A més, un cop els gats que cuida troben família, ella torna a estar disponible per poder acollir de nou uns altres gatets que la necessitin per poder créixer. Està implicada en aquest sistema d’ajuda a gats abandonats o desvalguts des del 2007 i ha ajudat a tants felins que és incapaç de recordar a quants n’ha pogut ajudar a trobar una família i una casa que siguin definitives.
