La primavera del 2019, l’observatori Parkes d’Austràlia va detectar una sèrie d’ones de ràdio intenses i coherents, acompanyades per una llarga emissió de llum, des de Pròxima del Centaure, l’estrella més pròxima al sistema solar. Aquell mateix any, el radiotelescopi FAST de la Xina va captar un senyal amb una freqüència semblant a la d’una emissora de ràdio. Venia de la direcció de Kepler 438 b, un planeta poc més gran que la Terra, a uns centenars d’anys llum del nostre planeta.
Les dues emissions van ser etiquetades com a potencials missatges extraterrestres. Dos anys més tard, els investigadors han conclòs que en els dos casos podria tractar-se d’interferències humanes.
¿Què va empènyer a pensar en primer lloc en missatges d’altres civilitzacions? A més de l’estranyesa d’aquests senyals, la fam pel tema alienígena sembla estar augmentant en la ciència. De fet, els articles científics sobre recerca d’intel·ligència extraterrestre (SETI, en les inicials angleses) publicats en revistes amb revisió experta no han deixat d’incrementar-se des del 2000. Per exemple, la Universitat Penn State (EUA) acaba d’organitzar per primera vegada un simposi que reuneix els experts del tema. I aquest mateix mes de juny, la NASA va sorprendre al destinar 100.000 dòlars per investigar els ovnis. ¿Què ha convertit un assumpte a prop del friquisme en un tema atractiu per a cada vegada més científics?
Milions de planetes
Potser la raó principal és que l’univers és ple de planetes, un fet desconegut fins fa tres dècades: el 1992 es va descobrir el primer exoplaneta; o sigui, un planeta extern al Sistema Solar que orbita al voltant d’una altra estrella. Des d’aleshores, se n’han trobat més de 5.000.
Però n’hi podria haver milions de milions. «Per cada estrella de la Via Làctia hi ha almenys un planeta, o més. El més habitual és que n’hi hagi un grup al voltant de cada estrella», apunta José Caballero, investigador del Centre d’Astrobiologia (CAB-INTA) a Madrid. Això vol dir almenys 100.000 milions de planetes.
Molts són amb tota probabilitat a la zona habitable: a la distància correcta de la seva estrella per tenir una temperatura compatible amb la vida. Caballero estima que els exoplanetes en zona habitable són entre un de cada 10 i un de cada 100 del total. Aquest càlcul dona milers de milions de planetes potencialment habitables a la Via Làctia. «Ignorem la probabilitat que s’hi hagi generat vida. Però hi ha cert acord que si un planeta té una separació correcta del seu Sol i una atmosfera amb la composició correcta i amb els seus llams... tard o d’hora la vida hi apareixerà», comenta l’investigador.
Que aquesta vida sigui a més vida intel·ligent és un altre assumpte ben diferent, sobre el qual Caballero és del tot escèptic. La capacitat d’emetre senyals des de la Terra existeix des de fa un segle, un temps ínfim comparat amb la història de la vida. Segons l’expert, la probabilitat que el mateix hagi passat en un altre lloc de l’univers és massa baixa.
Això no ho comparteix Iuri Milner, un físic i emprenedor rus que el 2015 va destinar 100 milions de dòlars a la iniciativa Breakthrough. Aquest projecte per fer SETI -patrocinat pel físic Stephen Hawking i al qual s’hi ha afegit el fundador de Facebook Mark Zuckerberg- és l’altre gran propulsor del recent ressorgiment de la cerca d’intel·ligències extraterrestres.
No obstant, els científics que busquen ET continuen patint un estigma. «Hi ha el factor rialletes. Et diuen: ‘¡Oh, et dediques a fer SETI, però si no és ciència seriosa!», afirma Seth Shostack, astrònom del SETI Institute, a Califòrnia, institució pionera en el sector. «Això passa més a Europa. A Amèrica prenem més riscos», sentencia.
«Hi ha gent que es fa enrere perquè pot representar un desprestigi. Si no tinguéssim el descrèdit de la gent que fa especulacions sense fonament, la SETI seria una àrea més activa i finançada. Ens perdem la possibilitat de trobar respostes a una de les preguntes més grans de la humanitat», opina Ignasi Ribas, director de l’Institut de Ciències Espacials (ICE-CSIC) a Barcelona. Ribas assegura que té intenció de dedicar-se a l’assumpte en un futur.
Caballero és més sarcàstic. «Quan en un congrés sents que una persona està fent SETI, t’escures la gola. Després t’acostes a aquesta persona i veus que ha agafat una plaça de postdoctorat en aquest sector perquè també els astrònoms necessitem menjar», fa broma. Aquest astrònom creu que no val la pena invertir més en una cosa tan improbable.
Avenços tecnològics
«El debat sobre la inversió no és nou. Si recollim dades i no trobem res, l’interès en el tema se n’anirà per si sol. Però si mirem i trobem alguna cosa, seria una troballa important. ¿Què hauria passat si haguéssim deixat de buscar exoplanetes?», afirma Joseph Lazio, investigador de la NASA i membre del comitè de la iniciativa Breakthrough.
El cert és que no falten idees innovadores per trobar ET. Una de la més comentades entre experts és buscar senyals de làser en lloc de ràdio. Després de la invenció de la ràdio, els experts van assumir que una civilització avançada desenvoluparia aquesta mateixa tecnologia. Així, es van llançar a buscar emissions amb un rang de freqüència molt ajustat (com el de les emissores, que es capten si es mou la rodeta de l’aparell fins a una freqüència exacta). Els fenòmens naturals emeten senyals de ràdio molt menys precisos.
Avui, la tecnologia làser ha arribat a una gran maduresa. Per exemple, s’està estudiant com comunicar amb les sondes espacials per mitjà d’impulsos làser, en lloc d’ones de ràdio. «Si nosaltres hi estem pensant, hi podria haver extraterrestres que ja ho estiguin fent», observa Lazio.
