Durant aquestes darreres setmanes s’està produint la represa i la corresponent continuïtat anual de les festes majors de bona part de les localitats de la demarcació. Un veritable esclat de joia, d’activitats lúdiques i musicals especialment, tan esperades després dels dos anys de forçós confinament pandèmic. Les poblacions de tot caire demogràfic i econòmic mostren la seva millor cara, en alguns casos amb grans esforços pressupostaris, a fi d’acontentar la ciutadania, conservar les tradicions, recuperar la música i els espectacles en viu, i facilitar la felicitat especialment als menuts i jovent, els segments de població que resulten més afavorits per l’aportació de llurs respectius municipis.
Una altra manifestació, i ben cridanera, de la celebració de les festes, resulta l’edició i el repartiment gratuït a domicili del programa d’actes, en molts casos tractant-se d’una veritable revista de prop d’un centenar de pàgines, on a més de la imprescindible aportació publicitària de les firmes comercials, industrials i de serveis, tant del propi municipi com d’altres, hi ha la relació d’actes festius, d’entre ells l’elecció de la Pubilla i l’Hereu, produint-se amb uns candidats finalistes que en quantitat de tres per categoria hauran de passar la darrera classificació, tant per un jurat determinat, con mitjançant el vot popular al mateix ball de gala amb què clou aquest apartat festiu.
Tradicionalment, però, la màxima expectació radicava en la col·laboració desinteressada de gent del poble amb afició literària i artística, d’investigació històrica del propi lloc. Aquestes aportacions informaven d’esdeveniments succeïts en els darrers temps al municipi; la majoria de la gent se’n recordaria, i l’escrit incitava a que els programes d’impremta es conservessin a les cases sense haver d’anar forçosament a les papereres. D’això en diem «contingut», malauradament en retrocés a moltes localitats que no tindrien l’excusa d’un insuficient capital humà i econòmic.
Les persones amb sensibilitat col·leccionista solen parar l’atenció en aquestes publicacions, no tan efímeres com semblaria a simple vista. La seva adquisició, totalment gratuïta en el seu moment, i formant part de manera destacada del que anomenem «col·leccionisme popular». Una altra aportació als programes apareix en forma d’imatges artístiques i fotogràfiques, que acompanyen llurs escrits respectius. D’aquest tipus d’imatges en reproduïm les següents: Postal perfectament brodada, amb una parella de sardanistes; un envelat amb la gent en ple ball; i un exemplar amb nens jugant i ballant una coneguda peça musical popular.
