En arribar a l’Església Elim de Girona un es troba amb un ambient molt diferent a l’habitual recolliment propi dels centres de culte, ja que l’activitat és frenètica: reunions, classificació dels aliments i objectes per a les donacions, preparació de l’espai de culte per a un esdeveniment per al cap de setmana… Així és el dia a dia d’aquesta església evangèlica que aquest 2022 compleix 40 anys a les comarques gironines, en un camí de fe i solidaritat i amb un futur ple de reptes per complir i bones perspectives de creixement.
L’Església Elim, amb origen al Regne Unit, va arribar a Espanya a la dècada dels 30 del segle passat, però no va desembarcar a les comarques gironines fins a l’any 1982, concretament a Figueres, de la mà d’Andy i Yolanda Smith. La presència a la capital altempordanesa es va mantenir amb els anys, amb un creixement de fidels lent però progressiu, fins que el 1990 l’església també es va establir a Girona liderada per John Knox, Silvia Cutler i Sammy Thomas.
El 1995 va adquirir la denominació oficial nacional d’Elim Espanya, i no va ser fins a l’any 2000 que Knox va ser designat pastor general de l’Església Elim de Girona, que a la ciutat ha tingut diverses seus: primer a Montilivi i després a Sant Narcís fins establir-se a Taialà el 2008, on actualment ocupa dues naus. Knox es va jubilar el 2015, any des del qual Jimmy Martín exerceix com a pastor general i Sammy Thomas com a copastor.
El trasllat a les dues naus de Taialà va constituir un autèntic desafiament per a aquesta església, ja que totes les obres les van portar a terme els seus membres, sense contractar cap ajuda externa. Thomas explica que «no hi havia res, ni parets, ni cables elèctrics, solament hi havia la carcassa, però no vam contractar ningú i ens en vam sortir». L’actual copastor recorda que quan van anar a visitar la nau que volien adquirir a Taialà, Knox li va dir: «i per què no en comprem dues?». I així fins avui, quan l’espai se’ls està quedant petit.
De 70 a més de 1.000
Amb l’esforç de tots els seus feligresos, l’Església Elim de Girona ha passat dels 70 membres de l’any del seu trasllat a la seva seu definitiva als més de 1.000 actuals de 25 nacionalitats, repartits en 11 congregacions: Girona, Llançà, Palamós, Arbúcies, Santa Cristina d’Aro, Palafrugell, La Bisbal, Figueres, Besalú, Santa Coloma i Barcelona. Quan se li pregunta pel gran creixement que han experimentat i el repte que això suposa, Thomas destaca que «en cap moment hem estat en números vermells, tot i que en alguna ocasió fins i tot hem hagut de pregar de genolls demanant com podíem pagar el lloguer, però Déu sempre ens ha respost».
Tal com el seu propi nom indica (Elim era un oasi en el desert on els israelians van trobar descans en el seu viatge a Egipte), aquesta església vol ser un lloc de referència per viure la fe i al mateix temps esdevenir un referent en la comunitat a través de la seva obra social. En aquest sentit, l’església Elim de Girona ha constituït un banc d’aliments (amb el qual col·laboren 11 supermercats quatre dies a la setmana, el Banc d’Aliments de Girona cada quinze dies i el Banc Europeu d’Aliments) i també disposa d’un banc de roba per a les persones de la província que necessitin aquests serveis, de la mateixa manera que treballa amb joves que volen sortir del món de la droga o que provenen de llars desestructurades.
A més, facilita assessorament legal a través d’una advocada i vol acollir cursos de català i castellà per als seus membres estrangers per facilitar la seva integració. Paral·lelament, ha organitzat 4 jornades de donació de sang en els darrers anys en les quals va aportar més de 100 bosses de sang en cadascuna i una Marató en la qual es van aconseguir més de 640 bosses. Per Nadal, l’església col·labora en l’Operació Nen del Nadal, en la qual es confeccionen capses amb joguines i material escolar per a nens de famílies desfavorides. El Nadal de l’any passat l’Església Elim de Girona va enviar un total de 2.138 capses a nens sahrauís. A més, aquesta església disposa de sis furgonetes (una d’elles frigorífica) amb les quals trasllada els fidels de Girona i els municipis del voltant que no tenen cotxe perquè puguin assistir als cultes i activitats, de la mateixa manera que utilitza aquests vehicles per fer mudances de persones que no poden pagar una empresa que realitzi aquesta tasca.
Entre tota aquesta obra solidària, el pastor Martín destaca que «som el mitjà per atreure joves que tenen problemes amb les drogues i els derivem al Centre Reto», tot afegint que en el seu projecte dirigit als joves també «ajudem persones que procedeixen de llars desestructurades, els orfes i les que tenen problemes piscològics».
