Diari de Girona

Diari de Girona

Transvasament Tajo-Segura: creix la guerra de l’aigua

L’augment del cabal del Tajo per diluir la contaminació del riu castellanomanxec, producte de l’abocament d’aigües mal depurades de Madrid, té en peu de guerra Alacant, Múrcia i Almeria; la seva economia depèn de la continuïtat del transvasament Tajo-Segura

Un jornaler abonant terres al costat d’una canonada. TONY SEVILLA

Després de tres anys de desacords continus per la decisió del Ministeri per a la Transició Ecològica de pujar el cabal ecològic del riu Tajo (la qual cosa reduirà a la meitat l’aigua que arriba a la conca del Segura), la vicepresidenta Teresa Ribera s’ha compromès a revisar la decisió abans de portar-la al Consell de Ministres. Es tracta d’una àrea autoproclamada com l’horta d’Europa amb 200.000 hectàrees de cultius i repartida entre Múrcia, Alacant i Almeria. Més enllà de les guerres polítiques que també envolten el cas, el futur del transvasament Tajo-Segura depèn directament del canvi climàtic i la necessitat de vetllar per la biodiversitat, però això xoca amb les necessitats agrícoles del sud-est espanyol.

Una dona recull taronges regalades a Alacant. ÁXEL ÁLVAREZ

Ningú dubta que el riu Tajo està contaminat, però el debat se centra a determinar-ne les causes: no circula prou aigua a la llera o aquest rep milions de litres d’aigua contaminada des d’un dels seus afluents, el madrileny Jarama, al qual Madrid aboca les seves aigües residuals. Aquest cabal derivat al Tajo deixarà d’arribar a Alacant, Múrcia i Almeria, per la qual cosa s’hauria de substituir per aigua dessalada, fet que requeriria més plantes dessaladores, poc sostenibles, segons els detractors, i molt cares en funcionar mitjançant energia elèctrica. El Govern ha anunciat 500 milions per abaratir l’aigua dessalada i 900 milions per millorar el tractament de les aigües residuals de Madrid. N’hi haurà prou?

Infraestructura del transvasament. TONY SEVILLA

La retallada del transvasament Tajo-Segura, després d’aprovar-se l’elevació dels cabals del riu a Aranjuez i Toledo, on aplaudeixen la mesura pel mal estat del riu, no només forçarà l’abandonament de 27.000 hectàrees de cultius rendibles a la província de Alacant i l’acomiadament de 6.000 treballadors, sinó que provocarà un forat d’uns 3.000 milions d’euros. És la quantitat corresponent als crèdits en què estan embarcats els agricultors que van planificar inversions (basses, maquinària, naus, etc.) en base a una aigua que no arribarà, segons apunta Lucas Jiménez, president del Sindicat Central de l’Aqüeducte Tajo-Segura .

Pancartes contra el transvasament. información

Es tracta d’un deute milionari al qual se sumen els 18 milions d’euros del «tasazo» (per manteniment dels canals passi l’aigua que passi i que també paguen els ajuntaments) i el percentatge que paguen per l’aigua per a obres a Castella-La Manxa, Madrid i Extremadura. Des del 1979, els regants d’Alacant i Múrcia porten 500 milions d’euros pagats. És una aportació que ara també es reduirà, òbviament, en arribar menys aigua. Els regants abonen uns 15 milions d’euros cada any. Fins al 1998, la recaptació anava directament a l’Estat, però a partir d’aquell any els diners els reparteixen les autonomies cedents de l’aigua per sufragar, precisament, obres hidràuliques al seu territori. És a dir, es paga per l’aigua i, a més, una compensació ambiental.

La vicepresidenta del Govern, Teresa Ribera, s’ha compromès a estudiar a fons durant els propers tres mesos els plans hidrològics del Tajo i el Segura abans de portar-los a la seva aprovació al Consell Nacional de l’Aigua i, posteriorment, al Consell de Ministres al mes d’octubre.

La Confederació del Tajo té aprovat ja apujar el cabal ecològic del riu de 6 m/s a 8,52 m/s, la qual cosa significa, segons Lucas, el començament del compte enrere per al final del Tajo-Segura. La substitució de l’aigua del transvasament per dessalada provocaria un augment del preu entre el 20% i el 130%, segons els afectats.

El projecte posa en risc, segons els tècnics de les institucions alacantines, el 2,8% del producte interior brut (PIB) d’Espanya (3.000 milions d’euros) i el 3,7% de l’ocupació nacional (106.000 llocs de treball). Els tècnics que assessoren els regants insisteixen en la forta factura energètica que suposarà la substitució de l’aigua del transvasament per dessalada. Mentre que moure un metre cúbic d’aigua del Tajo (1.000 litres d’aigua) necessita 1,21 kw/hora, la producció del mateix metre cúbic d’aigua dessalada del mar representa el consum de 4,32 kw/hora. L’augment dels cabals ecològics del Tajo, aprovat per la confederació hidrogràfica d’aquesta conca, es traduirà en una retallada de 105 milions d’euros de metres cúbics per a regadiu.

La infraestructura del transvasament es va plantejar fa 43 anys per dotar amb 421 hectòmetres cúbics el llevant espanyol, incloent-hi proveïment de la població i regadius. Aquest volum es va establir a partir de les necessitats mesurades de població i hectàrees de cultiu. Cap d’aquests paràmetres no ha variat significativament en aquest temps. No obstant això, mai no ha arribat aquest volum d’aigua, i la mitjana en aquests anys no supera el 50% dels volums totals. Els mesos en què els pantans de capçalera de Entrepeñas i Buendía no compleixen el volum d’emmagatzematge fixat en les regles d’explotació per a cada mes no es transvasa res. Ja hi ha unes regles definides i ajustades a les necessitats.

