El Centre d’Art Contemporani de Girona, el Bòlit, acull una exposició que neix d’una recerca d’experts i artistes sobre la cultura de la predicció. Els participants són Roc Albalat, Clara Boj i Diego Díaz, María Cañas, Col·lectiu Estampa, Núria Giménez Lorang, Jorge Luis Marzo, Júlia Montilla, Àngela Novo, Roc Parés, Arturo Fito Rodríguez.
La mostra radica al voltant de l’art en l’era de la intel·ligència artificial. Concretament, parteix de la idea que quan els oracles prediuen el futur i descarten del present allò que no el fa possible. Això aplicat en l’era de la intel·ligència artificial i el seu impacte en la cultura provoca que la gent visqui el present sense distància, sense crítica, sinó moguts pel que diuen els algoritmes, creuen els artistes. Aquesta situació de «guerra de la veritat», com defineix un dels comissaris de l’exposició, és el que ha portat a la realització de la recerca. Perquè «com a crítics historiadors, artistes estem una mica obligats a mirar fins a quin punt s’estan anul·lant una sèrie de memòries, memòries possibles», subratlla el comissari Jorge Luis Marzo.
L’exposició, anomenada Biennal 2064, es pot veure fins al 25 de setembre i està desplegada entre les seus de la Rambla i el Pou rodó del Bòlit. El projecte fa néixer fa un any i mig dels interessos dels tres comissaris, Roc Abalat, Jorge Luis Marzo i Arturo Fito Rodríguez. Van posar-li aquest nom perquè en la cultura sempre s’ha batejat els moviments i tendències i van voler jugar amb aquest fet i el temps. A la mostra els artistes es traslladen al 2064 i «imaginem quines memòries hauran quedat descartades dins d’aquesta cultura de la predicció que s’està imposant. Mirar el 2064 és una excusa ja que ens permet parlar d’aquest fenomen, el capitalisme oracular i quins efectes tindrà en la cultura i la producció cultural», apunta Marzo.
Un altre dels comissaris, Roc Albalat, també subratlla que en cap cas aquesta mostra és ciència ficció «sinó que ens permet situar-nos en un futur però mirant a l’actualitat. Què està passant ara amb els algoritmes? Què està passant ara amb els relacionats amb la cultura? Quins efectes estan tenint? Què és el que està quedant descartat?» es pregunta l’artista del col·lectiu Estampa. En resum, el que cerquen és «aquesta mirada crítica sobre l’actualitat».
Els muntatges audiovisuals protagonitzen aquesta mostra dividida en dos escenaris. Al Bòlit de la Rambla s’hi pot veure un oracle que esdevé la introducció de l’exposició. El visitant es troba amb un gran muntatge audiovisual, una instal·lació de vídeo signada per Àngela Novo. L’oracle parla amb diversos personatges històrics i que s’utilitzen per explicar «que qualsevol predicció es basa en que tens tanta informació del passat i que ets capaç de predir a través dels patrons quin serà», remarca Jorge Luis Marzo. El muntatge ve a ser «una certa paròdia del temps perquè volem parlar del present, d’on som avui i que no podem viure sens aquesta falta de distància».
En aquest espai de al Rambla també hi ha la instal·lació d’un «temple» dels artistes Clara Boj i Diego Díaz. Aquests intenten reflexionar sobre com la intel·ligència artificial gairebé ha esdevingut una nova religió. En un joc d’imatges substitueixen les figures que hi ha en un iconostasi dels temples bizantins amb imatges actuals de personatges que vindrien a ser la nova fe.
els «descarts»
La Biennal 2046 té la seva segona part a la seu del Pou Rodó. En aquest espai del Bòlit és on es concentren més obres i representen el que anomenen els promotors «el saló dels descarts». Segons Marzo, en aquest espai expositiu hi ha «tot allò que imaginem que queda descartat en el futur però que en realitat emmiralla el present». Aquí s’hi poden trobar el que anomenen les propostes del «unfuture».
El visitant es troba per exemple amb una obra de Júlia Montilla que gira al voltant d’una figura, Kriska Li, que va apostar als anys 30 per intentar percebre el món no des dels ulls sinó des d’un altre sentit i això és el que el visitant explora. Montilla s’ha imaginat una vident que veu el futur d’una forma diferent.
Roc Parés i el col·lectiu Estampa despleguen una proposta a l’entorn dels fets de la sonda Voyager. L’any 1977 es van enviar a través de la sonda discos d’or amb sons i imatges de la humanitat per si hi havia alguna trobada amb vida extraterrestre. Els artistes ficcionen que el 2020 es van hackejar els discos i aquests van retornar a la Terra però ningú en sap el perquè. El comissari Jorge Luiz Marzo diu que el que fan en aquest muntatge «és una predicció cap enrere» i analitzen «quant de contemporani tenien aquelles imatges fetes l’any 1977 a través d’un programa que determina quanta tragèdia ecològica o d’antifeminisme» hi havia en aquelles fotografies. amb la tornada de la Voyager el 2046 volen mostrar també que «es va desfer el mite, el mite del futur». Per això, es pregunta: «Quina mena d’activisme podem fer per desmantellar o desactivar aquestes prediccions que ens són imposades? Com podem activar avui culturalment petites bombes de rellotgeria que potser explotaran en el futur o també en el passat?»
cancel·lacions
Una altra de les artistes que aterra al Bòlit és Núria Giménez Lorang. Aquesta aporta a la mostra dos vídeos sobre la cultura de la cancel·lació. En un hi ha imatges de la pel·lícula Atracció fatal. Vol fer reflexionar com va ser interpretada d’una manera els anys 80 i com avui s’ha girat la visió de la gent, que la veu totalment incorrecta i incòmode i com es pot llegir això en un futur. Això ha passat amb molts projectes culturals i aquí se’n fa una reflexió a través de dos vídeos de peces rescatades que van ser cancel·lades en el seu moment.
Finalment, en aquest espai del Pou Rodó, es pot veure un audiovisual de María Cañas que explora els resultats d’una cultura accelerada. Ve a ser, ressalta el comissari, una «paròdia divertidíssima de material trobat a Internet del món dels gurús, la vidència, el pronòstic, els tarotistes i tot plegat i com aquestes persones en un moment de desastre t’ajuden a veure què passarà».
L’exposició Biennal 2064 es va inaugurar el 3 de juny i serà al Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona fins al 25 de setembre. Es tracta d’una coproducció del Bòlit, amb la Virreina de Barcelona i el Centre de Cultura del Carme de València, on viatjarà entre la tardor i el 2023.
la gran app
Els impulsors de l’exposició, quan la van començar a pensar i dibuixar, es van imaginar també que tindria com a resultat The App, un espai virtual capaç d’enregistrar i reproduir qualsevol ficció artística, sempre que hagi estat imaginada. Una aplicació que malgrat la seva imaginació, explica Jorge Luis Marzo, ja ha estat creada per grans empreses i fa poc n’han sortit diverses al mercat.
Biennal 2064, a banda de l’exposició, també compta amb activitats paral·leles que se celebren aquest mes de juliol. Per exemple, el dia 6 de juliol al Centre Cultural de la Mercè, Roc Parés parlarà de la relació algoritmes, l’art, la intel·ligència artificial i la capacitat crítica dels artistes. En un futur aquesta mostra també es plasmarà en un llibre, en català, i que podrà viatjar pel món.