La província de Girona celebra actualment els 200 anys de vida de la Diputació, la seva primera entitat pública, amb diversos actes institucionals inclosa l’edició d’una revista que aquest organisme ha fet arribar entre d’altres a tots els lectors d’aquest diari. Atès que sobre l’efemèride s’està escrivint prou, i per cronistes competents i ben documentats, nosaltres posaren l’accent en una disciplina de contingut històric, conservada en bona part gràcies als col·leccionistes, com ara el Butlletí Oficial de la Província de Girona (BOPG), la revista oficial de la Diputació, que ve apareixent des de l’any 1834, arran de l’obligació establerta per la Reial Ordre del 20 d’abril de l’any anterior.
Una altra variant relativa a la present documentació, molt estimada pels seguidors de la timbrologia i de la comunicació, és la dels franquejos previs de la correspondència pública, que en forma de segells de correus però mostrant només el valor del timbre imprès, s’introduiria a través del Reial decret del 15 de febrer de 1856, amb la preceptiva obligació: «se establece y empezará a usarse el timbre de los periódicos a razón de 30 reales la arroba de papel, y el periódico timbrado podrá circular franco por todas las vías del Correo. El que carezca de este requisito quedará sin circulación».
Aquest cuny, a la manera d’un mata-segell postal, adoptava com a unitat de pes el kilogram i com a moneda l’escut, per als periòdics de més de quatre pàgines o en forma de revista. En el cas del tipus de publicació com el butlletí de les diputacions, la llegenda d’aquesta taxa afegida i impresa manualment resa així: «TIMBRE * 3 ESC.s * 11 K.s 502 G.s * MADRID *». Aquesta llegenda, que reproduïm literalment, la podem observar en l’exemplar que apareix en aquesta pàgina, el número 97, corresponent al dilluns 15 d’agost de 1866, de 10 quarts de valor. Com es pot llegir igualment a la capçalera del BOPG: «Este periódico se publica los lunes, miércoles y viernes de cada semana. Se suscribe en Gerona en la Imprenta y Librería de Pedro Corominas, bajada de la Cárcel vieja, núm. 11», S’acompanya l’avís dels preus de subscripció, tant per a la capital com per a la província.
Tot i que aparentment pugui semblar un detall sense gaire importància, a l’interès de poder comptar amb qualsevol exemplar del Butlletí Oficial gironí corresponent a la seva primera època, els especialistes en aquesta temàtica concreta consideren com un plus inestimable el fet de que la publicació hagi viatjat, i amb la seva corresponent taxa.
