El paisatge està de moda. L’entorn natural, que ha estat el gran embolcall dels destins turístics, és ara també un protagonista més de l’oferta d’activitats d’oci, esport o científiques. En els últims anys, i amb un repunt evident després dels episodis de confinament provocats per la pandèmia de la covid-19, el paisatge de la Cerdanya i l’Alt Urgell ha guanyat un pes específic com un element amb entitat pròpia. L’entorn ha deixat de ser un escenari per ser un actor principal en molts dels destins turístics que assumien les panoràmiques com un factor quotidià sense protagonisme. En els últims anys, ajuntaments, consells comarcals i entitats de gestió de l’entorn natural han impulsat la recuperació i valoració dels miradors del paisatge com a punt culminant d’una oferta turística i cultural basada en la descoberta de la natura. Passejades, excursions, tallers de flora i fauna, censos d’animals o fins i tot l’esquí de masses, són activitats que ara es completen amb la contemplació del paisatge des d’un mirador que posa la justa mesura de la sortida en contraposició a l’entorn urbà. Benvinguts al paisatge.
L’Alt Urgell porta a terme un projecte que, amb la marca Camina Pirineus, té com a objectiu «la recuperació de camins tradicionals per al desenvolupament d’activitats ecoturístiques a la comarca aprofitant infraestructures que ja hi ha, com els antics camins rals, que, un cop perduda la funció principal per la qual van ser pensats i construïts, poden satisfer noves demandes socials vinculades al turisme, la salut o l’activitat esportiva», segons han explicat els seus responsables. En aquest context, la recuperació d’antics miradors així com la instal·lació de nous ha esdevingut un dels pilars del programa amb la creació d’un catàleg de disset punts d’observació del paisatge. .
Sota aquesta mateixa filosofia de valoració de l’entorn natural, l’Observatori del Paisatge de Catalunya va portar a terme l’any 2016 la redacció del document «Punts d’observació del paisatge de la Cerdanya», que va identificar els 169 miradors amb qualitat escènica de la vall. En la redacció d’aquest manual hi van prendre part experts paisatgistes així com la societat civil en apuntar els millors indrets de cada municipi. El document va plantejar també l’estratègia pública per mantenir i fomentar els miradors en un treball que va implicar també les institucions del costat nord de la frontera amb el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans en col·laboració amb la Diputació de Girona, el Consell Comarcal de la Cerdanya i l’Ajuntament de Llívia. El mapa dels 169 miradors es pot consultar i descarregar al portal www.catpaisatge.net.
Els miradors de Llívia
En aquest context, l’Ajuntament de Llívia ha habilitat recentment dos nous miradors que s’han integrat en l’oferta cultural i de natura d’un municipi que, com a enclavament, ocupa un espai estratègic a l’Alta Cerdanya. La creació dels dos nous miradors forma part del projecte de recuperació i senyalització dels camins i les pistes del municipi. L’actuació, que ha inclòs la millora de dotze camins, ha habilitat els miradors al bosquet de Cereja, al turó de Cereja i a la Roca Canal, els quals ofereixen una panoràmica global del nucli urbà, del castell de Llívia i de la resta de la vall. El projecte també ha inclòs la instal·lació d’una passarel·la al salt d’aigua de la ribera de Targasona, al camí de les Fonts.
Tots dos miradors estan situats al costat oriental del terme. Al del turó de Cereja s’hi accedeix pel carrer de les Bulloses i el camí de Cereja, que queda a la part de ponent del nucli urbà, darrere l’església. Una vegada enfilat el camí de Cereja, cal sortir del vial asfaltat i entrar a la zona de matoll baix i bosquet amb vessant encarat al sud. Enmig del prat, una plataforma de fusta amb bancs i barana ens ofereix una perspectiva global del poble, el turó del castell i l’entorn més proper de l’enclavament. Amb el poble a llevant, el visitant pot contemplar des d’aquest punt la serra del Cadí, la Tosa d’Alp, el Moixeró i Penyes Altes de Moixeró cap a sud-oest i l’entorn del Puigmal i l’Olla de Núria cap al sud-est. La plana cerdana s’obre ampla davant Llívia amb els poblets de Palau, Oceja, Onzes i Càldegues. L’altre mirador nou és el de Roca Canal, al qual s’hi accedeix també pel costat nord-oest del nucli urbà pel camí que dóna continuïtat al carrer Julia Lybica. Seguint els corriols que porten a l’entorn de la font del Sofre, trobem a mitja altura el mirador. La balconada queda encarada al turó del castell vers el sud.
La contemplació del paisatge dels miradors de Llívia esdevé la cirereta del pastís que configura la xarxa de recorreguts del terme: camí de Targasona, volta al turó del castell pel riu d’Estaüja, enllaç del camí de Sant Jaume i el de Vilanova de les Escaldes, camí de Vilanova de les Escaldes, camí de Cereja a Vilanova de les Escaldes, carretera de Cereja, camí del Tudó, variant del camí del Tudó, camí de Cereja a Targasona, sender del pla de la Portella, camí del barranc del Ferro i la variant del Camí de Targasona. L’actuació també inclou la indicació del patrimoni amb la senyalització, entre d’altres, de les cabanes de pastor i altres elements de patrimoni arquitectònic que hi ha en el recorregut.
Una gran balconada
La Cerdanya tindrà en els pròxims mesos el que està cridat a convertir-se en un dels millors i més populars miradors del país. Ferrocarrils de la Generalitat i el parc natural del Cadí-Moixeró han projectat la construcció d’un gran mirador al cim de la Tosa, per sobre la cota dels 2.500 metres d’altura, que oferirà una visió de 360 graus que inclourà no tan sols la Cerdanya i el Pirineu, sinó també de bona part de la resta del país.
El nou mirador al cim de la Tosa culminarà la nova ascensió als 2.537 metres d’altura que des de fa dos anys poden fer tant esquiadors com públic en general amb el nou recorregut ampliat del telecabina de la Molina. El giny mecànic, que va passar de dir-se Alp 2.500 a Cadí-Moixeró, permet arribar al cim de la Tosa i el refugi del Niu de l’Àliga sense haver de posar-se les botes d’esquí. Famílies, grups d’amics i fins i tot persones amb discapacitat arriben al capdamunt de la Tosa en un recorregut en cabina de poc més de deu minuts de durada. Aquest fet ha popularitzat el cim i ha obert la porta a la construcció del nou mirador, que es farà en un turó proper al Niu de l’Àliga.
