El temporal Gloria i la covid-19 van portar conseqüències nefastes per a les comarques gironines. Tanmateix, també van ser dos esdeveniments clau per a recuperar la biodiversitat al delta del riu Tordera, que des de llavors s'ha convertit en un nou refugi per a ocells migratoris i ha permès la recuperació de dues espècies en perill d'extinció: el corriol camanegre, que hi ha nidificat per primera vegada des de fa 26 anys, i diversos peus de capironat marí (Reseda hookeri), una espècie que feia anys que havia desaparegut de la zona i que ara hi ha tornat a germinar. Des de fa mesos, els ajuntaments de Blanes i Malgrat de Mar, així com entitats com l'Associació de Naturalistes del Montnegre i la Tordera, treballen per garantir la màxima protecció d’aquest espai, però s’estan trobant amb un problema: l’amenaça de l’acció humana.
El gener de 2020, el temporal Gloria va arrossegar una gran quantitat de sediments que van permetre regenerar i ampliar la desembocadura de la Tordera, fet que va crear un espai idoni per la nidificació i cria d’espècies d'ocells, algunes de les quals es trobaven en perill d'extinció. «Va suposar una injecció d'oxigen que va permetre recuperar part de la dinàmica natural de la zona, tenint en compte que és un espai que està força humanitzat i alterat respecte el seu estat natural», assenyala Jordi Torallas, membre de l’Associació de Naturalistes del Montnegre i la Tordera.
Poc després s’hi va sumar el confinament per la pandèmia, que va impedir que, durant tres mesos, hi hagués presència humana a la zona. Les dues circumstàncies combinades van permetre que es pogués recuperar part de la biodiversitat d’aquest espai, que s’havia perdut durant les últimes dècades a causa de la sobrefreqüentació humana. Així doncs, durant el confinament i al llarg dels següents mesos es van poder començar a veure fins a un centenar d'aus al delta de la Tordera, inclosos flamencs, gavines corses i gaigs blaus, entre altres, fet que va atraure l’atenció de nombrosos ornitòlegs. Fins i tot, explica Torallas, es va veure un martinet dels esculls, cosa que és molt poc habitual.
Mantenir la biodiversitat
Tot i que actualment ha disminuït la quantitat d’ocells que es poden veure en aquesta àrea, part de la biodiversitat recuperada s’ha aconseguit mantenir i fins i tot hi han arrelat dues espècies en perill d’extinció. Una de les troballes més importants ha estat la d'un niu de corriol camanegre, un ocell que no havia nidificat a la desmembocadura de la Tordera des de l’any 1996. Torallas destaca la importància d’aquest fenomen: «Aquest ocell, que només nidifica a les platges, ha vist cada cop més reduït el seu hàbitat de nidificació per la competència dels gossos, gats, turisme... ara, el niu que hem trobat no té garanties d’èxit, però s’ha fet, que és el més important. Això significa que l’hàbitat s’està recuperant, i que s’està treballant en la bona direcció per recuperar els espais propis i necessaris per a la seva nidificació».
També s'ha pogut constatar la germinació i floració de diversos peus de capironat marí (Reseda Hookeri), una espècie que havia estat característica dels sorrals litorals del delta de la Tordera fins a mitjans del segle XX, moment en què es va donar per extingida a la península Ibèrica. Fa pocs anys es va retrobar en una platja propera, i fins ara aquesta havia estat l'única població coneguda a tota Catalunya. Ara, ha tornat a germinar al delta de la Tordera.
Veient els bons resultats obtinguts fins ara, tant els naturalistes com els ajuntaments de Blanes i Malgrat estan treballant per continuar mantenint la protecció d’aquest espai. Segons explica la regidora de Medi Ambient de Blanes, Marina Vall-llosada, fa mesos que els dos ajuntaments van decidir col·locar tanques per evitar l'accés humà al delta, preservant així la zona per a la nidificació i cria d’espècies. En el cas de Malgrat, les tanques encara hi són, però a Blanes l'orografia és molt complexa i sovint es produeixen llevantades que s’emporten la tanca, deixant espais de pas tot i que s’han instal·lat cartells que informen de la prohibició d’entrar al delta.
Dificultats per conscienciar
Però el que més els està costant, admet Vall-llosada, és la conscienciació ciutadana: «Per més que hi hagi cartelleria que prohibeix l'accés a la zona, la gent s’ho salta», lamenta. És per això que la Policia Local tant de Blanes com de Malgrat col·laboren per controlar l'accés a la zona, «i gairebé cada dia han de treure gent», indica Vall-llosada. «La gent no és conscient, o no vol entendre, que estem invertint molts esforços en aquesta zona, destinant-hi recursos tècnics i econòmics per poder identificar les espècies tant de fauna com de flora i poder preservar-les», assenyala la regidora.
