Anthony Romero té 22 anys i és de Veneçuela. Va arribar a Girona fa uns deu mesos procedent de Xile, país en el qual va residir durant tres anys i mig i on es va especialitzar en gastronomia japonesa. Prèviament al seu país natal ja havia cursat estudis de cuina. Avui li toca a ell cuinar arepas, un dels plats més populars de la gastronomia veneçolana, la recepta del qual té els seus orígens en la cultura precolombina. Ho fa a l’Aula de Cuina del Centre Cívic Santa Eugènia de Girona, també conegut com a «Can Ninetes», i dins el «Cuina’t el català», un espai obert de trobada que utilitza la cuina com a eina de socialització, coneixement i respecte vers la diversitat cultural, incentivant els seus usuaris a aprendre el català. La trobada, que aplega al voltant d’una vintena de persones d’orígens molt diversos -en un barri en el qual conviuen una vuitantena de nacionalitats- té lloc els divendres entre els mesos de gener i juny i està impulsada pel Centre Cívic Santa Eugènia i el Centre de Formació d’Adults de Girona, amb el suport del Consorci per a la Normalització Lingüística.
«He vingut aquí amb la idea de compartir amb la gent aquest plat del meu país, perquè el tastin i puguin apreciar totes les seves textures. M’agrada que tothom pugui aprendre de la gastronomia del meu país, així com aprendre la de les seves cultures. M’he sentit molt a gust amb l’experiència, a part que m’han ajudat a cuinar» explica satisfet Romero, mentre rep les felicitacions dels seus companys, que han pogut degustar les arepas de pollastre acabades de fer. «Compartir l’experiència de cuinar és el més especial per a mi» afegeix aquest jove xef, que segons detalla, en poques setmanes podrà començar a treballar en un restaurant de la ciutat. «Gràcies a aquest espai he aconseguit aprendre unes quantes paraules i he après a comunicar-me millor. Ara quan sento algú parlant en català, el puc entendre. Espero practicar més per arribar a parlar-lo», subratlla el xef, que considera que dominar la llengua local l’ajudarà a l’hora de trobar feina i també de relacionar-se amb els seus veïns.
També es mostren molt satisfetes amb l’experiència l’Stephanie i la Camille, de 20 i 17 anys respectivament, dues joves nascudes al Perú que acostumen a anar juntes a l’aula. «Em sembla molt bonic perquè t’ajuda a aprendre català i alhora vas descobrint cultures d’altres països» explica l’Stephanie, que viu a la ciutat de Girona des de fa uns sis mesos, sobre l’aula lingüística-gastronòmica. «Fa dos mesos que vinc i, juntament amb les classes de català a les quals ja acudeixo, m’està ajudant molt a conèixer, per exemple, els noms de les verdures i algunes expressions que ja he pogut començar a utilitzar a la meva vida quotidiana» afegeix la jove, que ja es va atrevir a cuinar per a tots els seus companys un arròs xaufa, un dels plats més populars del Perú, que molts dels presents a l’aula de cuina recorden que era «deliciós».
«Porto venint des del mes de febrer i m’està ajudant molt a estendre el vocabulari, aprenent algunes paraules que fins ara desconeixia» assevera per la seva banda la Camille, al mateix temps que confessa que «quan t’has de posar davant de tots i parlar en català et poses una mica nerviosa, però aprens molt més». I és que ella, que afirma ser una gran aficionada a la cuina, ja s’ha posat el davantal fins en tres ocasions. «Des d’arepas fins a cous-cous, al final descobreixes que moltes cultures són similars, encara que provinguin de països molt diferents» subratlla la jove que, amb la seva amiga, coincideix a afirmar que se senten ben acollides a la societat gironina.
Joel Cáceres té 46 anys i fa sis mesos que resideix a Girona, ciutat on va arribar des de la seva Hondures natal. «De seguida vaig entendre que era molt important aprendre català, perquè et pot ajudar a tenir una millor feina i alhora integrar-te a la societat», argumenta aquest usuari del taller que actualment ja té assolit el nivell B2 de català. «Fa un mes que vinc aquí i m’agrada molt. Sempre vaig voler aprendre a cuinar pels altres, perquè per a mi sí que en sé. A més, m’encanta poder conèixer altres cultures mitjançant la gastronomia. Mai no m’havia imaginat poder tastar un plat típic marroquí o un cebiche de gambeta colombià, i realment ha estat increïble», apunta. «A més, aquí escoltes històries d’altres persones que, com jo, van venir buscant una vida millor, deixant amics i família allà. Venim de països amb dificultats econòmiques i un nivell social molt baix i arribem a un país on se t’allarga la mà fomentant la integració social i on ja convivim moltes cultures de tot el món, aprenent de totes», postil·la Cáceres, que, no obstant això, confessa que encara no s’atreveix a preparar un plat davant la resta, malgrat que algun dia espera poder-ho fer.
Un pont intercultural
«Cuina’t el català» és un espai que va més enllà de la llengua i la gastronomia. En cada sessió, la persona que s’encarrega d’elaborar el plat explica no només tots els passos i els ingredients necessaris, sinó també els orígens de la recepta dins la història del seu país, els costums, tradicions i altres trets característics de la seva cultura. «Aquí no es tracta d’asseure’s en una cadira i que una professora vagi dictant la lliçó, sinó que tothom pot participar d’una manera activa, tingui el nivell que tingui» apunta Anna Sans, una de les dinamitzadores de l’activitat. «Molts participants es deixen anar pronunciant noms d’ingredients, com la tomata, la llimona o la ceba, que amb cada sessió van recordant. Però, a més de cuinar i aprendre el català, els usuaris parlen entre ells, comparteixen experiències i troben nexes d’unió. Per exemple, l’altre dia una noia d’Hondures em comentava que havia descobert que al Marroc utilitzaven un ingredient habitual en la gastronomia del seu país» afegeix.
Les sessions de «Cuina’t el català» van «setmana a setmana». Segons explica Sans, cada setmana es busca la persona que protagonitzarà la sessió. «Al que li toca ens comunica quin plat té previst cuinar. Llavors posem la recepta per escrit en un paper perquè cadascú pugui fer-ho a casa després si li ve de gust. Un dia quedem amb els que poden venir per anar a comprar els ingredients». La carn que es fa servir és sempre Halal, per tal que tots els participants puguin degustar el plat. «Els plats que es cuinen són molt variats i, per exemple, tenim persones del Marroc que ens ha arribat a elaborar receptes que al seu país només s’acostumen a cuinar en celebracions molt grans com casaments» destaca la dinamitzadora d’aquesta activitat.
La festa de les cultures
Enguany les sessions de l’aula gastronòmica han estat sovint vinculades a «Cultures del Món al Barri», un esdeveniment organitzat per la plataforma Educació i Convivència, amb la col·laboració del Centre Cívic Santa Eugènia i d’altres entitats que treballen dins el barri, que pretén apropar entre elles les diverses cultures que conviuen a la ciutat. Sota el lema «Ens coneixem, ens (re)coneixem i generem una cultura identitària de barri», l’activitat vol ser un espai de trobada que potenciï els principis de la interculturalitat, mitjançant la visibilització i el reconeixement de les diferents manifestacions culturals presents al barri. Enguany s’han celebrat festes dedicades a la cultura del Marroc, de Cuba, Nicaragua o Veneçuela, entre d’altres.