La Generalitat de Ximo Puig ha acudit 40 vegades als tribunals en defensa del transvasament Tajo-Segura des que es va convertir en president de la Generalitat el 2015, cosa que equival a una vegada cada mes i mig, bé amb el Govern de Mariano Rajoy o bé contra l’Executiu que president el socialista Pedro Sánchez.

Del total d’ocasions en què ha recorregut a la justícia, tres són processos directes contra l’Executiu en què el Consell ha estat el demandant amb un recurs directe contra el Ministeri per defensar els interessos dels regants. A més, ha participat 35 vegades més en procediments relacionats amb altres administracions, com, per exemple, personant-se en 25 procediments contra Castella-la Manxa per oposar-se a retallades dels cabals que arriben a través d’aquest aqüeducte.

També hi ha un procés contra l’Ajuntament de Toledo i nou vegades més la Generalitat s’ha mostrat a favor de recursos presentats pels regants o avalant procediments amb Múrcia o Andalusia.

Uns tres mil agricultors, empresaris i veïns d’Alacant van participar el maig a la plaça de la Muntanyeta d’Alacant, enclavament simbòlic on hi ha la seu de la Subdelegació del Govern, per mostrar el cansament i entonar el «Basta Ya!» per una decisió que no es sosté «ni tècnicament ni socialment» com assegura el president de la Generalitat, Ximo Puig.

«El Tajo es mor»

La visió a Castella-la Manxa, comunitat cedent de l’aigua, és diametralment oposada: el Tajo es mor per la contaminació i «a Llevant es poden arreglar amb aigua dessalada del mar», sostenen des del president García-Page fins als ecologistes d’aquesta comunitat .

El 50è aniversari de la prohibició del bany al Tajo ha tornat a disparar les crítiques a Castella-la Manxa. «El transvasament és un anacronisme tan brutal que cada dia grinyola més a la comunitat científica i al sentit comú», segons la regidora d’Obres i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Toledo, Noelia de la Cruz, que ha condemnat el nou transvasament mensual de 20 hectòmetres cúbics aprovat des de Entrepeñas-Buendía a través de l’aqüeducte Tajo-Segura.

«Necessitem aquesta aigua perquè es regeneri de manera natural el riu, necessitem aquesta aigua per a la vida», assenyala. Per la seva part, el director general de la Reial Fundació Toledo, Eduardo Sánchez Butragueño, ha criticat aquesta nova derivació d’aigua per al mes passat, la qual ha qualificat de «barbaritat», ja que estem en un any en què hi ha un rècord històric de no precipitacions a la conca del Segura. «És una bogeria», sentencia.

Lucas Jiménez, president del Sindicat Central de l’Aqüeducte Tajo-Segura, subratlla, no obstant, que «per a aquest Govern el canvi climàtic se circumscriu a la capçalera del Tajo. En cap altre punt d’Espanya, en cap altra conca no s’han pujat els cabals. Cal invertir en una bona depuració de l’aigua, per això reclamem justícia i que apliquin els mateixos criteris a tots al país, perquè, si no és així, arribarà la ruïna per al llevant».

Jiménez creu que el «Ministeri cedeix davant el president castellanomanxec, perquè crida més que nosaltres i llança missatges que freguen la injustícia, de molt mal gust. Sembla que el Ministeri està disposat a assumir tot això per satisfer els interessos polítics del president de Castella-la Manxa», afegeix.

Per la seva banda, el president d’Asaja, José Vicente Andreu, incideix que «no hi ha cap justificació per intentar reduir els cabals que arriben fins aquí basant-se en unes pretensions que no existeixen» perquè «l’alt Tajo està perfectament equilibrat i l’aigua és de bona qualitat. El problema que té és la mala depuració de l’aigua que ve de Madrid; el Govern no pot aprovar dos plans de conca contradictoris. Cal trobar un equilibri entre tots dos. La dessalació és un complement, però no pot ser mai l’alternativa», perquè «és contaminant i té un preu que els agricultors no podem pagar i no podem competir», afegeix Andreu.

La possible fi del transvasament es cobraria 180.000 llocs de treball directes. La Cambra de Comerç d’Alacant va analitzar tres escenaris temporals en profunditat. Dos en què es contemplava la clausura del transvasament, el 2015 o el 2030, i un tercer en el cas que s’estableixi una reserva de 600 hm als embassaments des d’on parteixi la canalització a partir de la qual no es transvasaria aigua. Els investigadors van incloure en el càlcul final de la possible reclamació econòmica al Govern per la figura del lucre cessant. Aquest es produeix quan un rendiment cert o més probable es deixa de percebre com a conseqüència d’actes de tercers.

La cancel·lació de drets i concessions sobre els cabals del Tajo-Segura comportaria la necessitat de recórrer a altres fonts de recursos amb costos més elevats, o a l’abandonament de les activitats que no poguessin assumir l’increment de costos. En aquest sentit, l’estudi va considerar que el lucre cessant de la derogació el 2015 hagués estat de 10.733 milions d’euros per a l’agricultura de regadiu; en l’abastament arribaria als 1.227 milions. A aquestes dues quantitats caldria haver-hi afegit 9.170 milions més en pèrdues directament relacionades amb patrimoni (terres que deixarien de cultivar-se).

Compartir l'article

stats