Més enllà d’evitar l’entrada de curiosos, un altre problema amb el qual es troben els ajuntaments és l’administratiu. La Tordera divideix les províncies de Girona i Barcelona, la qual cosa genera un complexitat afegida a l’hora de treballar. Els ajuntaments de Blanes i Malgrat han presentat a la Generalitat una proposta perquè la zona es converteixi en Reserva Natural Parcial, el que seria una figura de protecció superior a l’actual i permetria una gestió conjunta entre els ajuntaments, la Generalitat i altres actors del territori. Vall-llosada explica que encara no han rebut una resposta per part del govern català, tot i que han notat certa receptivitat. Els naturalistes també veuen amb bons ulls aquesta proposta:«Ens sembla que és un pas endavant important, perquè posa al centre de la vida local aquest espai que molts cops ha estat oblidat, i ara està en el focus d’atenció dels dos ajuntaments, cosa que és molt positiva», assenyala Torallas.
Però mentre esperen la resposta de la Generalitat, Vall-llosada explica que des dels ajuntaments no pensen quedar-se de braços creuats, de manera que estan tirant endavant diverses iniciatives -més enllà dels tancaments i la senyalització- per augmentar la protecció de l’espai. Per una banda, han instal·lat un aguaitador i plafons indicatius per tal que els visitants puguin conèixer quines espècies poden veure. L’objectiu és poder-ne anar instal·lant més arreu del delta.
Més endavant, també volen comptar amb informadors o guies ambientals que puguin explicar a la ciutadania què es pot fer a la zona i en què estan treballant. Iigualment es plantegen la possibilitat -si aconsegueixen l’autorització- de construir una torre d’observació a prop de la platja, des d’on es veuria tota la badia de Blanes i part del Maresme.
Per a Vall-llosada, el model de gestió ha de ser similar al dels Aiguamolls de l’Empordà o el Delta de l’Ebre, tot i que «òbviament a petita escala i tenint en compte la casuística de cada territori». «Aquí tenim un espai de zones humides que, segons biòlegs i ornitòlegs, té una biodiversitat brutal, i no ho estem explotant prou, en el bon sentit de la paraula», assenyala la regidora. És per això que veu imprescindible conscienciar tota la ciutadania, però sobretot els més joves, en relació als valors de conservació de la natura.
Des de l’Ajuntament de Blanes confien que aquesta aposta per la recuperació del delta de la Tordera els ajudarà a atraure un tipus de turisme «de més qualitat, familiar i naturalista». De moment, el boca-orella ja ha corregut entre naturalistes i ornitòlegs i han notat l’arribada de nombrosos aficionats i professionals a observar els ocells. Tot i això, els més beneficiats de la recuperació d’aquest espai natural han estat els propis veïns de Blanes. «La gent del poble vivia d’esquenes al riu... potser la pagesia no, però per a molta gent durant molts anys ha estat un riu per on no baixava aigua i al qual no es donava massa importància», assenyala Vall-llosada.
Dos veïns de Blanes, Marisa Gallart i Antonio Ortega, corroboren aquesta visió. «Aquest abans era un racó on poca gent hi venia;de fet, jo mateixa hi havia vingut ben poc. Però ara hi venim molt sovint, perquè tots els camins estan arreglats i ens fa gràcia veure si l’aigua puja, baixa o si hi ha ocells», assenyala Gallart. Ortega hi està d’acord:«Això estava bastant abandonat, i ara sembla que està una mica més en ordre», explica, però creu que encara hi ha feina per fer: «Encara falta, sobretot, que tothom ho respecti:a vegades he vist gent passejant gossos per la llera del riu, on està prohibit, i han arrencat fustes dels aguaitadors», critica.
Així doncs, ajuntaments i naturalistes continuaran treballant plegats per avançar en la protecció d’aquest espai, esperant comptar amb la complicitat de la Generalitat i altres entitats o administracions que vulguin sumar-s’hi.«Hi ha molta feina a fer i moltes administracions s’hi haurien d’involucrar», adverteix Vall-llosada, que explica que en un futur els agradaria poder optar a un projecte Life per tal de tirar endavant aquesta protecció. També estan en contacte amb la Fundació Carl Faust, que té un jardí botànic a Blanes, per treballar conjuntament.
Mentrestant, els naturalistes són els encarregats de fer el cens d’ocells i traslladar les dades a la Generalitat. Segons explica Torallas, des de l’entitat estan fent el seguiment i difusió dels valors ambientals i reunint-se amb les administracions per «mirar d’ajudar i demanar insistentment que les coses es facin de cara a recuperar i millorar l’estat ambiental de la zona».