Suport a Ucraïna
A més d’aquesta obra social local, l’Església Elim de Girona està present a altres països, tant de forma permanent com puntual. Especialment important ha estat la seva cooperació amb les víctimes de la recent invasió d’Ucraïna, ja que han traslladat a la zona 14 camions amb roba, medicaments, menjar, llits i altres objectes. Onze d’aquests camions van ser entregats a la Creu Roja a la frontera entre Ucraïna i Polònia i altres tres a la frontera amb Romania. Fins i tot, Thomas, que assegura que han calculat que la seva seu de Taialà és el lloc d’Espanya d’on ha sortit més ajuda per a les víctimes de la guerra, es va desplaçar a la zona per supervisar l’entrega d’aquesta solidaritat, vivint moments d’intensa emoció. Per a aquest enviament van comptar amb la col·laboració d’empresaris xinesos de Badalona amb els quals tenen contacte, mentre que per als medicaments van tenir la cooperació del Col·legi de Farmacèutics de Girona.
Un cop realitzada aquesta gran donació, l’Església Elim de Girona continua col·laborant amb els ucraïnesos amb ajuda i menjar, però en aquest cas amb els nacionals d’aquest país que han arribat a la província. En aquest sentit, ha facilitat les seves instal·lacions perquè una seixantena d’ucraïnesos que s’han traslladat a les comarques gironines puguin celebrar les seves reunions els dissabtes sota la supervisió d’un pastor ucraïnès que va veure la seva església destruïda, així com assisteixen als cultes dels diumenges amb ajuda d’un equip de traducció simultània. El pastor Martín assegura que «a més de la necessitat de menjar i roba hi ha una necessitat espiritual a la qual també intentem respondre».
Paral·lelament, l’Església Elim de Girona està desenvolupant un projecte al sud de l’Índia en el qual treballen amb quatre escoles de nens abandonats als quals porten material escolar, així com han construït dos pous d’aigua per a dos municipis que no en tenien i han habilitat habitacions amb màquines de cosir perquè les dones elaborin peces de roba i puguin així portar diners a les seves llars. En els darrers sis anys, l’Església Elim de Girona ha col·laborat en la construcció de 13 esglésies i una escola bíblica a la zona, de la mateixa manera que ofereixen ajuda a leprosos, malalts de sida, cecs i persones transgènere que són marginades per les seves famílies. Poc abans de l’inici de la pandèmia, Thomas va anar a l’Índia per supervisar l’ajuda de 20.000 euros que es va destinar al sud del país.
Caràcter internacional
L’Església Elim de Girona també està present a Hondures, país al qual van enviar 60.000 quilos d’ajuda (aliments, roba...) per a les víctimes dels grans huracans Eta i Iota, que el novembre del 2020 van colpejar amb especial força aquest país centreamericà. En tot cas, la seva relació amb la comunitat hondurenya no es queda aquí, ja que també fa uns mesos la seva seu va acollir el consolat mòbil d’Hondures, cosa que va permetre als ciutadans d’aquest país centreamericà a les comarques gironines renovar el seu passaport sense haver-se de desplaçar a Barcelona. De la mateixa manera, aquesta església ha ajudat de diferents formes a països com El Salvador i Veneçuela.
L’Església Elim de Girona té un marcat caràcter internacional, ja que aplega persones de 25 nacionalitats, quelcom que es va poder apreciar clarament abans de la pandèmia, quan va dedicar un dia a mostrar el menjar típic dels països que aporten persones a la seva comunitat, una jornada en la qual es van servir més de 8.000 racions de menjar.
Nous equipaments
Pel que fa a les seves expectatives de futur, el pastor Martín comenta que «els dos mil metres de naus que tenim ara se’ns han quedat petits», fet pel qual la intenció és «créixer més en infraestructura i en obres socials», amb la intenció de «ser més líders i desenvolupar més el nostre potencial per ajudar la societat» En aquest sentit, volen plantejar un projecte a les autoritats gironines per a la construcció d’un menjador social i un alberg per als més necessitats, de la mateixa forma que volen desenvolupar una escola de música a la ciutat oberta a tothom.
El pastor Martín destaca que «nosaltres estem treballant tenint molt contacte amb el carrer i ens hem adonat que hi ha molta necessitat perquè els serveis que hi ha no són suficients; per això, si nosaltres podem ajudar estem encantats, però fan falta molts recursos». «Sentim que encara podem donar més, i cal tenir en compte que som una comunitat molt jove i tenim un futur prometedor», afegeix. En tot cas, tenint en compte que l’Església Elim de Girona s’ha convertit amb els anys en un pilar per a la solidaritat i la fe a les comarques gironines, el seu futur a la província sembla més que assegurat.
